Núñez, Raúl. Sinatra : novela urbana. Barcelona : Anagrama, 1984
Raúl Núñez és un autor bastant oblidat a dia d’avui, i trobo que força injustament. Va ser un dels primers a escriure en castellà el que després s’ha definit com “realisme brut”, en l’estela de Bukowski i l’underground americà. Tot i que aquestes coses sempre “sonin millor” en anglès, Barcelona també tenia el seu ambient marginal, i Raúl Núñez el va retratar molt bé.
Cal que retrocedim en el temps, abans dels jocs olímpics, quan Barcelona no estava ocupada per legions de turistes i el centre de la ciutat encara no era un aparador com avui. Eren aquells temps tant i tant remots que ningú deia el Raval, aquella zona era i semblava que per sempre més havia de ser el Barri Xino.
Raúl Núñez neix a Buenos Aires i arriba a Barcelona el 1971, quan la ciutat era un bullidor de contracultura aprofitant els darrers moments d’un règim que s’acabava. Va col·laborar en diferents revistes i publicacions i fins i tot dues de les seves novel·les van ser adaptades al cinema. Van ser La rubia del bar i Sinatra, aquesta darrera amb un immens Alfredo Landa (res a veure amb l’Alfredo Landa que apareixia en pel·lícules a l’engròs als anys seixanta) que es va doblar a si mateix en l’edició en català de la pel·lícula. Una pel·lícula amb banda sonora de Sabina, i amb aparicions de Maribel Verdú, entre molts d’altres noms coneguts. Retrata la Barcelona pre-olímpica, una ciutat que espera un canvi, com el protagonista a qui la vida va derrotant i que espera alguna cosa, potser l’amor potser l’amistat que pot trobar a través d’un club d’amics per correspondència.
Personatges derrotats, desencantats, en relacions de parella dubtoses i amb una certa tirada a l’alcohol, però sempre amb un punt d’esperança i d’humor que els fa tirar endavant enlloc de llançar-se per un celobert o convertir-se en assassins en sèrie.
Una esperança que de vegades apareix en forma de sort, a Sinatra el protagonista guanya un bingo i a La rubia del bar només començar la novel·la el protagonista treu un premi en una màquina escurabutxaques. Amb uns personatges que no es sorprenen de res i sempre esperen el pitjor la sort és com un dels personatges, capriciós. Uns personatges als que no podem deixar d’estimar, són uns desgraciats, sí, però bona gent, potser per això la vida els tracta com els tracta.
I ens acomiadem amb un petit tast de la pel·lícula Sinatra, si voleu acostar-vos al particular univers de Raúl Nuñez i les novel·les us semblen llargues (cent i escaig pàgines cadascuna però hi ha gustos per tot) podeu tastar la pel·lícula per decidir si en voleu més o no, jo crec que direu que sí!
4 Comments
És tracta d’una molt bona novel·la, amb personatges peculiars i solitaris i que ens parla de la dificultat de les relacions humanes. Estic d’acord en la apreciació que l’autor està injustament oblidat, però potser és perquè no ens conta finals feliços. La pel·lícula també és molt interessant i adapta molt bé el llibre
Aquest llibre sembla molt interresant de llegir, perquè descriù una barcelona molt mès oscùra què la del present a caùsa de la dictadura i esperant temps millors.
No exactament Vanessa, estem parlant del la Barcelona dels primers vuitanta. Potser la confusió és culpa meva, efectivament Núñez arriba a Barcelona a principis de la década dels 70 (encara en dictadura) però les novel·les s’ambienten ben entrada la dels 80 (sense dictadura).
A la versió en català de Sinatra en Landa està doblat a les escenes en que parla català, però no es per ell mateix tot i que la veu està molt ben triada.