La idea d’un guió teatral pot ser de dos tipus. El primer és el temàtic. El temàtic és el concepte que es vol treballar sense entrar-hi en detalls de personatges o fets. El segon és  el narratiu. El narratiu parteix de l’afirmació: “algú farà alguna cosa”. La idea teatral ha de ser dinàmica, concreta, que suggereixi més que expliciti (això té relació amb la predictibilitat del comportament o l’acció d’un personatge) i a més que provoqui imatges.

De fet es tracta de respondre a la coherència: Què farà aquest personatge en tal situació o qual circumstància?. No s’ha de confondre amb tres termes coneguts:

La premissa: és l’esquema bàsic del guió teatral. Per exemple si el guió tracta d’una lluita contra una família, la premissa és “enfrontament social”. Si la premissa és “l’amor vertader” veurem escenes de dos amants.

La sinopsi és el resum de l’obra, dels seus elements.

L’escaleta és l’estructura d’escenes.

Ibsen és considerat  un dels pares del teatre modern. Ibsen, a diferència del que us he esmentat abans, sí que explicita a travès d’algun personatge la premissa de l’acció teatral, és a dir, algun personatge diu clarament a on vol arribar Ibsen. L’essència d’Ibsen, segons Bernard Shaw, resideix a criticar que l’idealisme és contraproduent si no s’analitza bé les conseqüències. 

Ibsen va viatjar molt, durant 27 anys i és en aquells anys quan va escriure pràcticament tota la seva obra. Una obra que intenta rescatar un mirall de l’ànima humana apart de la finalitat lúdica del teatre.