Tyler Durden

El Pirineu és un lloc especial, em resulta evident des de la meva visió de “pixapins de Can Fanga”. És un lloc que abans de passar per un procés brutal de despoblament i abandó, i acabar reconvertit en gran part en un ressort turístic, era un lloc ple de vida i de gent. Era un lloc dur, a la frontera, en condicions força extremes, amb fred i neu quan la calefacció era un luxe i el sol fet de sobreviure una lluita constant. Hi vivia gent, hi passaven coses, i aquí hi ha una selecció de llibres pirinencs. Abans de...

Creativament les crisis econòmiques són fantàstiques! Sense la gran depressió nord-americana no hauria estat possible El raïm de la ira, o quasi tota l’obra dels clàssics del gènere negre, els Hammet i Chandler… També van ser anys productius per Faulkner o Scott Fitzgerald. Les crisis són horribles, però almenys tenen aquest punt a favor. És trist, però com que arreglar la situació no depèn de nosaltres, almenys intentem gaudir-ne.     Els artistes tenen dues maneres de treballar amb la crisi (de fet serien tres si comptem l’opció d’ignorar-la): retratar-la i proposar alternatives o canvis. I això és aquest duo...

Sugar Lips (c) Jeanny, Creative Commons.   Porno. Ja ho he dit, o encara millor: PORNO!!!!! I ara que tinc la vostra atenció parlaré de… quina sorpresa: porno! No del porno com a gènere (sempre en disputa amb “eròtic” que això donaria per un altre post), no, parlaré del porno com a tema. Una selecció de material amb el porno com a tema, en les seves diferents variants: del casolà al porno cinematogràfic dels 70 i fins a l’actualitat, més o menys. Hi ha llacunes, no és ni tan sols un repàs exhaustiu de totes les filies i subgèneres (la...

Fa temps vaig fer una entrada parlant d’un trident de la literatura catalana: tres autors joves i amb veus i propostes innovadores, tres homes. Darrerament he llegit llibres d’autores joves i amb propostes innovadores i he pensat que potser podria buscar una certa paritat. Com en l’altre cas no hi són totes, vivim uns moments molt efervescents amb noves veus a cada moment, això és molt bo, i com sempre tres és una xifra arbitrària, aquestes són les meves tres, el meu trident femení:   Tres autores relativament joves (Mar Bosch Oliveras 1981, Anna Ballbona 1980 i Marina Espasa 1973)...

Aleksiévitx, Svetlana Temps de segona mà: la fi de l’home roig Barcelona: Raig Verd, 2015 El Fin del “homo sovieticus” Barcelona: Acantilado, 2015   Winston Churchill va dir sobre Rússia: Rússia és una endevinalla, embolicada en un misteri, dins d’un enigma (Russia is a riddle wrapped in a mystery inside an enigma).   Tot i que a Churchill se li atribueixen multitud de cites sembla que aquesta és verídica, i retrata una situació com a mínim curiosa i és l’enorme grau de desconeixement que tenim a Europa del nostre grandíssim veí.     La Viquipèdia ens pot donar més informació...

Moran, Caitlin Com es fa una noia Cómo se hace una chica Barcelona: Anagrama, 2015   Al Bibarnabloc ja vam parlar de Caitlin Moran (Brighton, 1975), concretament en aquesta entrada on es parlava del seu llibre sobre feminisme Cómo ser mujer. Ara però parlarem d’una novel·la, tot i que tractant-se de Moran trobarem molts dels temes sobre feminisme que ja ha tractat. És una novel·la parcialment autobiogràfica: una noia en una petita ciutat anglesa amb els problemes que tenen tots els adolescents de classe treballadora. Ja en una nota prèvia s’encarrega de marcar distàncies amb els pares de la protagonista,...

Grant Morrison; Steve Yeowell [et al] Di que quieres una revolución Barcelona: ECC, 2015   Grant Morrison és un guionista que m’agrada, entre altres coses perquè sembla estar com un llum i no hi ha manera de saber per on sortirà. Fa la tira d’anys va agafar un supergrup que no passava pel seu millor moment, la Doom Patrol, i el que va fer va ser espectacular: històries tenebroses, surrealistes, demencials, fosques i imprevisibles, va convertir la Doom Patrol en una referència fent que deixés de ser un còmic de superherois a l’ús, i va triomfar. Si va fer el...

Rubín, David / Pires, Curt. La ficción Bilbao: Astiberri, 2015   David Rubín ha aconseguit a base de talent i treball convertir-se en el dibuixant espanyol amb més projecció internacional, un lloc que potser només li podrien discutir tant Paco Roca com “Blacksad” Guarnido. A les seves obres el seu estil és perfectament reconeixible, i es veu una evolució cap un dibuix més estil·litzat, d’aparença més senzilla, amb un domini del color i una gran capacitat per conjugar elements aparentment dispersos o per renovar gèneres. Va aconseguir fer de El héroe un còmic sobre mitologia absolutament trencador, va fer a Beowulf...

  No parlaré de la pel·lícula del mateix títol, ni del llibre en el qual es basa, però m’ha semblat encertat fer servir aquest títol per tractar un tema que es dóna en força casos de la literatura, i que pot ser interessant comparar. De què parlo? Nanos joves que tenen una relació amb dones més grans que ells. No cal que sigui una gran diferència d’edat però hi ha de ser, i aquesta diferència ha de fer del noi la part vulnerable de la parella, i no es tracta de relacions platòniques del món de les idees i la llum,...

  Hi ha molts autors que fan la impressió de no saber que carai explicar quan es posen a escriure. I per tant, com qui no vol la cosa, en lloc d’inventar personatges i trames i girs de guió, tiren de la seva experiència. Això és tant vell que si em poso a buscar exemples, ens hi estarem fins demà. Hi ha autors que tenen tota la seva biografia novel·lada per ells mateixos, com el cas de Charles Bukowski, tot i que en direm Henry Chinaski. Henry Chinaski comparteix nom amb Charles Bukowski (el seu nom era Henry Charles Bukowski),...

Sanmartí, Valero Jo només il·lumino la catalana terra Barcelona: Males Herbes, 2013   Aquest no és un d’aquells llibres difícils de classificar, aquest és fàcil: és un insult a tot i a tots. És fantàstic! Però qui és aquest misteriós Valero Sanmartí? La solapa del llibre ens dóna aquesta informació: Valero Sanmartí és l’únic messies de la història amb la cara de Tom Selleck i una polla bífida. Als anys 90 s’enriqueix traficant amb esclaus agrícoles a Lleida i organitzant timbes il·legals de Warhammer. El 2008 es jubila per dedicar-se a l’erudició, el sexe tirànic i el consum de farlopa....

Gutiérrez, Pedro juan Animal tropical Barcelona: Anagrama, 2000   Per què recomano aquest llibre de Pedro Juan Gutiérrez i no vaig “a lo fàcil” recomanant Trilogía sucia de La Habana? Doncs perquè considero que aquest llibre és el millor per començar a “mossegar” a aquest autor. No és un tema qualsevol, és fàcil que en començar a llegir un autor per un llibre seu al tún-tún, no surti bé, i allò ens deixi amb la falsa impressió que aquest autor no ens agrada, o és un bluff, o… A tots ens ha passat, començar pel llibre més espès, o més...