Walt Disney. Mickey Mouse en blanco y negro v.I i II. [S.l.]: Disney, DL 2009
He de confessar que m’encanten les perspectives impossibles, els contorsionismes prodigiosos i les melodies contagioses d’aquests dibuixos. Tot i que, em semblen molt més interessants els inicis de Mickey Mouse, que no pas el personatge actual, el qual, penso, s’ha convertit en una figura ensucrada i sense substància.
Aquest punt irreverent que mostren alguns dels seus fotogrames els fa, segons el meu parer, més autèntics i captivadors.
Per altra banda, també cal entendre’ls com un producte del seu temps, en què predominaven d’altres maneres de pensar, i que sovint, des de la perspectiva actual, el converteixen en un article políticament incorrecte.
Mickey Mouse en blanco y negro v.I i v.II són dos volums que recullen el naixement del ratolí més conegut del món. Hi tenen cabuda, des del primer curt, a l’última creació en blanc i negre, de l’any 1935.
Una mica, la cosa va anar així: després de perdre els drets del personatge de més èxit Oswald, the lucky Rabbit, Walt Disney optà per crear-ne un de nou. Els orígens del ratolí són incerts, existeixen diverses versions de qui va ser-ne el veritable artífex. En tot cas, tant Disney com l’animador i dibuixant Ub Iwerks van participar en la seva creació.
La primera aparició de Mickey Mouse a la pantalla va tenir lloc el 15 de maig de 1928 a Plane Crazy. Aquest fou un curtmetratge mut que no va despertar l’interès dels productors, juntament amb The Gallopin’ Gaucho (el segon curt mut), van reestrenar-se amb so després de l’èxit de la tercera historia: el conegut Steamboat Willie, la primera pel·lícula d’animació sonora sincronitzada, que tot sovint, és considerada erròniament la primera en què apareix el personatge.
A partir d’aquí Mickey protagonitza més de 100 pel·lícules, tires còmiques, videojocs… convertint-se en la icona de la Companyia Disney. També és el primer personatge animat del qual se’n comercialitzen extensament tota mena de productes.
Si voleu donar un cop d’ull al material, us deixo amb The Mad Doctor (1933), on no tot és el que sembla…
2 Comments
Bones!!
doncs jo no coneixia tant d’aprop la història d’aquest personatge “ratolinesc” però sincerament també m’atrau més en el seus orígens que en l’actualitat. Malauradament per mi ara és la imatge, entre d’altres moltes, del capitalisme i consumisme més agressiu… potser m’he passat una mica però tots sabem que els nostres nens i nenes volen aquest tipus de ninos, joguines, etc perquè són les que surten més a la tele i que tenen campanyes de marketing més bèsties…
A mi m’agrada molt i molt aquest ratolí. Coincideixo en que les primeres etapes són millors i torno a coincidir amb la teva crítica, però per això estem els pares, per facilitar-los altres coses, altres versions. Precisament, ara tinc un d’aquests DVD a casa i al meu fill li agrada molt més que la actual casa de Mickey Mouse. I no és cap extraterrestre el meu nano, que per demanar, demana tot el que surt per la tele i més… Però jo continuo sent una enamorada del ratolí.