La frase “Som una part de la terra” és una frase senzilla però que, per a molts habitants d’aquest món, és una cosa impossible i difícil d’entendre. Com? Que sóc una part de la terra? No, la terra que trepitjo em pertany. Com l’aigua, el cel i tot el que hi ha. Tot està a la venda perquè tot té un preu.
Però potser arriba un dia que aquestes paraules s’obren pas al teu cap i, de sobte, tot comença a encaixar. T’agradi o no, formes part d’un ecosistema perfecte. Si es trenca, no servirà de res tenir dues cases, tres cotxes i reserva al restaurant de moda. Formes part d’això. Quan abans ho entenguis, aquesta serà la petita espurna que encengui la teva consciència.
SEATTLE (Cabdill indi)
Nosotros somos una parte de la tierra
Palma de Mallorca: Olañeta, 2005
L’any 1855, el Cabdill Seattle, va fer un discurs com a resposta al missatge de Franklin Pierce, catorzè President dels Estats Units d’Amèrica. La proposta que se’ls oferia era la venda de les seves terres als colons i que ells marxessin a viure a una reserva (el que s’acostumava a fer aleshores, res de nou). Com a cap de la tribu índia dels Duwamish, que havien viscut des de sempre en aquelles terres, no entenia aquesta proposta dels “homes blancs“. Aquest territori situat on avui seria l’estat de Washington, després d’anys de guerres, el govern nord-americà va enviar aquesta petició “amistosa” per acabar amb el conflicte.
Tot i que hi ha algunes controvèrsies amb el missatge real que va dir el Cabdill Seattle, per l’exactitud o no de la traducció de la llengua lushootseed i la seva interpretació, el que tothom coincideix és en l’esperit que representa i la saviesa que conté. Després de molts anys, el seu missatge continua més viu que mai:
” Lo que le acaece a la Tierra, les acaece también a los hijos de la Tierra. Cuando los hombres escupen a la Tierra, se están escupiendo a sí mismos. Pues nosotros sabemos que la Tierra no pertenece a los hombres, que el hombre pertenece a la Tierra. Eso lo sabemos muy bien. Todo está unido entre sí, como la sangre que une a una misma familia. Todo está unido. Lo que acaece a la Tierra les acaece, también, a los hijos de la Tierra.”
Aquest petit llibre és una d’aquestes lectures obligatòries i molt molt recomanables. 44 pàgines que passen de pressa perquè és un discurs, un missatge per ser llegit i, sobretot, escoltat. La societat que ens ha tocat viure i que, a poc a poc, s’endinsa en el somni d’aquesta “matrix” anomenada tecnologia (que ens connecta però que ens obliga a estar adormits), aquest missatge ens serveix per tornar a replantejar-nos aquestes coses que són essencials per la vida: l’aigua, la terra, l’aire que respires. Formes part d’aquesta terra i això no ho has d’oblidar mai. Perquè quan comencis a oblidar que també ets una part d’aquest engranatge global, ja no hi haurà marxa enrere.
El Cabdill Seattle va dir “Les meves paraules són com les estrelles, mai s’extingeixen”. Però nosaltres, si no canviem aquesta forma de viure… sí que ho farem.
“Trata a su madre, la Tierra, y a su hermano, el Cielo, como cosas que se pueden comprar y arrebatar, y que se pueden vender, como ovejas o perlas brillantes.
Hambriento, se tragará la tierra, y no dejará nada, sólo un desierto.”
Respecte. En el fons, només es tracta d’això. D’aprendre a respectar petits gestos com no trepitjar la gespa, no llençar coses al carrer, no embrutar la platja o la muntanya, cuidar dels animals i de les persones… es tracta d’això. De respectar als altres però, el més important, respectar-se a un mateix. Si la Terra és sagrada, comencem doncs, a tractar-la com es mereix.
“Para que respeten la Tierra, contadles que la Tierra contiene las almas de nuestros antepasados. Enseñad a vuestros hijos lo que nosotros enseñamos a los nuestros: que la Tierra es nuestra madre.”
3 Comments
Fa temps em vaig submergir en la lectura d’aquest llibre, i em va encantar. Gràcies!
Perquè la tribu del cap Seattle i els Duwamish sempre van tenir tant ben apresa la lliçó? En quin moment els “homes blancs” vam oblidar-la i perquè? La lliçó del respecte i estima cap a aquest engranatge universal.
UNA D’INDIS
El gènere del Western no es la Història de la conquista del Oest
Nord-Amèrica.
Són històries de la conquista del Oest Nord-Amèrica. Pel·lícules rodades per els vencedors.
La coneguda com “Carta del Cabdill Sheattle” es una d’aquestes
històries.
Publicada a un diari local, reconstrueix els suposats discursos, que el líder indígena va pronunciar, tres dècades abans, durant unes negociacions amb el representant del govern dels EEUU, al 1854.
En ella responia a la proposició de compra dels terrenys que habitaven, el actual estat de Washington.
Va ser escrita, per un assistent al acta, amb grans llicències
literàries.
Exaltació de l’epopeia de la colonització europea, per a uns i un
símbol d’orgull per altres.
Originat la llegenda.
Al 1970, any de gravació de “Litetll big Man”, a la Universitat de Texas, seria adaptada, com guió para una pel-lícula de temàtica ambiental.
El seu suposat autor, esdevindria en precursor involuntari de l’ecologisme.
Les dubtes sobre la seva autenticitat, expressades per un antropòleg alemany, a una conferencia internacional, van revelar, a la dècade dels 90, que les més de 18.000 copies que es van repartir després de la exhibició del film, per la productora, havien obviat l’autoria del director, sens el seu coneixement.
La llegenda va a cobrar vida pròpia.
“La tierra no pertenece al hombre; es el hombre el que pertenece a la tierra.”
“La vida ha terminado. Ahora empieza la supervivencia.”
ANGELA BARRIUSO Benito