Little Fish

El passat octubre va portar bones notícies per als amants del cinema de superherois: es van publicar diverses imatges de la tercera pel·lícula de la saga protagonitzada pel carismàtic Hugh Jackman interpretant a Wolverine. James “Logan” Howlett, alies Wolverine (conegut en castellà com a Lobezno) és un dels superherois més estimats pels seguidors dels còmics de l’editorial Marvel: el seu aspecte de tipus dur però amb cor i envoltat sempre d’un cert misteri l’ha fet guanyar milers de seguidors, arribant a aconseguir un estatus comparable a la d’altres grans herois, com Spiderman, Batman o Superman. Hem pogut veure a Jackman...

Si féssim una enquesta i preguntéssim quin és l’Instrument Rei del rock, segur que la guitarra elèctrica guanyaria el primer premi. La història de la guitarra elèctrica ha patit mutacions, girs i canvis espectaculars de la mà de grans innovadors, i amb cada canvi aquest enginy ha guanyat adeptes i amants al món sencer. Potser ningú a l’època moderna ha fet tant per portar la guitarra a nous territoris com Joe Satriani. Satriani, alies “Satch”, és un dels virtuosos més reputats de la guitarra elèctrica moderna. I amb raó: Satch ha aconseguit amalgamar les tècniques més populars de la guitarra...

Joan Margarit és un dels poetes més reconeguts en llengua catalana i espanyola. La seva llarga carrera li ha valgut reconeixements (com el Premio Nacional de Poesía de España, atorgat l’any 2008), traduccions a diversos idiomes i aparicions a diversos mitjans de comunicació. Al passat 2015 l’editorial Arpa va publicar Un mal poema ensucia el mundo, una obra que recull l’obra en prosa de Margarit. Margarit, Joan Un mal poema ensucia el mundo Barcelona : Arpa y Alfil, 2016   És una col·lecció heterogènia, recull pròlegs i epílegs de les seves obres anteriors, així com una secció titulada Nuevas cartas...

El passat 24 de setembre es van complir 25 anys de la publicació d’un disc històric: Nervermind, de Nirvana. Nirvana Nevermind  Geffen, p. 2011   El disc del trio de Seattle va desfermar una petita revolució a la indústria musical i a les llistes d’èxits de les emissores de ràdio de tot el món. De fet Kurt Cobain, Krist Novoselic i Dave Grohl van portar a l’extrem de la seva popularitat un moviment musical que s’anava consolidant a foc lent a l’escena musical alternativa nord-americana, el grunge. Nevermind va aconseguir que el rock tornés a ser arriscat, desafiant, que tingués...

Des de fa uns quants anys les cartelleres dels cinemes de bona part del món han estat envaïdes pels superherois dels còmics nord-americans. Amb diversa fortuna, les seves aventures han estat seguides i comentades per milers d’espectadors. Certament són pel·lícules que tenen com a principal propòsit l’entreteniment, però això no vol dir que siguin totalment buides de contingut, o que no puguem trobar idees interessants. De fet, hi ha una franquícia en especial que ha guanyat un nombrós gruix de seguidors gràcies a la seva barreja d’acció, ciència i temes polítics: els X-Men.     En aquesta entrada m’agradaria utilitzar als...

Suposo que és inevitable que, en arribar a certa edat, ens preguntem què és la vida. Vull dir, que ens preguntem quin és el sentit de tot plegat: era només això, la vida?; un anar passant les etapes que se suposa que tots hem de passar?; o potser hauria d’haver fet més que allò que vaig fer, “viure més” com aquell qui diu? Segur que és la consciència del pas irreversible del temps allò que ens provoca aquestes reflexions, uns pensaments que poden acabar generant la tan temuda crisi de la mitjana edat. No tothom pateix la crisi, però de...

El guitarrista Jimi Hendrix és considerat amb tota justícia com a un dels artistes imprescindibles de la música pop del s.XX. Sense la seva ampla visió sobre les possibilitats de la guitarra elèctrica, les seves innovacions tècniques i la seva amplada de mires, la música popular senzillament no seria allò que és avui. El 2013 l’editorial Sexto Piso va publicar una obra curiosa: Jimi Hendrix: empezar de cero. El llibre aplega fragments d’entrevistes, de cartes i fins i tot de cançons del músic, organitzades de manera cronològica, per tal d’oferir-nos una mena d’autobiografia. Mitjançant aquests fragments obtenim una visió dels...

Qui no coneix en Batman? El superheroi creat per Bob Kane i Bill Finger és una de les icones imprescindibles de la cultura popular. Amb el pas del temps i gràcies a les seves múltiples aventures i encarnacions (en especial les que mostren el seu caràcter fosc i turmentat), el famós símbol del ratpenat ha arribat a ser recognoscible a l’instant. La història fictícia de l’heroi és coneguda per milers de persones, fins i tot aquelles que no acostumen a llegir còmics: Bruce Wayne, milionari, playboy i filantrop és el famós cavaller fosc, un heroi que reparteix justícia esperonat per l’assassinat...

Avui dia el terme “fusió” s’aplica pràcticament a tot en la música. Però va haver-hi un temps, a finals de la dècada de 1960, on l’etiqueta es reservava a la música que barrejava els ritmes del funk, la contundència del rock i la sofisticació del jazz, a vegades potser amb afegits de psicodèlia i de músiques del món. Però sobre tot el terme fusió volia dir transgressió, valentia per a anar més enllà dels límits d’aquests estils i crear un món musical propi. Aquí al Bibarnabloc us he parlat de treballs d’artistes clàssics de fusió, com John McLaughlin, Jaco Pastorius...

Charles Darwin era un home prudent. Tant, que des que va recopilar les primeres proves de la seva teoria de l’evolució per selecció natural fins que va publicar la seva obra l’Origen de les espècies van passar vint anys. Entre els factors que expliquen aquesta tardança figura la por de Darwin que la seva teoria, que era revolucionària, fos injustament criticada per l’establishment de l’època. Aquesta por potser també explica que Darwin fos molt clar al seu llibre sobre les virtuts i els punts febles de la seva teoria. I un d’aquests punts febles eren les abelles. Per a Darwin...

Què va ser abans, l’ou o la gallina? Segur que en més d’una ocasió has sentit aquesta pregunta, o l’has feta tu mateix/a. I és que és una paradoxa clàssica sobre les causes i els efectes, i sobre l’origen de la vida. De fet, la paradoxa de l’ou i la gallina es pot entendre com un exemple d’un grup de paradoxes temporals, els anomenats bucles causals. Com ens diu l’article en anglès de la Wikipedia: Un bucle causal […] és una seqüència de successos (accions, informació, objectes, persones) en la que un succés hi és entre les causes d’un altre...

Són moltes les persones que no acaben de decidir-se per la lectura en llibre digital. Pot ser que per nostàlgia, o per resistència als canvis que ens porta la tecnologia. Tot i que la nostra manera de processar informació també té quelcom a veure: sembla que el llibre en paper facilita la comprensió d’allò que llegim gràcies a la seva dimensió física. Tal com si necessitéssim sentir les pàgines, poder passar-les amb els nostres dits, per a poder recordar millor allò llegit. Aquests dos eixos, la memòria i la dimensió física del llibre, hi són ben presents a alguns passatges...