Lhasa. La Llorona.
Disques Audiogramme, cop. 1997

Diuen que a principis de l’any 2010 durant quatre dies no va parar de nevar a Montreal. I és que el primer dia de l’any la cantant Lhasa de Sela va morir víctima d’un càncer. Amb 37 anys, la seva breu i intensa carrera perdura en la memòria gràcies als 3 discos que ens va deixar com a llegat.

Nascuda a Woodstock (Nova York ) el 1972, la filla mestissa d’un escriptor mexicà i una fotògrafa dels Estats Units va passar una infància nòmada i hippy viatjant amb la família per les carreteres americanes. Cap els anys 90 va arribar a Montreal, on treballeven les seves germanes al Circ di Soleil, i va començar a cantar en bars  acompanyada pel guitarrista y productor Yves Desrosiers. D’aquesta complicitat va sorgir el primer disc, La Llorona: un viatge als orígens paterns  que va fer que se la comparés amb artistes com Lila Down o fins i tot Chavela Vargas

Fidel al seu esperit nòmada va viatjar al sud de França, i de la inspiració de la llum de Marsella va nèixer el segon àlbum: The Living Road, publicat el 2003. Dotze temes composats per ella mateixa en francès, espanyol i anglès on s’ endinsa en terrenys més jazzistics, amb una barreja de blues, country, i chanson francesa.

El tercer i darrer disc es diu simplement: Lhasa (2009). Íntegrament en anglès és la culminació d’un procés vital i creatiu on la malenconia, la sensibilitat  i el color de la seva veu s’uneixen a una capacitat escènica impactant convertint els seus directes en autèntiques cerimonies plenes de llum i màgia.