Peixoto, José Luís
Cementerio de pianos
Barcelona: El Aleph, 2007 / 2009
Cementerio de pianos és la novel·la amb la qual es va donar a conèixer internacionalment el poeta i escriptor portuguès José Luís Peixoto (Galveias, 1974).
A Cementerio de pianos es presenta la història d’una família humil de Lisboa, els membres de la qual travessen situacions vitals molt dures, tenint com a principal escenari un antic taller de fusteria on van a parar pianos espatllats, com la vida dels protagonistes. Unes vides que es barregen, especialment la del pare i la del fill -que comparteixen nom i destí- gràcies a un ritme narratiu, que com si fos un ball de saló de parelles, va passant del present al passat per tornar al present per referir-se al futur, i així contínuament.
Aquesta mena de dansa narrativa fa incrementar la fidelitat del lector amb la novel·la, ja que en certa mida l’obliga a estar ben atent per no perdre’s cap detall dels personatges. Juntament amb l’estructura cal destacar el vocabulari i la prosa poètica pròpia de Peixoto, ja que no heu d’oblidar que també és poeta, i això fa que a l’hora de narrar treballi i s’expressi amb la idea, el concepte, la paraula exacta.
A continuació us deixo un parell de fragments:
mi vida, diluida en el tamaño de aquellas tardes, era exactamente como el mecanismo en reposo de un piano: el silencio frágil de las cuerdas alineadas, la perfección geométrica de su muerte aparente, resucitable en cualquier momento que no llegaba, un momento simple como tantos otros sería suficiente, un momento que podría llegar pero que no llegaba.
me caigo sobre mí mismo: piedras: mi cara contra la carretera, el mundo borroso desde mis ojos, mi boca tragando polvo, mis piernas quemadas, brasas, mis brazos quemados, mi corazón, mi pecho respirando
el tiempo pasa en Benfica, el silencio pasa sobre el cementerio de pianos
tengo que ir al encuentro de mi padre.
Altres novel·les d’aquest autor són Nadie nos mira, Una casa en la oscuridad i Libro, totes elles publicades a l’editorial El Aleph.
8 Comments
Uf! Els fragments que has posat ja m’han arribat a l’ànima. Intueixo una escriptura enorme. M’apunto aquest autor a la llista d’imprescindibles. El video també m’ha agradat molt. Gràcies!
Enorme Peixoto !!!
Gran autor!!!
M’han vingut moltes ganes de llegir el lllibre. També m’he l’apunto. Gràcies
Gràcies per apropar-nos aquest llibre. M’he quedat amb ganes de saber-ne més i me l’apunto com a propera lectura. 🙂
Un magnífic llibre que l’autor va presentar a la Biblioteca Jaume Fuster conversant amb Jordi Cerdà.
Gràcies per descobrir-me a Peixoto, Don Isidore.
”Cementerio de pianos” és una obra rodona, un futur clàssic. Una història intergeneracional, escrita amb una bellíssima prosa, que explica les experiències –sovint traumàtiques- d’una família portuguesa, a més d’incitar a la reflexió sobre una temps i una cultura que implicitament queden reflectides de manera magistral.
I no se si serà cosa meva, però l’influencia de Pessoa en l’estil narratiu em sembla evident.
I la influència de Faulkner, Joan, sobretot del Faulkner i del Soroll i la fúria, amb tantes veus narratives i protagonitzat també per una família complexa.