Ellis, Warren; Cassaday, John. Planetary. Barcelona: Norma, 2007
“En 1997, el quart home va desaparèixer en acció. Elijah Snow mai no ha sentit parlar d’Ambrose Chase. Jakita Wagner ja era membre de Planetary quan Ambrose Chase es va convertir en el tercer home. El quart individu que va tornar de la missió de recollida de mostres encara està lliure”
No, no es tracta del resum d’un episodi d’Expediente X, el gran clàssic televisiu que va mantenir en vil a tota una generació d’espectadors als anys 90. Aquestes misterioses paraules pertanyen a Planetary, una de les sèries de còmics més intel·ligents i addictives de principis de segle, que avui ressenyem.
El protagonista és Elijah Snow, un home d’uns cinquanta anys, ben plantat, d’ulls blaus i cabell canós, que es troba enmig del desert. Això resulta una ironia, ja que l’Elijah té el poder de controlar la temperatura, més concretament, pot baixar-la fins a congelar tot allò que té al seu voltant. Perquè triar, doncs, un lloc on no pot fer servir el seu do? Perquè fa déu anys l’Elijah va perdre la memòria i ja no li queda l’esperança de recuperar-la. El nostre heroi es dedica a vagabundejar pel món sense cap objectiu, fins que, un bon dia, rep la trucada d’una dona que promet donar-li respostes sobre la seva identitat. Es troben en una atrotinada cafeteria i la dona, Jakita Wagner, li explica que el seu cas no és únic i que al món hi ha altres persones amb capacitats sobrehumanes. Tots comparteixen un tret comú, que no és altre que la mateixa data de naixement, l’1 de gener del 1900. Pel que es veu, malgrat el que pugui semblar pel seu aspecte, l’Elijah té cent anys de vida.
La Jakita posseeix aquesta informació perquè forma part de Planetary, una organització que estudia fenòmens extraordinaris arreu del món que vol reclutar l’Elijah. Si accepta convertir-se en membre del seu equip de camp, rebrà un milió de dòlars a l’any durant la resta dels seus dies, visqui el que visqui. A més a més, Planetary s’esborrarà qualsevol rastre que encara pugui quedar de la seva existència. Davant la perspectiva de passar-se deu anys més a les fosques, l’Elijah decideix acceptar.
Un cop s’han traslladat a les luxoses instal·lacions de l’organització, la Jakita li explica quin és l’organigrama, format un grup de tres persones, a més d’un “quart home”, que finança les operacions amb la condició de mantenir l’anonimat. Aquest podria ser Hitler o Bill Gates, però és millor no preguntar. Així doncs, els nous integrants de Planetary seran la mateixa Jakita, que té una força sobrehumana, l’Elijah, amb poders de congelació, i “the Drummer”, un jove que controla les màquines a voluntat. La seva tasca serà revelar la història sobrenatural del segle XX per tal d’entendre els fets del present i protegir el futur. Pel que fa a què va passar amb el predecessor de l’Elijah, l’Ambrose Chase, ni tan sols ells ho saben.
Sense gaire temps per més explicacions, el trio es posa en marxa. La seva primera missió consisteix a explorar una illa japonesa on s’han trobat restes de monstres prehistòrics. A continuació viatgen a Hong Kong per investigar les aparicions d’un fantasma que busca venjança al més pur estil de les pel·lícules de John Woo. Invasions alienígenes encobertes, experimentació radioactiva amb éssers humans, programes governamentals secrets, armes màgiques d’altres dimensions… En moltes ocasions, Planetary actua simplement com a testimoni dels fets, però els casos als quals s’enfronten plantegen interrogants que demanen resposta. L’Elijah sap que hi ha alguna cosa que se’ls escapa, un patró ocult que donaria sentit als fets aparentment inconnexes. Però, malgrat els esforços de l’equip, el trencaclosques no para de fer-se cada cop més gran. És aleshores que fa la seva aparició el “quart individu” i l’Elijah s’adona de la magnitud real d’allò a què s’enfronten…
Com ja haureu endevinat, Planetary és un veritable catàleg de referències de la cultura popular on trobem versions de personatges clàssics de la literatura (Sherlock Holmes o Dràcula), els còmics (La Dona Meravella, el Quatre Fantàstics); o el cinema fantàstic i d’espies (el monstre Godzilla, la famosa “àrea 51”). Un dels seus punts forts és, precisament, la capacitat de retre homenatge a 100 anys de fantasia, integrant referents molt diversos en la trama d’una manera coherent. Tanmateix, estem davant de quelcom més que un exercici de nostàlgia.
El plantejament seria el següent: si, en el passat, el descobriment de l’altre era fruit de la iniciativa individual d’un grapat d’aventurers, en el món globalitzat actual això és un fet quotidià i inevitable, però no per això menys sorprenent o aterridor. De fet, el gran repte del segle XXI és conciliar el respecte per la diferència amb la creació d’una comunitat d’abast global. Perquè això sigui possible haurem d’aprendre a acostar-nos a allò que ens sembla estrany, i l’equip de l’Elijah ens convida a fer-ho en cadascun dels casos de què s’ocupen. En aquest sentit, podem dir que Planetary participa plenament del que es coneix com a “sentit de la meravella“, concepte que la Wikipedia defineix com “el sentit de despertar o de sorpresa provocat per l’expansió de la mateixa consciència en adonar-se del que és possible o per la confrontació amb l’enormitat de l’espai i el temps, resultant de llegir obres de ciència-ficció“.
Sense dubte, el món es estrany. Afortunadament, hi ha gent que està decidida perquè ho continuï sent.