Jay, Ros
Decisiones acertadas
Madrid: Prentice Hall, 2002
Una de les lliçons principals del llibre que recomanem és la cura que cal tenir per a prendre determinades decisions. Les decisions tan freqüents en la vida quotidiana són també el pa de cada dia en el món empresarial. Cal tenir en compte l’opinió dels altres (coneixedors de la realitat empresarial o de la realitat externa que envolta un projecte) i, sobretot, l’opinió d’aquells que entren de ple en la implementació del projecte. També cal tenir en compte la informació adequada i correcta sobre la qual prenem la decisió. Una empresa cal que tingui una noció definida de l’entorn i de les possibilitats que esdevindran clau en el seu futur.
Quan parlem de decisions empresarials pensem especialment en les inversions. Les inversions, que són sacrificis de recursos monetaris en el present per a obtenir beneficis futurs, són també determinants des de diferents punts de vista. Una inversió pública en ensenyament, una inversió pública en salut és una aposta pel futur. Una inversió en una planta de producció industrial, de noves fonts d’energia o de projectes de R+D també són una aposta pel futur. De fet, molta inversió es realitza sota ajudes financeres externes. Diguem que el crèdit és substancial a la inversió. Per tot això, cal ser prudent en la demanda financera, ja que és un cost a llarg termini.
Quan parlem d’inversió ens centrem en dos punts de vista. El primer són els mètodes matemàtics de valoració que ens permeten comparar projectes alternatius i fer-ne un primer balanç de costos i expectatives. Al moment de calcular les expectatives segons el temps de desenvolupament i postdesenvolupament del projecte d’inversió hem de ser realistes. Un dels errors freqüents són les expectatives sobredimensionades. Cal recordar aquella frase de Don Quijote de la Mancha: «Nadie tienda más la pierna de cuanto fuere larga la sábana» (capítol LIII, 2ª part). També cal tenir en compte els costos reals de l’actuació.
Les valoracions matemàtiques de la inversió són de dos tipus: simples i dinàmics. Els simples són reculls de costos o de beneficis, o de rendibilitats comparades, sovint plantejades sota anàlisi de sensibilitat i temps.
Els mètodes dinàmics comporten una actualització de valor i cal comparar les rendibilitats amb els interessos de productes similars d’obtenció financera en el mercat. També s’obtenen incorporant-hi els valors de la inflació. Us recomano un llibre sobre valoració matemàtica:
Aguer Hortal, Mario
La inversión en la empresa
Madrid: Pirámide, 1997
La segona característica important de la inversió és l’aspecte organitzacional i els recursos humans. Això comporta un estudi de les relacions de treball que es generen en la inversió, de les motivacions i dels nous rols professionals que l’acompanyen.
Per a estudiar més a fons aquesta dinàmica us recomano el llibre:
No acabarem aquest article sense proposar polir el concepte d’inversió pel que fa a les inversions financeres pròpiament dites. Són inversions bancàries o d’organitzacions del món de les finances, que tants problemes ens han causat en un passat recent. Vegeu:
Lhabitant, François-Serge
Hedge funds: mitos y límites: fondos de inversión especulativos de alto riesgo
Barcelona: Gestión 2000, 2006
Hi ha llibres que parlen d’inversions financeres que tracten d’evitar l’aspecte especulatiu. Un d’ells és:
Graham, Benjamin
El inversor inteligente: un libro de asesoramiento práctico
Barcelona: Deusto, 2007
Les decisions de caire inversor proposen canalitzar recursos en projectes de llarg termini que no poden ser mesurades a curt termini, no solament pels seus costos, sinó també pels seus beneficis, i que no deixen de tenir com a element principal el risc.
