Castells Cuixart, Paulino. Nunca quieto siempre distraído. Barcelona: Ceac, 2009

Tots ens hem preguntat en un moment o altre si el nostre fill/a bellugadís, mogut, intranquil i nerviós, incapaç de prestar gaire atenció a una cosa en concret per més de quaranta segons…, el cul d’en Jaumet que no sap seure ni estar dret! és hiperactiu.

El doctor Paulino Castells ens treu de dubtes sobre el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). És metge especialista en pediatria, neurologia i psiquiatria infantils.

En poc més de 150 pàgines ho tenim aclarit de manera entenedora i senzilla. El primer que fa es recordar-nos que nens belluguets, que no paren mai quiets sempre han existit. Educar-los i orientar-los és una feina compartida entre mares/pares, metges i escola.

Els nens hiperactius són criatures ràpides, que poden estar en més d’una cosa alhora, són molt actius… I això és el que s’ha d’aprofitar d’ells.

Un apunt força interessant i motiu de reflexió: la relació entre la televisió i la hiperactivitat. A edats primerenques (entre l’any i els tres anys de vida) i segons un estudi publicat l’any 2004 als EEUU el consum excessiu de televisió per part dels infants augmenta el risc de desenvolupar aquest desordre.

A les conclusions ens recorden el paper de les manualitats i l’activitat física necessàries per  desenvolupar i canalitzar la gran quantitat d’energia dels nens. Doneu-li una ullada a la bibliografia final per ampliar el tema.

Podeu mirar aquest vídeo on una marieta hiperactiva es fica amb problemes amb unes abelles a les que gosa destorbar!!