La frase “Som una part de la terra” és una frase senzilla però que, per a molts habitants d’aquest món, és una cosa impossible i difícil d’entendre. Com? Que sóc una part de la terra? No, la terra que trepitjo em pertany. Com l’aigua, el cel i tot el que hi ha. Tot està a la venda perquè tot té un preu.

Però potser arriba un dia que aquestes paraules s’obren pas al teu cap i, de sobte, tot comença a encaixar. T’agradi o no, formes part d’un ecosistema perfecte. Si es trenca, no servirà de res tenir dues cases, tres cotxes i reserva al restaurant de moda. Formes part d’això. Quan abans ho entenguis, aquesta serà la petita espurna que encengui la teva consciència.
 

SEATTLE (Cabdill indi)
Nosotros somos una parte de la tierra
Palma de Mallorca: Olañeta, 2005

L’any 1855, el Cabdill Seattle, va fer un discurs com a resposta al missatge de Franklin Pierce, catorzè President dels Estats Units d’Amèrica. La proposta que se’ls oferia era la venda de les seves terres als colons i que ells marxessin a viure a una reserva (el que s’acostumava a fer aleshores, res de nou). Com a cap de la tribu índia dels Duwamish, que havien viscut des de sempre en aquelles terres, no entenia aquesta proposta dels “homes blancs“. Aquest territori situat on avui seria l’estat de Washington, després d’anys de guerres, el govern nord-americà va enviar aquesta petició “amistosa” per acabar amb el conflicte.

Tot i que hi ha algunes controvèrsies amb el missatge real que va dir el Cabdill Seattle, per l’exactitud o no de la traducció de la llengua lushootseed i la seva interpretació, el que tothom coincideix és en l’esperit que representa i la saviesa que conté. Després de molts anys, el seu missatge continua més viu que mai:

” Lo que le acaece a la Tierra, les acaece también a los hijos de la Tierra. Cuando los hombres escupen a la Tierra, se están escupiendo a sí mismos. Pues nosotros sabemos que la Tierra no pertenece a los hombres, que el hombre pertenece a la Tierra. Eso lo sabemos muy bien. Todo está unido entre sí, como la sangre que une a una misma familia. Todo está unido. Lo que acaece a la Tierra les acaece, también, a los hijos de la Tierra.”

Aquest petit llibre és una d’aquestes lectures obligatòries i molt molt recomanables. 44 pàgines que passen de pressa perquè és un discurs, un missatge per ser llegit i, sobretot, escoltat. La societat que ens ha tocat viure i que, a poc a poc, s’endinsa en el somni d’aquesta “matrix” anomenada tecnologia (que ens connecta però que ens obliga a estar adormits), aquest missatge ens serveix per tornar a replantejar-nos aquestes coses que són essencials per la vida: l’aigua, la terra, l’aire que respires. Formes part d’aquesta terra i això no ho has d’oblidar mai. Perquè quan comencis a oblidar que també ets una part d’aquest engranatge global, ja no hi haurà marxa enrere.

El Cabdill Seattle va dir “Les meves paraules són com les estrelles, mai s’extingeixen”. Però nosaltres, si no canviem aquesta forma de viure… sí que ho farem.

“Trata a su madre, la Tierra, y a su hermano, el Cielo, como cosas que se pueden comprar y arrebatar, y que se pueden vender, como ovejas o perlas brillantes.

Hambriento, se tragará la tierra, y no dejará nada, sólo un desierto.”

Respecte. En el fons, només es tracta d’això. D’aprendre a respectar petits gestos com no trepitjar la gespa, no llençar coses al carrer, no embrutar la platja o la muntanya, cuidar dels animals i de les persones… es tracta d’això. De respectar als altres però, el més important, respectar-se a un mateix. Si la Terra és sagrada, comencem doncs, a tractar-la com es mereix.

“Para que respeten la Tierra, contadles que la Tierra contiene las almas de nuestros antepasados. Enseñad a vuestros hijos lo que nosotros enseñamos a los nuestros: que la Tierra es nuestra madre.”