Shriver, Lionel. Todo esto para qué. Barcelona: Anagrama, 2012
Publicada originalment als Estats Units l’any 2010, en ple debat sobre la reforma sanitària impulsada pel president Obama amb la fèrria oposició conservadora, Todo esto para qué tornava a situar la seva autora en l’ull de l’huracà. I és que Lionel Shriver, nord-americana establerta al Regne Unit, mai no ha defugit la polèmica, ans al contrari. Ja ho havia demostrat amb la seva novel·la més cèlebre, Tenemos que hablar de Kevin (2005), on reflectia la violència infantil i juvenil al seu país d’origen. Igual passa amb la més recent /The New Republic, 2012), on tracta el terrorisme des d’una perspectiva satírica, i que ha rebut dures crítiques precisament per “frivolitzar” amb un tema tan seriós.
La novel·la que ara recomano, tot i la seva relació amb l’actualitat política i social del moment, aconsegueix evitar el to didàctic i maniqueu gràcies a un gran domini de la narració i a la magnífica composició de personatges, tots ells amb matisos i clarobscurs. La seva mirada defuig el sentimentalisme i exposa sense pietat les contradiccions d’una societat on el govern recapta milions en impostos, però que deixa la salut dels ciutadans en mans dels interessos dels lobbies sanitaris privats, que per suposat es desentenen d’aquells que són massa cars de tractar i dels que no poden treure cap lucre.
En Shep Kancker té el somni de retirar-se a viure els seus darrers anys de vida a algun paradís terrenal, lluny del seu país, on es pugui viure amb pocs diners i menys preocupacions. Ha venut la seva reeixida empresa familiar per un milió de dòlars, tot i que encara hi treballa com a empleat per a (l’insuportable) home a qui la va vendre. Després d’anys de posposar el seu somni, per fi s’ha decidit i ha comprat els bitllets cap a la illa de Pemba (Àfrica). Vol donar-li una sorpresa a la seva dona però serà ella qui li doni a ell una cruel sorpresa en forma de notícia dramàtica.
I és que a la seva dona, Glynis, li han detectat una malaltia molt greu i de difícil curació. Com que el tractament és molt car, en Shep ha de continuar en el seu lloc de treball per poder mantenir l’assegurança mèdica. La situació es va deteriorant a mida que en Shep ha d’absentar-se de la seva feina constantment per poder estar al costat de la Glynis durant el tractament i també per les creixents hostilitats de la companyia d’assegurances, que posa molts impediments per sufragar les altes factures. A partir d’aquí, Shep haurà de recórrer als seus estalvis per mirar de salvar la seva dona, uns estalvis que van minvant a la velocitat de la llum.
La novel·la tracta de manera dura i realista l’impacte de la malaltia (operacions, quimio, estats d’ànim terribles…) no només en la persona que la pateix, sinó també en la seva família i en la seva estabilitat financera. L’autora no només es queda en el càncer com a manifestació més clara de la malaltia moderna: també introdueix temes com el destí de les persones grans en una població cada cop més envellida (el pare d’en Shep ha d’ingressar en un geriàtric), les malalties rares que afecten els nens o fins i tot les conseqüències de l’obsessió per la cirurgia estètica d’unes persones cada cop més acomplexades i vanitoses. Aquest darrer cas és el del seu millor amic, víctima d’una operació especialment matussera, i que en certa manera serveix per donar un contrapunt lleugerament còmic a una història especialment dura i punyent. Una història del tot necessària en els temps que estem vivint.
Però deixem que sigui la pròpia autora qui parli del seu llibre:
Jo l’estic llegint ara. Vaig descobrir l’autora amb TENEMOS QUE HABLAR DE KEVIN i cap dels seus llibres m’ha defraudat. Una bona recomanació.
ganes de llegir-ho, jo no he llegit res d’aquesta autora, el buscare a la meva biblioteca.
Molt molt interessant! No he llegit res d’aquesta autora, però em sembla que començaré a fer-me amb els seus llibres. A més, aquest tema de tan rabiosa actualitat m’interessa especialment. Salutacions!