Stevenson, Robert Louis
La isla del tesoro 

 
Un inoblidable de la literatura infantil i juvenil

Diuen per aquests móns que els llibres veritablement grans són els que ens canvien la vida. L’illa del tresor va canviar la meva? M’haurien agradat igual les novel·les d’aventures? I els pirates? Tindria motius pirates per mitja casa? No ho puc assegurar, però signo en aquest bloc amb el nom de Capitán Flint. Penseu que després d’aquesta introducció aquesta entrada no serà objectiva? Potser, però no sóc l’única que considera que L’illa del tresor és la novel·la d’aventures per antonomàsia. Quan es va publicar per primera vegada, va fascinar petits i grans. Era el 1883, i els viatges i l’exploració del nostre planeta encara eren una cosa màgica. Afegim-hi la recerca d’un tresor cobejat i entendrem per què. I avui dia, quan ja no queda gairebé res per explorar i llancem homes a l’espai, què té aquest llibre perquè continuï seduint milers de lectors?   

Una tarda d’agost del 1881, Robert Louis Stevenson i el seu fillastre, Lloyd Osbourne, van dibuixar el mapa d’una illa. Stevenson va posar tres creus sobre el dibuix i la va anomenar “l’illa de l’esquelet”. Aquesta va ser la llavor del que un temps després arribaria a ser la que, per a molts, és la millor novel·la de pirates que s’ha escrit mai: L’illa del tresor.

L’illa del tresor és una novel•la d’aventures escrita per Robert Louis Stevenson, publicada originalment per lliuraments a la revista infantil Young Folks, entre el 1881 i el 1882 amb el títol The Sea Cook, i més tard, el 1883, publicada en llibre, a Londres, amb el títol Treasure Island. Està narrada en primera persona per Jim Hawkins, un jove que treballa en una fonda que regenten els seus pares. Un dia hi arriba Billy Bones, un vell mariner borratxo, que, en morir després d’una breu temporada allotjat a la fonda, deixa a la seva habitació un misteriós cofre que conté el mapa que condueix al fabulós tresor del llegendari pirata Capitán Flint. Els antics companys del pirata anhelen el mapa i, encara que en Jim aconsegueix fugir amb aquest, des d’aquell moment, res no tornarà a ser igual. Al costat del doctor Livesey i Trelawney, un amic d’ell, planeja anar fins a la remota illa per buscar l’or. Però, barrejada amb la tripulació, una banda de pirates capitanejats per John Silver (sempre amb el seu lloro Flint a l’espatlla) també persegueix el botí. Allà comença l’aventura, d’en Jim i del lector.

Stevenson, amb una narració senzilla, però rica en vocabulari i addictiva, sobretot addictiva, barreja l’acció, la intriga i l’aventura de manera que el final de cada capítol incita a passar al següent. L’atmosfera gairebé asfixiant dels primers capítols permet un respir en pujar a bord, però és un descans momentani, ja que una vegada allà, en Jim descobrirà un nou món. Un món en què es veurà obligat a créixer, i haurà de fer-ho de pressa. La relació amor-odi que manté amb Silver li ensenyarà que, de vegades, les aparences no enganyen. La resta de personatges, Black Dog, Pew, Israel Hands, Ben Gunn… són tan difícils d’oblidar com la tornada de la famosa cançó del capità Billy Bones.     

“Quinze homes sobre el cofre del mort, ha! ha! ha!       

 I una ampolla de rom!       

  La beguda i el diable van fer la resta       

 Ha! ha! ha!       

 I una ampolla de rom!”      

 [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=nzcv5TJkJBA[/youtube]       

La fama d’aquesta novel•la ha arribat fins a la gran pantalla i s’ha adaptat al cinema moltes vegades, potser les més famoses són les de Víctor Fleming (1934) i la que va dirigir Byron Haskin el 1950.

També s’han fet minisèries, videojocs i versions molt lliures com si fossin seqüeles, amb títols com ara El regreso a la isla del tesoro, Aventuras en la isla del tesoro, etcètera. Aquesta obra també va interessar a les productores de dibuixos animats. El 1971 una productora japonesa va estrenar La isla del tesoro de los animales, el 1996 van arribar a l’illa els famosos teleñecos i el 2009 ho van fer els playmobils. El 2002 Disney va estrenar una versió futurista de l’obra d’Stevenson.

S’han fet adaptacions literàries per a totes les edats. El famós ratolí Geronimo Stilton no ha pogut defugir la temptació i recentment ha fet una adaptació lliure d’aquesta famosa obra, en la qual Stilton ja no és el protagonista però es continua utilitzant el mateix llenguatge, jocs tipogràfics i il•lustracions.

També hi ha còmics i ratolins tan famosos com Jerry, al costat del seu inseparable Tom, o Mickey Mouse, que han arribat fins a les seves costes a la recerca del tresor. I ja que estem amb Mickey Mouse, passegem-nos per algun dels seus parcs d’atraccions i fem un passeig amb barca per la singular atracció dedicada a la pirateria. I no oblidem esmentar la saga Piratas del Caribe al comandament del fascinant capità Jack Sparrow. Segons afirmen fonts de Disney:

Temps aproximat de lectura: amb bona mar i sense ensurts, unes 7 hores.

Aquí m’acomiado, us deixo sols amb tota la tripulació de l’Hispaniola. No em queda més que desitjar-vos, no sense certa enveja dels lectors que llegeixin aquesta història per primera vegada, una feliç lectura. Espero que la travessia us sigui amena, i que si en tancar el llibre sentiu, com de vegades li passa a en Jim, la veu del Capitán Flint cridant “peces de vuit, peces de vuit”, es tracti d’un bon record.