Òpera&Crispetes

1 min lectura
Please go to your post editor > Post Settings > Post Formats tab below your editor to enter video URL.

Puccini, Giacomo. La Fanciulla del West. Llibret de Guelfo Civinini i Carlo Zangarini, basat en l’obra The Girl of the Golden West by David Belasco

Però només unes poquetes i sense fer soroll, eh! Bé també un chupa-chups de cola. El cas és que vaig veure l’òpera en directe des del Metropolitan de New York. Entrava Woody (o s’hi assemblava molt) per la porta del MET al mateix temps que jo entrava per la porta de la sala 12 dels cinemes Icaria-Yelmo, sí, aquí mateix, a Barcelona. I tot això sense avions, sense controladors, sense duanes, i per només (només!?) 16€ (en Woody va pagar almenys 150 dòlars).

L’òpera en qüestió és “La fanciulla del west” del mestre Giacomo Puccini. Una òpera curiosa, ambientada al “salvatge oest”, amb Saloon, buscadors d’or, sheriff i pòquer amb trampes. Va ser estrenada precisament al Metropolitan el 10  de desembre de 1910 amb Enrico Caruso i Emmy Destinn com a intèrprets i Toscanini a la batuta. Tot i que va ser un èxit aclaparador, aquesta òpera no ha arribat mai al nivell de popularitat d’altres obres de Puccini. Potser l’onada del western cinematogràfic que vindria després, la va ocultar durant algunes dècades. Fins fa uns quants anys que  els grans teatres d’òpera l’ han tornat a programar amb regularitat.

Puccini va ser un gran creador de dones. Entre d’altres, Manon, amb problemes per la seva afició al luxe. Tot al contrari que Mimí de “La Bohème”, que podía viure només amb el primer raig de sol parisenc. És la meva preferida, si us plau, escoltem-la… Si mi chiamano…

Molt més apassionada i gelosa Floria Tosca, que defensa el seu amor a ganivetades,  però finalment tan enganyada com la delicada geisha Cio Cio San ,de “Madama Butterfly”,  que renuncia a les seves arrels per casar-se amb el bígam Pinkerton. En canvi, qui no vol renunciar a res és la “principessa” Turandot, i ordena que ningú dormi fins a esbrinar el nom del príncep pertorbador.

Meravelloses totes i lamentablement mortes totes. Totes excepte Minnie, la nostra “fanciulla”.

Escamillo

Sóc en Celso, em trobareu a la Biblioteca Sagrada Família, però al bloc sóc un torero, un torero sense toro, eh!... un torero de music-hall, diguem-ne un torero-molinero... no sé si m’explico, vale?

4 Comments

  1. No sóc massa amant de l’òpera, però els teus posts, Escamillo, fan que em comenci a agafar el cuquet! Gràcies per les recomanacions.

  2. M’ha semblat molt interesant el post i també la iniciativa de l’òpera al cinema. Moltes gràcies per la informació. Genial!

  3. si…moltas gracies x la info, la opera es bastante nueva x mi y me gustaria profundizar en su musica, especialmente. Es bueno enterarse de este tipo de actividades aqui en Barcelona!!!

  4. Pels seguidors/es de Puccini i del programa Òpera en texans dimecres 22 de febrer a les 18.30h a la Bib. Clarà teniu una conferència audició de La Bohème amb Edgar Villanueva.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Anterior història

El Profesor Layton y la caja de Pandora

Següent història

Lhasa de Sela

Últimas de Blog