De biografies sobre Santiago Ramón y Cajal s’han editat moltes. En l’actualitat podem trobar llibres sobre la seva vida, la seva obra, estudis d’investigació, però també adaptacions adreçades a infants, contes o novel·les. Però a vegades, descobreixes un llibre que creus que és una altra biografia més (sembla interessant penses) però quan comences a llegir-lo, veus que no. Que el llibre sí que parla d’ell i de la seva vida però veus que va una mica més enllà i t’adones que, aquesta petita biografia, amaga alguna cosa més. Llavors, descobreixes coses que no t’han explicat altres llibres i la teva visió de la seva persona canvia. Si abans de començar la lectura consideres que Ramón y Cajal va ser un gran científic, quan tanques l’última pàgina del llibre, descobreixes que acabes de conèixer una mica més com va ser aquest excepcional home.
 

Garrido, Eduardo
Cajal y la naturaleza
Madrid : Desnivel, 2016

Don Santiago Ramón y Cajal fue un hombre de excepción cuyo nombre estará ligado siempre a la paternidad de la neurociencia moderna. Pero su vida, pese a lo mucho que se ha estudiado, aún encierra facetas menos conocidas. La montaña, la aventura, el deporte y el arte jugaron un papel trascendental en la forja de su personalidad e, incluso, en el devenir de su salud. En estas actividades se encarnó su desmedido amor por la Naturaleza, una devoción que condicionó su carácter y lo condujo al destino por el que es universalmente conocido

 
Si a la introducció del llibre ja ens trobem això, vol dir que no estem davant de la típica biografia de Santiago Ramón y Cajal, repassant la seva vida i obra. Si una cosa m’ha quedat molt clara després d’haver llegit aquest llibre, és que justament aquest petit treball d’investigació és més un homenatge a la seva persona que una altra cosa. I el millor de tot és que ens descobreix aspectes tan poc coneguts com és la relació amb la natura i que tan estretament lligat a ella va estar durant tota la seva vida.

Durant tot el llibre ens trobarem fragments extrets d’obres del mateix Ramón y Cajal, i que justament, deixen entreveure aquesta sensibilitat per la natura…

El hombre copia siempre lo que ama […]. Fiel a la citada ley psicológica, yo copié cuanto causaba encanto a mis ojos. Las páginas de mi álbum, convertidas en archivo y relicario de mis amores, llenáronse de grupos de árboles, de ramilletes de flores silvestres, de arroyos que se deslizaban sobre guijas y entre juncos, de zarzas y florestas, donde anidaban el ruiseñor y el jilguero, y se posaban libélulas y mariposas” (fragment extret de l’obra Recuerdos de mi vida: Mi infancia y juventud)

Considerat com el pare de la neurociència moderna, Ramón y Cajal va guanyar el Premi Nobel de Medicina l’any 1906 pel seu treball sobre l’estructura del sistema nerviós (premi, d’altra banda, compartit amb l’italià Camillo Golgi). Potser el seu treball científic és el que més pàgines ha ocupat al llarg de la història per això, sorprèn trobar un llibre on et parla d’aspectes més desconeguts de la seva persona: la muntanya, l’aventura, l’esport i l’art. Segons ens diu al llibre, “(…) muy tempranamente mostró gran talento para el dibujo, la pintura y la fotografia.”
 

La faceta de viatger curiós i incansable ens ensenya l’esperit d’un home que estimava la muntanya i que li agradava explorar llocs desconeguts:
 

Entre mis tendencias irrefenables, cuéntase cierta afición estrafalaria a averiguar el curso de los ríos y a sorprender sus afluentes y manantiales.

 
I sorprèn trobar en la seva personalitat una part… potser una mica temerària:
 

En mi ansia de locas aventuras hubiera dado cualquier cosa por topar con algún oso o jabalí descomunales…

Cal destacar que el llibre inclou algunes fotografies fetes pel mateix Cajal en els seus viatges i excursions a la muntanya. A més, algunes són inèdites i mai s’han publicat fins ara. O sigui, que veureu algunes d’aquestes imatges per primera vegada i vulguis que no, això també li dóna un al·licient extra a la seva lectura. Per cert, algunes fotos les ha identificat el mateix autor del llibre després d’un minuciós treball d’identificació de les imatges gràcies a, com diu ell mateix, “Diferentes métodos de análisis geodésico y de cartografia digital en 3D me han permitido averiguar no sólo la región geográfica a la que correspondían sino hallar el lugar exacto donde dichas instantáneas fueron realizadas, exceptuando dos de ellas que me ha sido imposible ubicar con precisión.”

Un dels aspectes que més m’ha sorprès, és descobrir la seva faceta d’escriptor de ciència ficció. Si ja Cajal en el seu llibre Recuerdos explicava que l’obra de Jules Verne l’havia influït en la seva joventut, és fàcil entendre doncs, la seva inclinació a aquest tipus de literatura. Pel que ens diu l’autor en el llibre, Cajal va escriure una extensa novel·la relatant les aventures d’un terrícola que arriba al planeta Júpiter. Allà es troba amb humanoides gegants i degut a la seva minúscula mida, fa un viatge d’exploració a dins de l’interior d’un d’aquests éssers. En aquest novel·la també va incloure dibuixos fets per ell però “(…) desgraciadamente, esta curiosísima obra de ficción fue extraviada durante alguno de sus viajes militares.”
 
L’autor del llibre, Eduardo Garrido Marin, és doctor en Medicina i cirurgia i també, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. També ha realitzat treballs científics pioners en himalaistes i xerpes d’elit que han sigut estudiats internacionalment en els camps de la fisiologia ambiental i la medicina de l’esport de les grans altituds. Cal destacar que fins i tot, un dels seus estudis de fisiologia apareix a un memoràndum de la NASA.

Admirador de l’obra i vida de Ramón y Cajal, va decidir publicar un llibre basat en la importància que va tenir la natura i la muntanya en ell. D’aquí va sortir la idea de donar-li aquest títol al llibre: Cajal y la naturaleza. Realment Santiago Ramón y Cajal va ser un viatger incansable i com el defineix el mateix Garrido al llibre “Fue un hijo de la montaña“. L’aventura, doncs, també va formar part de la seva vida.

Per cert, molt interessant la interpretació (totalment personal) que fa l’Eduardo Garrido d’alguns dels dibuixos histològics que va fer Ramón y Cajal, i que troba similituds amb imatges de la natura. A continuació podeu veure un parell d’exemples:

En definitiva, aquest és un llibre molt interessant i molt ben documentat on se’ns explica aquesta connexió intensa que va tenir Cajal amb la natura però també, ens descobreix molts aspectes desconeguts de la seva persona. Apropar-se a una ment com la seva no és tasca fàcil per això fa que aquest llibre sigui diferent i, per tant, especial. A més, es nota l’admiració de l’autor en escriure aquest llibre i vulguis que no, quan les coses es fan amb passió i des del més absolut respecte s’aconsegueix traspassar la mateixa lectura. I com a lector o lectora, també t’arriba.
 

Escribo lo que pensé, no porque lo pensado sea verdad, sino porque fue verdad lo que pensé

Ramón y Cajal