Romero, George A.
La noche de los muertos vivientes
Barcelona: Manga, cop. 2000

Els zombies estan de moda.

Des que es van popularitzar a la pel·lícula de George A Romero, els zombies han estat comparses i secundaris d’èxit en moltes obres de terror, però aquests darrers anys han esdevingut els autèntics protagonistes del gènere, en competència directa amb els vampirs d’ulls tristos i somriure entre encisador i turmentat. Com poden comparar-se aquestes desfetes amb altres criatures com vampirs, homes llop, bruixes, mutants i alienígenes? Com poden atacar d’aquesta forma les nostres pors col·lectives?

La por al zombie va més enllà de la por a dolor i la mort, o el fàstic de veure sang i fetge. El zombie és el monstre del S. XXI. No és una criatura sinó un conjunt d’elles, no apareix com a monstre individual sinó com a massa indeferenciada. És la nostra por més gran, la de ser un més, indiferenciat de la resta de borregos que ens envolten. És la por a perdre la nostra individualitat i dignitat, per arrossegar-nos gemegant i amb la roba esparracada sense ni un pobre cervell per dur-nos a la boca.

El darrer brot zombie el va provocar la sèrie de còmic Los muertos vivientes, de Robert Kirkman, portada a la televisió per HBO. Una història dura i sense pietat en la qual, de vegades, l’autèntic horror no està a la banda del zombie, sinó en la del supervivent disposat a tot per salvar la seva vida o la de la seva família. Molt recomenable.

Kirkman també es conegut per la seva sèrie Marvel Zombies, on un virus zombie infecta els superherois de la editorial Marvel, donant lloc a una història molt truculenta i amb molt d’humor. Si, com jo, sou fans d’aquest guionista, us agradarà saber que serà un dels convidats del Saló del còmic de Barcelona d’aquest any.

 
Són legió les novel·les sobre el tema que s’han publicat durant l’any passat. Destacaríem, potser, Los caminantes, de Carlos Sisí, per la profunditat de la seva trama, Apocalipsis Z de Manel Loureiro, que té el mèrit d’haver-se publicat a internet en forma de diari personal, l’antologia Zombies de l’editorial Minotauro, o les noves versions de vells clàssics com Orgullo y prejuicio y zombies, i Sentido y sensibilidad y monstruos marinos, i les més autòctones Lazarillo Z y Quijote Z.

Si no en teniu prou amb llegir sobre el tema i voleu pujar el nivell i passar una mica de por, teniu el joc de rol Zombies: all flesh must be eaten, on els jugadors prenen el paper d’un grup de supervivents i les passen magres intentant demostrar que tenen més seny que els protagonistes de les pel·lícules.
 
Però no cal que us espanteu gaire dels zombies. El Max Brooks, fill del cineasta Mel Brooks, ve en el nostre ajut amb Zombi, guía de supervivencia, plena de savis consells, i Guerra Mundial Z, on desvela tota una sèrie d’informes secrets sobre la guerra oculta contra el virus zombie, fent-los passar per una novel·la.

Si els zombies us agraden i us cauen simpàtics, teniu el llibre de manualitats Monstruillos de ganchillo : ¡Zombies, ninjas, robots y muchos bichos más! on podreu teixir la vostra pròpia horda de zombies, vampirs, mòmies i déus primigenis. Must have!

Per cert, el titol del post ve d’una història original del magnífic escriptor de ciència ficció Robert A. Henlein. Si us crida l’atenció, la podeu trobar a les antologies Cronopaisajes i Obras maestras de la ciencia ficción del siglo XX.

Us deixo amb el tràiler de la sèrie Walking Dead, que avui dia es pot veure ja en alguns canals TDT.