Fa temps vam tenir la sort de gaudir de tenir a Juan José Millás en una taula rodona on també hi era (no només) Óscar Carreño. El segon li va fer una pregunta al primer que encara roman, no sabem per què, a la nostra memòria. No recordem quin adjectiu va fer servir, però més o menys la qüestió era si era pitjor llegir coses dolentes o mediocres a no llegir res.
Ens ha fet venir a la memòria aquesta trobada amb aquell autor llegir Darse a la lectura, d’Angel Gabilondo. Ja la Xahrazad, l’Antoni i la Claudia comentaven la lectura de títols de no ficció del repte d’aquest més que rematem. Des de la nostra biblioteca sentim alegria de comprovar com molts/es lectors/res han tornat a recollir un segon títol del mateix tema. Nosaltres hem volgut llegir també un assaig sobre i hem gaudit d’aquesta “oda” a la lectura, que hem trobat preciosa i també recomanem.
Gabilondo Pujol, Ángel
Darse a la lectura
Barcelona : RBA, 2012
Darse a la lectura defineix breument en quatre o cinc pàgines tot un seguit d’accions que es donen en l’acte de llegir, des de l’elecció de què llegir a la reflexió sobre el valor d’allò llegit. Entremig: la companyia de la lectura, la memòria, el goig de la llengua i molt més. Uns quants que han llegit i ressenyat aquest títol han destriat les següents línies.
Elegir leer es elegir elegir. Y ser lector es ser elector. Deseamos que ocurra algo distinto, diferente. Quizás, en definitiva, que se nos ofrezca una ocasión, una oportunidad de ser, de pensar de otra manera, de ser otros. Y esta es ya una necesidad bien distinta, la que brota de la voluntad de un vivir que no se sostenga en el puro durar de lo igual, esto es, en el aburrimiento. (p. 23)
Res humà és aliè a allò que s’ha escrit. Gabilondo ens explica en quina mesura llegir és una acció allunyada del tancament encara que sigui introspectiva. Que poc té de succedani encara que serveixi per viure altres situacions i altres mons. No respon a la pregunta que se li va fer a Millás. Ben al contrari, remarca el valor dels clàssics i ens recorda l’opinió de Calvino a Per què llegir els clàssics. Gabilondo ens diu que un text ha de ser llegit per a “realitzar-se com a text”. Però és que són tantes i tan bones les sensacions del moment “pre-lector”… I si sentir el desig de llegir, sense entrar a valorar quin autor, gènere o tema, ja fos prou satisfactori? No volem negar el plaer d’esprémer els nostres autors o gèneres favorits. Pesem que el Velocirepte ens dóna la possibilitat de fer una lectura més eclèctica i descobrir així, potser, autors i/o temes nous. I que aquest és una de les seves coses bones.
Gabilondo cita diversos filòsofs que han parlat sobre la lectura. És inevitablement un text més erudit que altres. No té res de pompós, barroc o complex. Ho diem pensant en la diferent consideració que tenim ara de la filosofia com a disciplina. Potser és un aspecte a lamentar. No són els filòsofs autors d’obres, que més o menys vigents, constitueixen una tria de títols interessants? D’alguna manera, no seria estudiar filosofia un bon repte lector?
Darse a la lectura ens ha fet venir moltes reflexions al voltant de la lectura. De fer-la d’una manera o d’una altra, però des del convenciment del seu benefici. En Juan José Millás no va saber respondre a la pregunta, gens fàcil, que l’Óscar Carreño li va fer. A nosaltres només ens queda disculpar-nos una mica per haver-ne exposat tantes aquí i tampoc no respondre-les, i desitjar que seguiu gaudint del repte el mes de maig.
