(…) Soy inocente.
– Pues aquí en nuestra presencia pareces practicar brujería de tal suerte que con un movimiento de tu cuerpo [tachado] influyes en las afectadas.
– Nada sé de eso. Soy inocente de ser bruja. No sé qué es una bruja.
– ¿Cómo puedes entonces saber que no eres una bruja? ¿Y al mismo tiempo no saber qué es una bruja?
– No comprendo [tachado] lo que dice su señoría.
– ¿Cómo puedes saber que no eres bruja y al mismo tiempo no saber qué es una bruja?
– Soy inocente: si fuera de esas personas su señoría debiera saberlo.
– Puedes amenazar, pero no podrás hacer más de lo que se te permite.
– Soy inocente de ser bruja.
Fragment de l’interrogatori a Bridget Bishop, el 19 d’abril de l’any 1692. Va ser la primera persona en ser executada i acusada d’haver assassinat al seu primer marit amb bruixeria. Extret del llibre: El libro de las brujas de Katherine Howe, descendent d’algunes de les dones acusades per bruixeria als Judicis de Salem.
El poblat de Salem ha passat a la història pel “conegut i lamentable” judici que es va fer l’any 1692 contra moltes persones acusades de bruixeria. Els Judicis de les bruixes de Salem va treure el pitjor de les persones que habitaven aquesta colònia dels Estats Units i en el qual, van ser condemnades a la mort, al voltant d’una vintena de persones per acusacions de bruixeria.
L’1 de març de 1692 van començar les primeres diligències on es van resoldre acusacions de bruixeria contra almenys 150 persones d’aquesta colònia, una devota comunitat de Nova Anglaterra (actual estat de Massachussets). Els fets van començar a causa dels estranys símptomes de dues noies, Betty Parris, filla de Samuel Parris, el pastor local de la comunitat, i la seva cosina Abigail Williams. Afectades de convulsions, crits i atacs de violència entre d’altres, van arribar a la conclusió que aquests, eren causats per encanteri. El pas següent va ser assenyalar a les possibles causants: tres dones van ser acusades de bruixeria i la histèria col·lectiva va fer la resta. La Tituba que era l’esclava de la família Parris, va ser la primera en ser acusada de bruixa. Sarah Osborne i Sarah Good van ser les altres dues. Els interrogatoris, molts d’ells fets sota tortura, van finalitzar amb la mort de moltes d’elles, executades o mortes a la presó. El 22 de setembre del 1692, van ser penjades les últimes vuit bruixes i van començar a aparèixer les primeres veus que qüestionaven els mètodes empleats als judicis i la seva fiabilitat. Per aquest motiu, el governador William Phips va decidir dissoldre el tribunal el 29 d’octubre d’aquell mateix any.
Hi ha moltes teories que intenten explicar la causa d’aquesta histèria col·lectiva a la comunitat de Salem. Moltes apunten al fervor religiós de la colònia o una lluita interna de poder entre algunes famílies colonials poderoses. Sigui com sigui, la història de Salem encara continua despertant interès per l’acarnissament i crueltat que va haver-hi contra veïns i veïnes de la seva pròpia comunitat.
A continuació podeu trobar una sèrie de documents que estan basats en els judicis de Salem i que podeu trobar al fons de les biblioteques:

Mujeres de Salem : cómo hemos condenado a nuestros hijos
Gilbert, ThomasMadrid: Dibbuks, mayo de 2019

El Libro de las brujas: casos de brujería en Inglaterra y en las colonias norteamericanas (1582-1813)
Howe, KatherineBarcelona: Alba, 2016
Entonces ¿cuál fue la causa? ¿Qué escurridizo factor llevó a una devota comunidad de Nueva Inglaterra a un terror que se saldó con la muerte de diecinueve inocentes a manos del Estado? ¿Fue la superstición? ¿El pan mohoso? ¿Los indígenas? ¿El pánico de género? ¿El propio Satanás? En cierto modo, lo ocurrido en Salem obedece a todas estas causas(o,mejor dicho, a todas menos el pan mohoso). El rasgo característico de Salem es que el pánico no se produjo en el vacío. La crisis de las brujas de Salem responde a un conjunto de fenómenos interrelacionados a lo largo de un continuo histórico, con un pasado y, esto es igual de importante, también un futuro. Lejos de tratarse de una aberrante expresión de los temores y actitudes ante la brujería en las colonias de América del Norte, debe verse por el contrario como la expresión última de todo esto. Y aquí reside el aspecto más inquietante de estos sucesos: si Salem no es una aberración, entonces no es posible relegar tranquilamente al pasado lo que allí ocurrió. En este continuo histórico de actitudes, precedentes, prácticas y reacciones, la interpretación de la brujería en el marco de la vida religiosa e intelectual se vuelve menos inocua. Esta inseguridad, este recordatorio persistente del trato inhumano que sufrió una pequeña comunidad por parte del sabio gobierno en el que la gente depositaba su confianza, continúa acechándonos como una amenaza de lo que podría sucedernos en cualquier momento.
Fragment del llibre El Libro de las brujas : casos de brujería en Inglaterra y en las colonias norteamericanas (1582-1813)” de Katherine Howe.
6 Comments
Les bruixes no pasen mai de moda.
Gràcies x les recomanacions.
Encara hi ha moltes bruixes,però no totes són malèfiques.
Tenir determinades aptituds de vegades es pot etiquetar de bruixot o d altres noms!
Moltes gràcies per aquesta informació tant interessant
Us recomano el recent apropament al famòs judici a Mujeres de Salem (ed. Dibbuks) una novela gràfica inclasificable que explora les pitjors vessants humanes
Vaig llegir “El llibre dels encanteris” de Katherine Howe ja fa anys, i aquest em va dur a rellegir l’obra de teatre d’Arthur Miller “Les Bruixes de Salem”, una meravella de drama.
És, aquest, un tema apassionant. Prenc nota d’aquestes lectures recomanades. Gràcies!
Tenia ganes de llegir un llibre sobre bruixes, gràcies per les recomanacions
Aprofito per recomanar una molt bona novel·la de vampirs, “El misterio de Salem’s Lot”, del gran Stephen King.