No parlaré de la pel·lícula del mateix títol, ni del llibre en el qual es basa, però m’ha semblat encertat fer servir aquest títol per tractar un tema que es dóna en força casos de la literatura, i que pot ser interessant comparar. De què parlo? Nanos joves que tenen una relació amb dones més grans que ells. No cal que sigui una gran diferència d’edat però hi ha de ser, i aquesta diferència ha de fer del noi la part vulnerable de la parella, i no es tracta de relacions platòniques del món de les idees i la llum, no.
No pretenc fer un recull de totes les novel·les on passa això, no acabaria mai, però sí d’unes quantes, i explicar com se’n parla i quins efectes té.
Irving, John
Una dona difícil
Una mujer difícil
John Irving escriu novel·les com si fos un autor del segle XIX, i en molts sentits sembla que sempre expliqui la mateixa història, i això del segle XIX vol dir que de vegades la història no comença amb els protagonistes sinó amb els pares, com aquest cas. Els pares de Ruth són Marion i Ted, i han tingut a Ruth per reemplaçar els dos fills morts recentment Thomas i Timothy. Cal digerir-ho això: cap dels dos ha superat el trauma, però Ted s’entesta que el millor que poden fer és tenir un altre fill, Marion accedeix però gens convençuda. En Ted és escriptor i contracta com a ajudant a Eddie, de només 16 anys. El contracta perquè l’ajudi, perquè ocasionalment s’encarregui de la petita Ruth (que compta 4 anys) i perquè la seva dona li faci el salt. En Ted és un infidel compulsiu, i si la seva dona també li fa el salt, potser no arreglaran el matrimoni però almenys estaran en igualtat. Són moltes coses, un matrimoni que perd dramàticament dos fills, i en tenen un mes, i no es parlen ni s’aguanten gaire, i un cop Ruth deixa de ser un nadó Marion està amb Ted sense saber gaire bé per què. Marion l’odia, amb ell ha tingut dos fills i els ha perdut, i l’ha obligat a tenir un altre fill, a tirar endavant. I al final tirarà endavant, primer es desfogarà amb l’Eddie i en acabar l’estiu marxarà, per sempre.
I ara ja podem parlar d’Eddie, de la seva relació amb Marion i com això l’afecta. Eddie arriba allà amb 16 anys per fer d’ajudant de Ted i viure allà. Amb 16 anys que la guapa Marion li faci cas desemboca, com ens podem imaginar, en un amor d’estiu salvatge i còmic, i per a Eddie absolutament enlluernador. Els dos troben en la relació allò que busquen, Eddie sexe i Marion venjança tirant-se el jove ajudant del seu marit, ignorant que està fent just el que ell vol. També se’ns diu una dada com de passada, Marion està gaudint del sexe per primer cop just abans de deixar de practicar-lo. Eddie ho passa malament amb la desaparició de Marion, però en general es refarà. Des d’aquell moment a Eddie li agradaran les dones més grans, les joves l’avorreixen, i aquesta fixació creixerà amb ell i serà així tota la seva vida, i en farà el tema de totes les seves novel·les. Aquesta relació el va marcar, no està del tot clar que fos dolent, però evidentment no va ser innocu.
En aquesta novel·la tant Eddie com Marion són de fet personatges secundaris, la protagonista és la Ruth, i el llibre està molt i molt bé. Fins i tot si el tema de la relació no us fa molt el pes, hi ha molta més història, com a les novel·les del XIX.
Puig, Pep
Les llàgrimes de la senyoreta Marta
Barcelona: Empúries, 2007
Pep Puig és un autor que cal tenir en compte, ho dic seriosament i abans de posar-me en matèria, tots els seus llibres són molt recomanables.
El protagonista del llibre és el Pau de cal Sabater, un nano de poble que el dia que deixa l’equip de futbol l’entrenador li demana que li digui a la seva dona que arribarà tard a casa. Ell hi va, i se la troba trista, quasi plorant. Ella és la Marta, per quasi tot el poble la senyoreta Marta, la mestra de l’escola. La filla de la senyoreta Marta va desaparèixer ja fa temps (un tema recurrent als llibres de Pep Puig) però el Pau no sap si està trista per això o per qualsevol altra cosa o res, només vol que deixi d’estar trista. I clar, tenim a una dona trista i en un moment de debilitat emocional, i un jove amb les hormones a tope, i passa el que ha de passar.
La relació del Pau i la Marta, a esquenes del marit i de tot el poble (aquest darrer detall costa una mica de creure) és tot un aprenentatge pel nano. Sembla que l’aprenentatge sexual ho tapi tot, però no, hi ha molt d’aprenentatge emocional. Ell està completament “enconyat”, i ella adopta un rol que oscil·la entre el d’amant i el de mare-professora-amiga. És complicat, però és una relació terriblement desigual, no és fàcil. El moment que el convenç de llegir i li va recomanant i deixant llibres és realment divertit. El Pau es pregunta realment què és tot allò, de cop i volta la dona amb la qual se’n va al llit li posa deures?
