Thomas, Roy / Buscema, John
Conan y Bêlit
Barcelona: Planeta DeAgostini, 2010

Hi ha personatges que quan es parla d’ells cal matisar, això és especialment cert en el món del còmic, on autors amb personalitats ben diverses han presentat les seves versions d’un personatge, de vegades tan diferent de l’original que arribaven a semblar personatges diferents. En certa manera ho eren.

Per això explicaré que parlo de Conan (més informació a la wiki en anglès), el personatge de Robert E. Howard, no en els seus llibres o contes, en la versió còmic, més concretament la sèrie Conan the barbarian, i encara més concretament l’etapa dibuixada per John Buscema. Després dels inicis de la sèrie, on es va revelar com un autor majúscul Barry Smith (posteriorment Barry Windsor-Smith) semblava que la sèrie iniciaria un daltabaix. No va ser així perquè la qualitat dels guions de Roy Thomas no va baixar ni una mica i perquè John Buscema va resultar ser un autor d’una competència fora de mida. No és el Conan fins i tot preciosista de Smith, aquest ha guanyat anys, i pes, i espatlles i ha acabat sent el Conan (versió còmic) que tots recordem, la icona a més a més del personatge.

Howard va deixar escrita bona part de la biografia del cimmeri, de vegades amb detall i de vegades més per sobre. I un dels personatges cabdals de Conan és Bêlit, la pirata, la reina de la Costa Negra, una dona a l’alçada de Conan, junts van esdevenir una altra de les icones de l’univers de Conan.

En aquest volum es recullen els números del comic-book Conan the Barbarian on aquest s’enrola amb els pirates de la capitana Bêlit (del 58 al 100, entre 1975 i 1980 aproximadament). Conan i Bêlit tenen una relació diguem-ne estable (això en Conan és poc freqüent), i entre iguals. En aquells números la capçalera del còmic podria haver canviat a Conan & Bêlit, ja que Roy Thomas la va convertir en un personatge principal del còmic i acabaria sent una influència cabdal en la biografia de Conan, que sovint recordarà els anys en els quals de bàrbar dels nord, es va convertir en llop de mar.

Els còmics de Conan transcorren en l’Era Hybòrea, una mena d’Edat Mitjana amb màgia en un món semblant al nostre però no pas calcat, per fer un símil actual seria com el Ponent(Westeros) de Joc de Trons. I des del mar veurem els diferents pobles, les diferents races, els diferents paisatges. I per sobre de tot aventures, Conan en estat pur per la parella d’artistes que millor va captar l’essència de l’heroi de Robert E. Howard.

Tot recollit en un sol volum, què espereu?