A la IX trobada d’il·lustradors de Gràcia del passat 22 d’abril vam poder aproximar-nos a l’obra de diferents artistes, gràcies a la conversa que va mantenir l’editora Estrella Borrego amb Einar Turcowski, traduïda per Veronique Kirchhoff. Posteriorment vam poder assistir a una taula rodona, en la qual participaven André Letria, Petr Horácek, Gustavo Roldán Devetach i Iban Barrenetxea, moderada per Arianna Squilloni, editora de A buen Paso.

La trobada estava organitzada per la Llibreria Casa Anita i Ediciones Ekaré amb la col·laboració de: A buen paso, Editorial Joventut, Thule Ediciones i Libros del Zorro Rojo.

A les biblioteques de Barcelona l’obra d’Einar Turcowski ens arriba de la mà de l’editorial Libros del Zorro Rojo.

L’autor acostuma a il·lustrar els llibres a doble pàgina, emprant elements de la natura, com per exemple flors i roques, que li aporten la calma per desenvolupar la història.

 
Einar ens explica que pot tardar fins a tres anys en finalitzar un llibre i obtenir el resultat desitjat i que sempre utilitza el mateix llapis.

Així mateix, ens diu que ell treballa sense pensar si les imatges van destinades a un públic infantil o adult, perquè defuig de les etiquetes. Normalment el llibre comença amb una història que anirà creixent a poc a poc.
 

Entrevista a Einar Turcowski (fins al minut 38)

Pel que fa a la taula rodona, com diu l’Arianna, els quatre convidats són creadors totals, ja que pensen la història en el seu conjunt.

 
André Letria, és autor i creador de Pato Lógico, editorial portuguesa per a la qual treballa, juntament amb altres autors.

Els seus inicis van ser com a col·laborador d’un diari amb el seu pare, i aquesta barreja de llenguatges va definir el seu estil. Gràcies a aquest fet, sap utilitzar i aprofitar perfectament els espais en blanc del llibre.

Actualment continua treballant amb el seu pare, qui escriu molts textos per a l’editorial. A André li agrada endinsar-se en nous projectes amb ell, perquè hi pot parlar i debatre de forma directa sobre les diferents idees d’un llibre.

Letria es basa en diferents conceptes per a il·lustrar, però la composició no és seqüencial, de vegades empra idees paral·leles. Sempre fa un storyboard. Incorpora eines digitals, però també li agrada cometre errors sobre el paper, que gaudeix corregint. Li interessa seguir tot el procés de creació des del començament fins a arribar a la impremta. Per això li fascina treballar en una petita editorial.

 
Gustavo Roldán escriu els texts a mà. Va començar fent còmic i li encanta explicar una història, de vegades fa un àlbum a partir d’una petita idea, d’un gargot.

Els seus personatges acostumen a ser petits, “els hi cau el món a sobre”, però es van fent grans resolent els seus problemes en clau d’humor.

Per a l’il·lustrador, el dibuix és un vehicle per explicar la història. Li avorreix estar molt de temps dibuixant un bosc, per exemple, ell necessita avançar en la narració.

Roldán en fa molts esbossos per a entrar en contacte amb els personatges. Sobretot en fa molts dels moviments d’aquests, fins que troba el resultat desitjat.

 
Tant André, com Gustavo són autors conceptuals, ambdós empren un minimalisme expressiu.

L’obra de Petr Horáceck destaca per presentar-nos animals ingenus com a protagonistes dels seus llibres (ratolins, caragols,…) a través dels quals ens parla de conceptes senzills -com dels oposats- on el món està per descobrir. Els seus treballs són molt coloristes i integren el collage.

Horáceck sempre havia volgut ser pintor fins que va néixer la seva filla. Ens explica que a la nena li van regalar L’erugueta goluda, de Eric Carle i és així com va voler dedicar-se al món de la il·lustració. Al cap de poc temps, ell i la seva família va marxar a viure a Anglaterra i com que no coneixia l’idioma, va començar a explicar històries amb poques paraules. Els encunyats i els pop-up li servien per fer avançar la narració.

A Petr normalment la inspiració li ve de l’observació. Per exemple, ens diu que un cop va veure un elefant a un skate i va preguntar-se que passaria si algú empentés l’elefant. A partir d’aquí va generar la narració. El text es va desenvolupant a mesura que va avançant la història. Primer hi ha una seqüència d’imatges i després escriu el text, que acaba perfilant per donar ritme a les il·lustracions. Treballa fent esbossos, d’entre tots en tria un, i després fa el collage. L’autor escull molt bé quines són les paraules necessàries per acompanyar a cada imatge.

 
Iban Barrenetxea es defineix com un narrador d’històries. La seva il·lustració té molts detalls plens d’humor. Primer acostuma a escriure el text. Explica la història segons es va desenvolupant, però des de dins. No l’interessen els dibuixos en si mateixos. Per a ell, dibuixar i escriure és un art. Li dóna molta importància al ritme, a la composició (…). No obstant això, per damunt de tot, hi ha la història: tot està al seu servei.

A Iban li agrada el llenguatge, la narració oral: cerca el ritme per a crear. Creu en la història en la seva totalitat, no separada del text, ni de la imatge. Per exemple ell no dibuixa un gat (ens diu) sinó que es pregunta: “De qui és el gat?” “D’un escriptor?”, “És un gat del carrer?”, ”Quin és el seu nom?” (…). Per a ell, la seqüència dels dibuixos al llibre-àlbum és fonamental, les tècniques només són eines per a materialitzar la història.

Barrenetxea treballa molt amb mitjans digitals, emprant molts esquetxos. El resultat és molt similar a la tècnica amb els acrílics.

 

Taula rodona

Després de sentir parlar als il·lustradors convidats en aquesta trobada, em vénen unes ganes enormes de llegir els seus llibres. A vosaltres no us passa el mateix?