El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va oferir l’exposició Feliu Elias. La realitat com a obsessió  on podíem  apropar-nos a la figura de l’autor, pintor, humorista satíric, que també va exercir de mordaç crític i teòric d’art.

El caràcter polièdric del seu treball es pot observar des de la voluntat d’emprar diferents pseudònims. Així doncs, signava com a FELIU ELILAS per a la pintura, APA per a les caricatures i JOAN SACS per a les polèmiques crítiques.

CADENA, Josep Maria. Feliu Elias Apa. Barcelona: Àmbit, 2017. 2 vol.

A la mostra es va poder veure l’obra més destacada d’aquest prolífic artista, que acull més d’un centenar d’obres i documents procedents sobretot del Museu Nacional, però també de col·leccions particulars i d’altres museus.

Així mateix, l‘exposició va oferir una mirada a l’art a Catalunya d’inicis del segle XX de les crítiques de l’autor com a JOAN SACS, així com una selecció de pintures de Salvador Dalí, Joan Miró, Pablo Picasso, Sonia Delauney, o Rafael Barradas, entre d’altres artistes.

Obra de Rafael Barradas que podem veure al MNAC.

Feliu Elias inicià, el 1902, la seva vida professional, on va col·laborar a El Poble Català i a la revista satírica Cu-cut! Posteriorment va continuar dibuixant en publicacions per a infants com ara: En Patufet, Virolet (suplement il·lustrat d’En Patufet) i La Mainada.

Obra de Feliu Elias que podem veure al MNAC.

La vinculació de Feliu Elias en el llibre per a infants és molt rellevant. Acostumat al dibuix satíric i punyent, la seva producció en aquest àmbit és també molt original i defuig de les imatges tradicionals dels contes d’aquella època. Els traços són expressius, clars i precisos. A l’igual que succeeix en l’obra per a adults, no s’entreté en les decoracions supèrflues. L’estil modern i innovador suposa un canvi de paradigma en la producció de llibres infantils.

MUNTANYOLA, Pere; UTRILLO, Antonio (il·). El patró mariner. Barcelona: Muntañola, 1917

Il·lustració del llibre:

CARNER, Josep; ELIAS, Feliu (Apa). El pescador y la princesa: cuento japonés. Barcelona: Muntañola, 1920.

De la mateixa manera, l’aparició de l’editorial Muntañola va ser clau, ja que va tenir un pes decisiu en la renovació del llibre infantil en català.

L’editorial va començar a publicar àlbums de gran format i a tot color tal i com els coneixem nosaltres avui dia, i no escatimava en despeses per aconseguir editar amb els millors escriptors i il·lustradors del país, tenint com a finalitat la voluntat d’obtenir com a resultat un llibre molt ben editat en la seva totalitat.

Al Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil podem consultar gran part de l’obra per a infants d’APA, especialment la publicada per l’editorial Muntañola, gràcies a que es pot accedir al text complet de l’obra mitjançant el repositori Trencadís. Una col·lecció, Contes d’abans, que  recull títols del fons històric de literatura infantil i juvenil, entre els que destaquen àlbums il·lustrats; una selecció de contes clàssics que permet comparar i analitzar diferents versions d’una mateixa història; llibres amb un rerefons religiós i moral, que mostren realitat i les convencions de les diferents èpoques, i llibres d’educació.

I no voldríem passar per alt la figura d’Elvira Elias Cornet, filla de l’il·lustrador, de qui també va heretar aptituds artístiques.

Cobertes de:

MANENT, Marià; ELIAS, Elvira (il·) Casa de muñecas. Barcelona: Juventud, 1951.

GIR, Ilde; ELIAS, Elvira (il·) ¡Adiós, Marialí!: novela para niñas. Barcelona: Juventud, 1952.

MARTORELL, Joanot; ELIAS, Elvira (il·). Tirant el Blanc. Barcelona: Ariel, 1954.

Il·lustradora i escriptora de llibres infantils i cançoners, Elvira va estudiar a l’Escola de Bibliotecàries i a l’Escola de la Llotja, i tot i que no va poder finalitzar cap de les dues carreres degut a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, encara avui dia en podem admirar l’obra.

Si voleu aprofundir en els treballs dels il·lustradors i il·lustradores catalanes de llibres per a infants, us proposem consultar l’obra de l’especialista Montserrat Castillo.

D’altra banda, també podeu consultar l’obra de Rafael Manuel Pérez Giménez, més conegut com a Rafael Barradas a qui hem esmentat anteriorment.

El pintor uruguaià va viure uns anys a Barcelona i va coincidir amb Joaquim Torres-Garcia, amb el que va compartir espais expositius. Ambdós van ser referents clau dins la pintura d’Uruguai. Barradas va ser també molt estimat i valorat pel cercle d’intel·lectuals de la Generació del 27.

Finalment, us volem avançar que properament el SDLIJ acollirà una exposició i una jornada matinal en la qual volem retre homenatge a Rafael Barradas. Mentrestant us convidem a accedir a l’obra digitalitzada de l’autor, o bé venir a la Biblioteca Xavier Benguerel a consultar la col·lecció del fons històric. Es tracta d’un valuós fons patrimonial a l’abast de tothom.