Parlar de Victoria Holt és parlar de novel·la romàntica però també de novel·la victoriana. Però no us confoneu, Victoria Holt amaga moltes coses i si una cosa la va caracteritzar, és que els seus lectors i lectores mai van sospitar del seu “petit secret”.
Nascuda com a Eleanor Alice Burford Hibbert l’any 1906 a Londres, va ser una escriptora molt prolífica en quantitat de llibres publicats i sobre diferents temes. Així que una bona manera per no barrejar els diferents gèneres literaris va ser utilitzar diferents noms i pseudònims. El seu “petit secret” va passar totalment desapercebut a molts dels seus seguidors i seguidores de tot el món. L’Eleanor jugava a la desorientació quan signava els seus llibres amb aquest que hem dit de Victoria Holt però també, va fer servir el nom de l’Elbur Ford, Kathleen Kellow, Anna Percival, Ellalice Tate, Philippa Carr o la coneguda Jean Plaidy.
Potser de tots els noms, els més coneguts van ser el mencionat Victoria Holt que el va fer servir per publicar novel·les romàntiques situades a l’època victoriana, i el de Jean Plaidy per publicar novel·les històriques (posteriorment, moltes de les novel·les que es van editar sota altres noms, es van publicar novament amb el nom de Jean Plaidy).
Una de les seves característiques com a escriptora, va ser la seva capacitat per documentar-se exhaustivament (sobretot si eren temes que no coneixia bé) abans d’escriure un llibre. Què ens diu això? Que les novel·les de l’Eleanor tenen un fons històric molt bo, incloses les seves novel·les de literatura romàntica.
Un exemple pot ser “El Amante diabólico” on reflexa molt bé el drama viscut en temps de la Comuna de París, revolta lligada a la Revolució Francesa. Els seus protagonistes ho viuen des de ben a prop i han d’intentar sobreviure en un temps difícil. Seria el mateix exemple amb la seva novel·la “El Jinete del diablo” ambientada en plena Revolució Francesa. Les dades històriques d’ambdues novel·les són interessants de veure lligades amb l’argument. També tot el que té a veure amb els personatges i la seva manera de veure (i assumir) aquests temps de revoltes.
Holt, Victoria
El Amante diabólico
Barcelona : Random House Mondadori, 2004
Holt, Victoria
El Jinete del diablo
Barcelona : Random House Mondadori, 2002
Parlar de Victoria Holt, doncs, és parlar d’una certa qualitat en un gènere, el romàntic, que molts “experts” consideren literatura de segona (sí sí, serà considerada literatura de segona categoria però les xifres de vendes mundials parlen per si soles…). Els detalls històrics que contenen els seus llibres a vegades són molt precisos i les dones protagonistes són el centre principal de les seves històries. En general, els seus personatges acostumen a tenir profunditat així que oblideu damisel·les delicades i prínceps a cavall, al contrari, trobareu molts personatges turmentats pel seu passat i moltes intrigues amagades.
… I si parlem d’intrigues, “La Señora de Mellyn” seria un exemple perfecte. Recorda en alguns moments a la novel·la “Rebecca” de Daphne Du Maurier. En aquesta novel·la de Victoria Holt també sobrevola el fantasma de la dona del protagonista masculí, morta en estranyes circumstàncies i que està molt present a tota la història.
Holt, Victoria
La Señora de Mellyn
Barcelona : Planeta DeAgostini, 2007
Però com l’amor tot ho cura (no oblidem, és novel·la romàntica), els finals són “Happy end” però a vegades, costa molt arribar-hi. Si us agrada la literatura victoriana amb una bona dosis d’amor, les novel·les de Victoria Holt segur que us agradaran.
Podeu consultar al fons de les biblioteques tots els llibres que hi ha de la Victoria Holt. O si us agrada més la novel·la històrica, també podeu consultar el fons dels llibres signats com la Jean Plaidy o Philippa Carr.
Com a curiositat, l’Eleanor mai va deixar d’escriure i la seva màquina d’escriure l’acompanyava sempre en els seus nombrosos viatges. En un d’ells, va morir a bord d’un vaixell (feia un creuer pel Mediterrani) que partia d’Atenes, l’any 1993. El seu últim llibre, El Ópalo negro es va publicar pòstumament:
#FascinacióVictoriana
4 Comments
Què interessant que aquesta dona tingués diferents pseudònims…
A mi, particularment, m’han agradat els llibres que tenen a veure amb la França revolucionària.
També trobo molt interessant la defensa de la literatura romàntica de qualitat.
Gràcies per tootes les recomanacions.
Mai m’he llegit llibres d’aquesta escriptora,sembla interesant que hagi tingut molt exit; i esclar, crec que com es una dona es cataloga com a literatura de segona. Tampoc sabia això dels diferents pseudonims. Gràcies per la recomanació.
Bona informació!
No la conexia però serà el llibre que buscaré per llegir.
M agraden les novel. les romàntiques però no les “‘Nyonyes”. Els personatges hade tenir personalitat.
Moltes gràcias
A mi me encanta leer de vez en cuando alguna novela romántica porque me distrae. No entiendo la gente que critica estas novelas cuando no se han leído ninguna. Será que también soy una lectora de segundas jaja