En els darrers anys estem assistint a un imparable degoteig de sèries televisives d’una gran qualitat. Cada cop som més els que aprofitem el nostre temps lliure per gaudir de les excel·lents sèries que estan revolucionant el panorama audiovisual. Crec que una d’aquestes grans sèries és The Wire.
A priori pot semblar una sèrie policíaca que relata la lluita entre traficants per apoderar-se del control de les drogues i policies que van al darrere. Però a mesura que transcorren els capítols es pot veure que estem davant un fidel retrat de la complexa realitat social, política i econòmica de la ciutat de Baltimore.
I això no sorprèn si repassem la biografia de David Simon, el gran artífex d’aquesta sèrie. En el llibre The wire: 10 dosis de la mejor serie de la televisión, s’explica com durant molts anys Simon va recórrer els carrers de la ciutat com a periodista de successos en un diari de Baltimore, amb confidents entre els diferents bàndols implicats.
També s’explica que, mentre es rodava la sèrie, els habitants dels barris marginals de la ciutat reconeixien alguns dels personatges i feien les seves aportacions als guionistes (veure article).
L’exclusió social, les relacions entre la policia, els càrrecs polítics i el sistema judicial, les lluites pel poder polític, la corrupció, els problemes als sindicats, les dificultats del sistema educatiu en barris marginals i els mitjans de comunicació, són alguns dels temes tractats en les cinc temporades que té la sèrie.
Per acabar, i en honor al meu àlies, crec que el personatge d’Omar mereix almenys un comentari. The Wire no té cap protagonista principal (en té molts), però aquest “Robin Hood potmodern“, és un personatge inoblidable que marca la sèrie i que guanya protagonisme a mesura que avencen els capítols i les temporades. Per a molts, Omar Little s’ha convertit en la icona d’aquesta gran sèrie.
11 Comments
Totalment d’acord, és una sèrie boníssima que ens descriu relacions laborals, policials, corrupció, etc.
Compta amb uns personatges molt bons i complexos que evolucionen en les 5 temporades.
He començat a veure-la, i tot i que té bona pinta de moment no sóc encara una gran fan, … temps al temps, només porto 4 capítols de la 1a temporada. Bona recomanació Omar!
Ben mirat, The Wire sosté una tesis similar a la que ens proposa The Experiment (una desafortunada adaptació cinematográfica d’un experiment científic dut a terme per Zimabardo a principis dels anys 70).
En l’estudi es recluten 24 joves blancs de classe mitja i se’ls divideix aleatòriament en dos grups: guardes i presoners. Després se’ls interna en una presó ficticia. Una setmana després s’ha de suspendre l’experiment degut als abusos de poder i al tracte denigrant que els ‘guardes’ infringeixen als ‘presoners’.
Les conclusions de l’experiment sostenen que la conducta agresiva i abusiva dels ‘guardes’ no respon a les seves personalitats individuals, ja que van estar seleccionats aleatòriament, sinó a la posició social que es va asignar a cada persona (guarda o presoner).
En altres paraules, les nostres conductes i actituds depenen -molt més del que ens pensem- de la posció o rol que ocupem en la societat i, molt menys, de la nostra ‘bondat’ o ‘maldat’ inherent.
Omar, totalment d’acord. Quines ganes de llegir un post sobre “The Wire”, en la meva opinió, una obra mestra. A mi se’m fa impossible quedar-me amb un de sol dels seus complexos i ambivalents personatges (Jimmy McNulty, Daniels, Bubbles, Ellis & Herc, Stringer Bell, Marlo, Prez, Kima, Rhonda, Rawls,… N’hi ha tants!) que construeixen un drama calidoscòpic ple d’humanitat (en David Simon crec que parla de la sèrie com d’una ‘novel·la filmada’).
A “The Wire” hi vas entrant a poc a poc. Se’t va fent més i més atractiva a mesura que transcorren els capítols. Té una cadència que s’encomana. Els temes no són nous, la manera d’abordar-los, sí. I el tractament dels personatges. La corrupció es troba en tots els estaments i àmbits socials, laborals. I si, sense ser ni ionquis ni jutges ni polis ni camells ni putes ni periodistes, podem identificar-nos-hi tan bé, és perquè els personatges són complexos i no mers estereotips. Sense deixar de ser ficció, és clar, amb el munt de llicències que aquesta permet i que fan la sèrie tan desitjable. Ens fa propera i familiar una ciutat tan lletja com Baltimore. Podem traslladar la corrupció d’allí al nostre entorn (personal, laboral, social, de país), fer-nos preguntes i trobar respostes. Ah, i completament d’acord: l’Omar és una bomba! Molt bon post!
Per a tots els seguidors de The Wire, us proposo la xerrada:
The Wire: intriga criminal i denúncia social, que es farà a la biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró el proper dijous 5 de maig. No us la perdeu, una bona oportunitat per aprofundir en la sèrie!
Vaig veure les 5 temporades en temps record!! Em va agradar i em va sorprendre ! Em va semblar molt interessant que cada temporada enfoqués la sèrie des d’un objectiu diferent però mantenint un mateix fil argumental. Estic d’acord en que hi ha molts personatges principals (Freamon, Bunk, Omar, Bubbles, D’Angelo,…) , no sabria quin escollir sincerament! Només posaria una pega: és molt masclista! Imagino que reflexa una realitat però no puc negar que en certs moments em trasbalsava!
Bona sèrie si tens insomni: només vaig aguantar 20 minuts abans de caure en mans de Morfeo. Avorrida a matar i mira que me l’han recomanat. Si no t’enganxa des de començament, la meva recomanació és que la deixis. Amb la de sèries que hi ha actualment, tampoc s’acabarà el món si no la veus.
si us ha agradat the wire, us recomano que li feu una ullada a “treme”, també de david simon. d’estructura molt similar a la primera i ambientada al new orleans post-katrina.