Schmitt, Eric-Emmanuel. Pequeños crímenes conyugales. Barcelona : Anagrama, 2005
“Estimar algú és estimar els seus defectes”. Eric-Emmanuel Schmitt
En aquesta obra d’Eric-Emmanuel Schmitt, l’amor no és cec sinó que té amnèsia.
Alejandro, escriptor de novel·les policíaques, és víctima d’un misteriós accident. Després de passar una temporada a l’hospital, torna a casa amb la seva dona Carla. Com era la seva vida en parella? És Alejandro com el descriu la seva dona? I si Carla l’enganya?
No faré una reflexió sobre la vida en parella i el desgast que se’n pot produir al llarg dels anys de convivència (en el cas de la parella protagonista en són quinze els anys compartits), però si que n’extrauré la conclusió de l’autor o almenys la idea que jo n’he rebut: l’amor si s’aprèn a renovar, pot durar.
De fet, Schmitt reflexionava dient en una entrevista: I si l’amor comença quan ja no s’està enamorat?
En realitat Alejandro, es va quedar amnèsic abans del seu accident, ja que havia oblidat allò més essencial per Carla: mirar-la, escoltar-la i mostrar-li el seu amor. I ella practicava una mena d’amnèsia voluntària oblidant les seves frustracions i tristeses amb l’alcohol com a únic aliat.
En el teatre Carla porta el nom de Lisa i Alejandro es diu Gilles. Fins el 24 d’abril es pot veure aquesta obra al Teatre Poliorama interpretada per Laura Conejero i Ramon Madaula. El paper d’ella va suposar el debut teatral de Charlotte Rampling al costat de l’actor Bernard Giraudeau, mort l’estiu passat, exhaurint durant mesos les entrades per la versió francesa de l’obra.
Per acabar podeu veure un vídeo on Ramon Madaula i Laura Conejero llegeixen fragments de l’obra durant la BCNegra 2011.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=4CW9g4C0Sfk[/youtube]
8 Comments
Excel·lent recomanació, Nora! El text és preciós, i la representació que estan fent el Madaula i la Conejero sobre la traducció de Belbel és per no perdre-s’ho: A mi em va agradar molt!
Ah! No em cridava gens l’atenció l’obra… pensava que seria només un altra versió més sobre la guerra de sexes. Gràcies per descobir-me-la: ara la miro amb altres ulls.
: )
Malgrat l’encomiable treball de Madaula i Conejero (ella potser un pèl massa excessiva en els moviments de braços i mans), a mi em va deixar una mica freda la representació, no em va acabar d’interessar. Probablement la lectura de l’obra enriquiria l’experiència perquè permetria copsar-ne més matisos. Em sembla que el llegiré, doncs, perquè em sembla un autor força interessant.
Us volia comentar que actualment l’obra esta en gira i la podeu trobar a diferents teatres de Catalunya fins el mes de juny.
Doncs ara m’heu fet ganes de llegir-la i fins hi tot d’anar al teatre, i això que no hi tinc gaire tirada pel teatre!
Particularment m’agrada molt llegir teatre, i quan coincideixen text i representació, és divertit fer l’exercici d’acudir a l’obra després d’haver-la llegit. Malgrat que saps què passarà, t’atrapa el com ho fan i com està posat en escena, normalment força diferent a com un s’ho havia imaginat! A veure si amb aquesta hi arribo a temps a fer-ho també!
Un llibre molt recomendable, ja qué es una historia de una parella que torna a descobrir l’amor qué es tenen perqué el marit ha perdut la memoria durant un acicdent. Es un llibre que ens ensenya que si estimes a algú de debó i ho renoves al cap de molt de temps el teu amor per aquesta persona el vostre amor durará sempre.
M,HEU FET AGAFAR GANES DE LLEGIR AQUEST LLIBRE, ME L, APUNTO.
Moltes gràcies