Escola de pensament. Desertar: Mathias Énard

matge de l’Escola de Pensament amb el títol “III. Desertar”, i els noms de Marina Garcés i Albert Lladó conversant amb Mathias Énard, combinat amb una fotografia en blanc i negre de Mathias Enard en primer pla

On són els límits d’un món? Qui dibuixa les fronteres i qui les pot traspassar? Si no hi ha un enfora de la civilització, on comença la barbàrie? És possible escapar-ne o cal endinsar-s’hi per subvertir-ne les lògiques? Què hi tenen a veure les llengües que ens obren i ens tanquen l’accés a l’altre?

Escriptor i traductor francès, nascut a Niort el 1972. Després dels estudis d’àrab i de persa a l’Institut National des Langues et Civilisations Orientales (INALCO) de París i de llargues estades a l’Orient Mitjà, Mathias Énard s’instal•la el 2000 a Barcelona, on impulsa diverses revistes culturals. Premi Goncourt l’any 2015 per la seva obra Boussole (Brúixola, Empúries, 2016) i Premi Albert Camus 2022, entre d’altres guardons, és autor d’una obra reconeguda internacionalment. Entre els seus llibres més recents,  Remontando el Orinoco (Random House Espanya 2025), Desertar (Empúries, 2024) o El banquet anual de la Confraria d’enterramorts (Empúries, 2020).

Pensar una biblioteca amb Mathias Énard

Umberto Eco diferenciava el diccionari de l’enciclopèdia. Mentre el primer fa referència al significat, el segon es pregunta pel sentit. El diccionari vol ser el més precís possible, es concentra en la denotació de les paraules. L’enciclopèdia obre l’idioma al context, a la connotació i a les relacions circumstancials. Podríem dir, doncs, que pensar una biblioteca compartida és pensar una enciclopèdia oberta, plena de vincles i promiscuïtats, de memòria, crítica i imaginació. Això és el que volem convocar quan convidem els participants de l’Escola de Pensament a Pensar  una biblioteca. Una biblioteca que no es conforma amb definicions ni cànons. Que creix, i es modifica, amb l’encontre i la interrupció de la paraula viva.

Recordes la teva primera lectura? Quina va ser, i per què creus que et va marcar?

Recordo un llibre —Les mil i una nits, recull de contes, il·lustrat, gruixut, que vaig agafar a la biblioteca pública quan tenia potser 8 o 9 anys. Em va marcar per la primera aproximació a l’exotisme, a la diferència i a una forma estranya d’erotisme.  

L’has tornat a llegir? Què hi has trobat, una vegada passat el temps?

He tornat a llegir Les mil i una nits diverses vegades, en traducció i en l’original àrab; hi he descobert òbviament moltes més coses del que creia! És una obra cabdal de la literatura universal.

Es llegia a casa teva?  Quin llibre hi havia llavors a la biblioteca familiar, i ara no podria faltar a la teva llibreria particular?

A casa meva hi havia molts llibres. El meu avi era un lletraferit que havia publicat uns quants llibres tècnics sobre grafologia. Recordo que em va posar el tercer volum de A la recerca del temps perdut, El costat de Guermantes entre les mans dient-me (tenia 12 o 13 anys): “Aquí trobareu gent interessant.” No em va interessar gaire; però no he parat de llegir Proust des de llavors.

Un llibre que t’hagi regalat algú que t’importa especialment…

Blaise Cendrars, La Prose du Transsibérien et de la Petite Jehanne de France.

L’últim llibre que tu has regalat. I per què?

Orlando Figes, El baile de Natasha, Taurus. La millor aproximació a la cultura russa del segle XIX. Un viatge apassionant, per entendre millor la història russa a través de les seves obres literàries i musicals. Un llibre immens, fractal, en què cada pàgina fa venir ganes de llegir-ne mil.

Quin llibre tens a la tauleta de nit?

Les obres completes de H. P. Lovecraft: en traducció, en anglès, en adaptació a còmic… Un munt de llibres horrífics.

Quin llibre tens a la taula de treball?

Assajos i novel·les sobre els Balcans i les cultures balcàniques, Danilo Kiš, Aleksandar Tisma, David Albahari, Aleksandar Hemon, Semezdin Mehmedinović…

Tres llibres que hagis llegit durant el procés de creació d’un projecte, i que expliqui allò que fas…

  • Annemarie Schwarzenbach, Mort a Pèrsia(Tod in Persien)
  • Sadeq Hedayat, La lechuza ciega (Siruela) o El búho ciego (Hiperión)
  • Ian Bostridge, “Viaje de invierno” de Schubert, Acantilado

Una escriptora o escriptor que no té res a veure amb allò que fas, o que no coincideix amb com tu veus el món, i que, tot i així, no has pogut deixar de llegir.

Frank Herbert, Dune.

Un autor o autora per pensar “allò que escapa”.

Jakob von Uexküll, Andanzas por los mundos circundantes de los animales y los hombres (Streifzüge durch die Umwelten von Tieren und Menschen).

Obres destacades a Biblioteques de Barcelona

 

Coberta de Les Mil i una nits

Barcelona: Proa, 2004

Proust, Marcel

Barcelona: Viena edicions, 2022

Coberta de El costat de Guermantes

Proust, Marcel

Barcelona: Proa, 2019

baile_natascha

Figes, Orlando

Barcelona: Taurus, 2021

Coberta de Narrativa completa

Lovecraft, H. P.

Barcelona: Plutón Ediciones, 2022

Coberta de L'enciclopèdia dels morts

Kis, Danilo

Barcelona: Flâneur, 2021

Coberta de Lealtades y traiciones

Tisma, Aleksandar,

Barcelona: Acantilado, 2019

Coberta de Goetz y Meyer

Albahari, David

Madrid: Funambulista, 2008

Coberta de La qüestió de bruno

Hemon, Aleksandar

Barcelona: Empúries, 2001

Coberta de Diarios del olvido

Mehmedinović, Semezdin

Barcelona: Editorial Deleste,  2024

Schwarzenbach, Annemarie

Barcelona: Angle Editorial, 2025

Coberta de la lechuza ciega

Hidayat, Sadiq

Madrid: Siruela, 2003

https://aladi.diba.cat/record=b1920070~S10*cat

Bostridge, Ian

Barcelona: Acantilado, 2019

Coberta de Dune

Herbert, Frank

Barcelona: Duna Llibres, 2024

3 Comments

  1. Potser a mí el llegir llibres em va entrar per la meva germana. Ella, 6 anys més gran, era sòcia del “circulo de lectores” i així vaig tenir a l’abast obres diverses d’autors molt coneguts. Cela, Garcia Márquez, Dostoievski,etc. van passar per les meves mans en la meva adolescència i em van proporcionar coneixement i plaer.

  2. De H. P. Lovecraft us recomano El cas de Charles Dexter Ward, es tracta d’una novel·la de terror, en el qual ens adverteix d’invocar allò que no puguem controlar.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.