Schottdorf-Timm, Christine. Cómo interpretar los análisis médicos. Barcelona: RBA, 2000

Una bona anàlisi de sang anual ofereix un diagnòstic precís sobre la salut d’una persona. Tranquil·litza observar com els valors dels diferents conceptes són dintre dels marges que comunament es mostren en l’anàlisi. De fet, la bioquímica general comprèn un bon hemograma bàsic. Aquest inclou l’estudi del nivell d’eritròcits, hemoglobina, que són els components coneguts amb el nom de glòbuls vermells, importants components de la sang que transporten l’oxigen i es formen a la medul·la òssia. El valor HCM (hemoglobina corpuscular mitjana) indica la quantitat d’hemoglobina en els glòbuls vermells i el seu valor es mou entre 27 i 32; el VCM és el volum corpuscular mitjà i mostra si els eritròcits són petits, normals o grans. El seu valor queda entre 82 i 97.

La segona part d’un bon hemograma és l’estudi dels glòbuls blancs. Aquests són de diferents tipus: neutròfils, limfòcits, monòcits, eosinòfils i basòfils. Es formen també a la medul·la òssia i als ganglis limfàtics, són essencials per a la defensa davant de bacteris, virus o paràsits. La mesura no es fa només a partir d’una extracció de sang sinó també de l’orina. Els trombòcits o plaquetes mesuren el bon nivell de coagulació a la sang.

L’estudi bioquímic bàsic inclou també les mesures bàsiques de l’àcid úric. Una alteració d’aquest produeix la famosa «gota» i malalties de destrucció cel·lular. La mesura de glucosa és bàsica també per als problemes de diabetis. Els fàrmacs de cortisona poden influir en nivells anormals de glucosa que poden afectar la vista. Els valors normals se situen entre 65 i 100. Una altra mesura important és la del colesterol. Aquest és un component vital de la membrana cel·lular i constituent dels càlculs biliars. Es fabrica al fetge i es diposita perillosament en certs valors a les parets arterials provocant arteriosclerosi. És transportat a la sang com a colesterol HDL i LDL. El nivell normal es troba entre 148 i 247. El colesterol HDL es mou entre 35 i 65 mg/dl i el LDL entre 80-185 mg/dl.

També cal tenir en compte el nivell de la creatinina, que augmenta davant lesions musculars. Un augment de creatinina mostra alteracions renals. El seu nivell està entre 0,6 i 1,30 mg/dl. La tiroxina lliure mostra alteracions a les tiroides. Els aliments rics en iode n’augmenten el nivell. Els valors oscil·len entre 0,8-2 mg/dl. Un últim paquet bàsic d’exploració són les sals minerals: calci, ferro, clor, potassi, magnesi i sodi. Tots ells fan una funció de primer ordre en el metabolisme cel·lular i cal tenir una idea de l’aportació dels seus valors a la sang.

Per acabar caldria afegir-hi el nivell d’insulina, que és de primeríssima importància en cas de diabetis, malaltia que pot presentar-se també en edats més avançades.