Murakami, Haruki. Balla, balla, balla. Barcelona: Empúries, 2012
Murakami, Haruki. Baila, baila, baila. Barcelona: Tusquets, 2012
La prosa de Haruki Murakami s’acosta a l’escenari d’un hotel, ara luxós, ara decrèpit, que esdevé l’eix vertebrador de Balla, balla, balla, una novel·la escrita l’any 1988 després de l’èxit de Tòquio Blues, on l’autor barreja trames de novel·la negra amb reflexions metafísiques.
De nou, el fantàstic contrasta amb les angoixes modernes encarnades en personatges tan peculiars com una recepcionista que viu experiències estranyes, una nena vident, un adolescent hipersensible, un actor d’èxit o el tenebrós Home Xai. Personatges que conflueixen en la història d’aquest jove escriptor que s’allotja al nou Hotel Dolphin buscant retrobar-se amb el passat, i que descobreix que hi ha fronteres on les agulles del rellotge s’aturen, l’espai es desdibuixa i els somnis prenen formes reals.
Sinopsi:
Un home sense nom que es guanya la vida com a redactor de reportatges per a revistes, es veu obligat a tornar a l’hotel on fa molt de temps es va allotjar amb una dona que estimava malgrat no saber-ne ni tan sols el nom.
Des d’aleshores, la dona ha desaparegut sense deixar rastre i una gran multinacional ha comprat l’hotel i l’ha reconvertit en un establiment modern, sense personalitat, d’estil occidental.
Balla, balla, balla és una lectura entretinguda que no decep. Una novel·la que parla amb passió de cotxes, viatges, intrigues i elements sobrenaturals. Un refugi on trobarem tots els ingredients que ens agraden de Murakami a ritme del Rock and roll. Perquè a l’Hotel Dolphin els límits que separen mons paral·lels són tan fins i constants com una pluja suau.
Tinc moltes ganes de llegir aquest llibre! ja el tinc a casa i tot. En Murakami és un dels meus escriptors preferits, de moment em quedo amb 1Q84
Balla, balla, balla, és un a gran lectura per després de 1Q84. Murakami 100%, però més breu, amb l’acció més concentrada. Sempre és un plaer retrobar-se amb aquest autor.
Ja tinc aquest llibre que m’el van regalar perque vaig quedar impresionada amb Kafka a la platja i Tokio Blue, desitjo qu’aquest els millori….Grácies, i un bon día de Sant Jordi !!!!!
Gràcies Pili ^_^
Uno de los mejores libros del universo Murakami. El autor de los títulos alocados logra de nuevo generar una tensión que penetra y te cala; entre el fulminante ritmo de la propia historia y las pausadas contiendas internas de los personajes, latentes y con fuerza. Metafísico, grotesco, sincero e impredecible.
Totalmente de acuerdo, Marta. 😉
Jo vaig llegir fa temps TOkio Blues, i vaig quedar impresionada de l’escriptura d’aquest autor. Tinc ganes de llegir Balla, balla , balla, però espero que sigui prou diferent com per superar a l’altre.
M’agrada molt els llibres de murakami, perquè es un autor molt realiste i imaginari.
Aún no he leido nada de Murakami pero este nuevo libro puede ser una buena ocasión para empezar.
Mai en la vida entendré al sr. Murakami ni la literatura japonesa, suposo que es el salt cultural.
Des que vaig llegir Tokio Blues i Kafka a la platja, Murakami ja forma part dels meus escriptors preferits … tinc ganes de llegir Balla, balla, balla! …
hay otro libro de Murakami para leer, es una buena noticia.
que haya siempre Japón, Murakami, danzarinas ausentes.
De Murakami només he llegit Tokio Blues i em va enganxar; aquest llibre sembla també molt interessant.
Moltes gràcies pel post.
Molt i molt recomenable, imaginació, fantasia, intimisme i un munt de propostes musicals.
Doncs jo crec que és dels llibres fluixets de Murakami. Tot i incorporar personatges del seu univers particular no arriba a la qualitat dels primers llibres, que son els que van sorprendre. Ara que és un fenòmen editorial trobo que te poc interessant a dir.
a pesar de ser un libro menor, cualquier escrito de murakami merece la pena