Club de lectura de literatura fantàstica
Conductor: Álex Vidal
Més informació dels clubs de lectura.
La novel·la
Akin és el primer mascle constructe, fill de la humana Lilith i de la seva família oankali, mascle, femella i ooloi, nascut a una colònia mixta a la superfície d’una Terra recuperada ja de la guerra nuclear. Oankalis i humans tenen posades les seves esperances de futur, tot i que per raons diferents, en Akin, però una partida de malfactors assalten al Tino, el pare humà adoptiu, i segresten l’Akin per vendre’l a alguna de les colònies exclusivament humanes, que malfien dels oankalis per haver-los modificat genèticament sense el seu consentiment, donant-los longevitat i esterilitzant-los.
Akin, acostumat a l’esperit comunal i la comunicació mitjançant els sentits oankali, es veurà empès a tractar de comprendre les comunitats humanes, la seva violència inherent, els seus anhels, les seves reivindicacions i les seves pors, alhora que patirà les conseqüències de passar la infància en un entorn estrany i privat del contacte dels infants de la seva comunitat. Tot plegat el farà l’interlocutor ideal entre les comunitats humana i oankali de cara a un futur encara incert.
Sobre l’autora Octavia E. Butler
Sobre la novel·la
Al primer volum de la saga, Alba, assistíem al despertar de Lilith Iyapo a una nau oankali. Lilith és la primera humana reanimada dels supervivents rescatats pels oankali, una espècie alienígena que comercia amb patrimonis genètics d’altres civilitzacions, de la guerra nuclear que ha devastat la Terra. Els oankalis l’han millorada genèticament, i en Jdahya, el seu tutor, l’assessora de cara a despertar els humans adequats per establir les primeres colònies i recuperar la Terra per uns éssers humans millorats pel mestissatge amb els oankalis. Però darrere d’aquest altruisme, Lilith sospita que hi ha uns interessos amagats, un preu a pagar que no volen reconèixer. Al cap i a la fi, qui els hi ha demanat millores genètiques, i amb quin objectiu real?
A Ritus de l’edat adulta, trobem la Lilith vivint amb la seva família oankali, mare de constructes (barreja d’humans i oankalis) i que ha donat a llum al primer constructe mascle, malgrat les seves encara vives reticències sobre les veritables intencions dels oankalis, però convençuda que aquesta via és la millor possible per superar una humanitat que ja ha assolit el punt de l’anihilació una vegada i que pot repetir aquest final.
Temàtiques i temes de debat
Octavia E. Butler va ser la primera escriptora afroamericana en ser reconeguda com a autora d’un gènere literari que, malgrat la seva inherent capacitat transgressora i imaginativa, continuava (i continua) sent dominada per homes blancs heterosexuals. La visió des dels marges, dels desapoderats, dels oprimits i colonitzats és central a la seva obra, superbament transfigurats en personatges i trames plenes de subtileses i implicacions que van molt més enllà de l’acció, descrita amb un estil cru i planer. Com declarà a Carolyn S. Davidson a l’assaig The Science Fiction of Octavia Butler: «Vaig començar a escriure sobre el poder perquè gairebé no en tenia cap».
A la saga de la Xenogènesi, Octavia E. Butler planteja reflexions, que no respostes (aquí, cadascú s’ho ha de currar), sobre les múltiples facetes de les relacions de poder, des del consentiment sexual fins a la colonització, de la identitat de gènere fins a les relacions afectives, alhora que demostra la seva mestria imaginativa en crear uns alienígenes versemblants, comprensibles i a la vegada elusius.
Temes proposats:
- Un dels temes centrals és el consentiment. Els oankali han salvat la humanitat, però amb quin dret? Similituds i diferències amb la colonització, amb la imatge de la civilització superior que acompanya als colonitzats. I quin dret tenen els segrestadors d’Akin? I els compradors? Per què s’arroguen les seves posicions de lideratge? Quins beneficis, comuns o propis, cerquen?
- Un altre és la reivindicació: Lilith i Akin són personatges del marge (vistos des de la normativitat que imperava i encara impera), i les seves reflexions provenen d’un cert dolor, des d’espais d’opressió: ètnia, classe social, expressió de gènere… Parlem de la vigència d’aquestes reivindicacions trenta-tres anys després de la publicació.
- Quin grau d’empatia mostren els diferents personatges de la novel·la? Quanta empatia prové de la persona i quanta de l’educació, de l’entorn, de les circumstàncies? Es pot millorar (o empitjorar)?
- Com són les relacions entre els personatges? I entre les espècies? Col·laboració, simbiosi, mestissatge, parasitisme són alguns dels termes que volten l’obra.
- El cos com a terreny de lluita: a Alba és la modificació genètica de Lilith, a Ritus es passa a l’esfera social, i com la relació familiar/afectiva/sexual incideix en l’organització social. Parlem d’identitats i de relacions.
- La comunicació: ha sigut sempre un problema entre els éssers humans; els òrgans sensorials oankali simbolitzen una comunicació més directa, minimitzant malentesos. Malgrat tot, els oankali també amaguen informació. Parlem sobre la comunicació entre personatges (Lilith, Nikanj, Akin, Tino), entre comunitats (Lo, segrestadors, Fènix, Chkahichdahk), entre espècies, entre diferents sensibilitats i visions de futur.
- La Contradicció Humana: l’ésser humà se’ns presenta com a ésser intel·ligent i empàtic, però maldat per la jerarquia, que ens porta cap a la pròpia destrucció. Discutim aquesta idea, d’on prové i de les seves implicacions tant a l’obra com a la visió de l’autora sobre el món actual.
- Quina ha sigut la vostra experiència amb la novel·la? Quins temes us han interessat, i com us els ha fet arribar l’autora? Què us ha semblat la senzillesa del seu estil envers la complexitat de les temàtiques proposades?
Obres relacionades
Lectures:
CHAMBERS, BECKY
Barcelona: Insólita, 2018
Una space movie amb la tripulació multiespecimen d’una nau tuneladora (que fa túnels a l’hiperespai), a mig camí entre Els joves, Firefly i Star Trek.
DELANY, SAMUEL R.
Barcelona: Ultramar, 1987
Bellona és una ciutat desconectada de la realitat, com si fos un estat mental o un mal viatge de LSD. És una ciutat postapocalíptica immersa als Estats Units que coneixem, a on arriba un jove que no recorda el seu nom i que és testimoni de com actuen les bandes, com una noia es converteix en un arbre o de la presència d’éssers mitològics.
ROANHORSE, REBECCA
Barcelona: Mai Més, 2019
Déus, herois i monstres caminen entre els humans en un món devastat per una apocalipsi climàtica. La Maggie Hoskie és una matamonstres de Dinétah, la nació navajo, que, amb l’ajuda d’en Kai Arviso, un xaman gens convencional, han d’enfrontar-se amb una amenaça esgarrifosa.
1 Comment
Hi ha una sèrie basada en aquesta saga Kindred molt interessant