Young, Neil. Harvest
[USA] : Reprise, 1972
Es compleixen 40 anys de la gravació d’un dels àlbums més valorats de la història del rock. El 14 de febrer de 1972 Neil Young va publicar el disc Harvest.
De fet la gravació es va començar a gestar un any abans. Neil Young, separat ja de Crosby, Still, Nash & Young, va anar a Nasville per actuar en un programa de televisió. Allò si que eren late shows!!! Imagineu-vos: Johnny Cash de presentador i juntament amb Neil Young els altres convidats eren gent de la talla de Linda Ronstadt i James Taylor.
Aprofitant aquesta visita a Nasville, va conèixer el productor Elliot Mazer, qui li va ensenyar els seus estudis de gravació Quadrofonic Sound Studios. Neil Young es va quedar tant impressionat que va formar el grup Stray Gators amb Kenny Buttrey (bateria), Tim Drummond (baix) i Ben Keith (guitarra) i, amb uns quants músics d’estudi, en una nit van gravar les bases de Hearth of Gold, Old Man i Harvest. Al dia següent de gravar el programa de Johnny Cash, va convidar a gravar els cors a Linda Ronstadt i James Taylor (que també toca el banjo a Old Man). El resultat segur que us sona: una obra mestra del country-rock.
Després d’aquestes sessions a Nasville, Neil Young es va emportar els Stray Gators al seu ranxo a California. En aquesta segona etapa van gravar els temes més “elèctrics” i compromesos. És el cas de la cançó Alabama, on reflecteix el racisme dels estats del sud, i que va provocar la rèplica de “patriotes” com Lynyrd Skynyrd i el seu famós Sweet Home, Alabama.
Per acabar d’arrodonir el disc, van aconseguir la participació de la Orquestra Simfònica de Londres i els cors de Crosby, Still, Nash en un parell de temes: A Man Needs a Maid i There’s a World. Finalment van afegir The Needle and the damage Done extret d’un directe a UCLA, dedicada al guitarrista de Crazy Horse, Danny Whitten que moriria mesos després per sobredosi d’heroïna.
No he volgut fer un repàs cronològic de tota la biografia i carrera artística del canadenc; podeu trobar tota la informació a la xarxa. És evident que sense Harvest l’empremta de Neil Young hagués estat igualment impressionant. Abans i després, en solitari o amb supergrups, va fer cançons i discos que han marcat diverses èpoques i que han estat referents per molts altres grups. A les bibliotequess podeu trobar-los:
- Amb els Buffalo Springfield
- Com a Crosby, Still, Nash & Young
- Amb els Crazy Horse
Si voleu una informació més “professional” de Harvest en particular i de Neil Young en general podeu escoltar el podcast del programa de Radio 3 La Madeja que van dedicar a l’aniversari del disc.
Però no voldria acabar aquesta recomanació sense mostrar-vos cinc cèntims del film de Jim Jarmusch, Dead man, del qual Neil Young és l’autor d’una banda sonora excepcional. Una prova més de la seva influència i genialitat. Per cert, podríem parlar molt de Dead man, però això ja serà en un altre post.
1 Comment
Esto es un artículo como Dios manda