I per acabar-ho de complicar el Pau comença a sortir amb la Mireia, una noia de la seva edat. Una relació d’anar agafats de la mà, algun petó de tant en tant… força frustrant pel Pau que ara està acostumat a molt més. De totes maneres ell alterna la Mireia i les trobades amb la Marta. A la seva manera s’estima a les dues però li donen coses molt diferents, entre les dues té la relació perfecta. Fins que finalment, molt finalment, la Mireia es “desmelena” del tot i allò és un festival i cada cop li costa més tornar amb la Marta. És un procés que costa, més que res perquè ell l’aprenentatge ja l’ha passat però ella no, i li cal paciència, però el resultat s’ho val. I passen coses, coses típiques de relacions que, tirant de refranyer: fan pasqües abans de rams. I el capítol Marta queda més o menys tancat, no puc dir gaire més sense fer espòiler. El Pau mai oblidarà tot el que va passar a partir d’aquell dia que es va trobar la senyoreta Marta plorant, i tot el que va aprendre i el que va llegir (Guerra i pau, ni més ni menys!), però això pertany ja a un altre Pau, un Pau jove i sense lligams, i també a una altra Marta, una Marta que necessitava el consol que només un Pau li podia donar. No ho oblidaran mai, però cada cop hi pensaran menys.
En aquest cas tenim un rerefons força més complicat. Som a Alemanya als anys 50, un nano de quinze anys, en Michael, es posa malalt al carrer, una dona que li treu vint-i-un anys l’ajuda i el porta a casa. En Michael té icterícia i quan es recupera va a veure la dona misteriosa per agrair-li que l’ajudés, i se sent molt atret per ella. I hi torna més endavant i ella, que l’ha clissat, el sedueix, evidentment ell l’hi posa fàcil. I comença una relació basada en trobades sexuals al pis d’ella, Hanna, que és qui mana a la relació, o això ens sembla. I una de les coses que li demana a ell, és que li llegeixi. Llibres clàssics, grans obres, li agrada el so de la seva veu i llegir esdevé una part bàsica en les seves trobades. Fins que un dia de cop i volta Hanna desapareix.
Anys després, Michael és un estudiant de dret que assisteix a un judici a membres de les SS que van controlar-treballar en un camp d’extermini, i una de les acusades és Hanna. I serà jutjada i acusada i condemnada per un crim que no ha comès, que no ha pogut cometre, però prefereix la condemna a revelar un secret que l’avergonyeix. Michael ho descobreix, lliga caps, la podria alliberar, però no ho fa, ella ho podria fer si volgués i no ho ha fet, ha de respectar la seva decisió perquè ella no li perdonaria una altra cosa, no es veu capaç d’ofendre-la d’aquesta manera.
En aquest cas tenim una relació que passa, també sense grans conseqüències, sense traumes. Però tot i la diferència d’edat i contra el que sembla en un principi, la part vulnerable d’aquesta relació és ella. El llibre fa servir la seva relació com a punt de partida, com a retrat d’ella, però el tema no és aquest. El tema és la culpa, l’expiació de la culpa, de quina manera som jutjats i quina relació té això amb la justícia de debò. Alemanya tota es sentia culpable dels horrors comesos a la segona guerra mundial, però necessitaven culpables, necessitaven concentrar el mal en algunes persones i jutjar-les i condemnar-les i poder mirar al futur lliures de culpa.
Dos temes universals, un d’íntim i positiu, i un altre d’universal i vergonyós. L’aparença d’un llibre romàntic amaga tota una història molt més profunda, i al llarg dels anys, ja que Hanna i Michael es tornaran a trobar.
Tres llibres, tres casos i tres desenllaços diferents. En el primer llibre la relació està molt lluny de resultar inofensiva per l’Eddie i el marca de per vida en les seves relacions amb les dones. En el segon llibre la relació és un parèntesi, fins que les coses tornen al seu estat natural, el Pau surt amb una noia de la seva edat i l’aventura no té més conseqüències. I el tercer és una mica semblant al segon, és una aventura de joventut que no traumatitza els protagonistes, tot i que en Michael no ho supera tan bé com el Pau de cal Sabater, aquella relació es resisteix a ser esborrada i a més a més les circumstàncies la fan retornar, al contrari que les altres.
A les dues primeres novel·les les dones van cap als nanos amb una mena de desesperació o fatalisme, des de la infelicitat o la tristor més profunda s’aboquen a unes aventures que almenys els hi serviran d’escapatòria. Això elles, en el cas d’ells és molt més simple: tenen a l’abast una cosa que els interessa i s’hi llencen. És un tret comú a les tres novel·les: ells volen sexe. Si després del sexe apareixen les coses típiques d’una relació doncs benvingudes siguin, tampoc tenen gaire on comparar i sembla una contrapartida raonable. Elles volen una relació, volen alguna cosa més, i estan disposades a “pagar” en sexe per aconseguir-ho (potser Marion d’Una dona difícil seria l’excepció a això, ella també vol sexe, com a venjança o manera de fugir, no busca una relació). Almenys aquest és la meva visió, i sóc conscient que no és gaire políticament correcta.
I no vull acabar aquesta entrada sense parlar de dos llibres més, llibres que han tingut la seva corresponent ressenya en aquest bloc:
A Llum antiga l’aventura no té unes conseqüències dramàtiques, mentre que a Las lecciones peligrosas sí, però en aquest llibre no tenim una relació més o menys casual o més o menys buscada, aquí hi ha una depredadora, una caçadora, un terminator sense ànima que no fa presoners.
És un tema, aquest de la iniciació sexual, que dóna per molt, i és tan variat com les persones i tan semblant en el fons. Aquests llibres només en són una mostra.
