Sand, George
Un Hivern a Mallorca
Barcelona: Ed. 62, 2009
Un hiver a Majorque
Paris: Le livre de Poche, 2011
Un invierno en Mallorca
Palma de Mallorca: Font 1991
Perquè una dona amb una prolífica producció literària té un reconeixement discret?
Perquè Aurore Dupin és coneguda amb un àlies masculí?
Per què va ser rebutjada durant la seva estança a Mallorca?
Les respostes a aquestes preguntes explicarien les raons per les quals George Sand està inclosa a la ignominiosa llista d’autors censurats al llarg de la història de la literatura.
De forta personalitat i amb una obra extensa la lleona del Berry, com l’anomenava Balzac, va viure la vida com només ella l’entenia. Era audaç i les seves accions provocaven rebuig. Va tenir innombrables amants i companys fins al final de la seva llarga vida. Una dona molt generosa que va tenir plets econòmics amb les seves parelles sentimentals i atacs de melangia.
George Sand és coneguda per acompanyar a Chopin a un Hivern a Mallorca, escrit quan va anar amb el músic a La Cartoixa de Valldemossa. El pianista era malalt de tuberculosi i volia fer repòs. Va cuidar-lo com als seus dos fills que els van acompanyar durant aquells mesos des de desembre de 1838 a febrer de 1839. La societat mallorquina va veure molt malament una parella que no era casada i amb l’home més jove que la dona. És per això que van tenir problemes per trobar allotjament.
No obstant això, la figura de l’escriptora va molt més enllà. En el món del segle XIX era una dona no convencional, forta, valenta i que no seguia les normes socials i, per tant, no era ben vista. Les escriptores en el 1800 feien servir molt freqüentment el recurs de fer-se passar per homes protegint la seva identitat real.
Al pròleg de l’edició feta per la Cartoixa de Valldemosa, Sand fa una reflexió entorn del viatge, un tema molt propi de l’època romàntica:
¿Por qué viajar cuando no se está obligado a hacerlo?
Es que no se trata tanto de viajar como de partir. ¿Quién de nosotros no tiene algún dolor que olvidar o algún yugo que sacudir?
Dona lírica i turmentada reflexiona, en el capítol IV:
Nosotros los artistas, no nos ocupamos de los hechos políticos, y los problemas sociales nos interesan menos todavía. Buscaríamos en vano la poesía en lo que sucede a nuestro alrededor. […] Yo no creo más que en el arte. Pero ¿no es esto bastante para dar al alma fuerza, confianza y alegrías sublimes? […] Los artistas son los más infelices, […] los más torturados de los hombres […] Sin fe no es posible el Arte.
La pel·lícula que Jaime Camino va fer sobre el llibre l’any 1969 amb Lucía Bosé com a protagonista també va sofrir entrebancs amb la censura. Aquí teniu un tast:
Una bona lectura per endinsar-nos en el pensament del XIX. Una època en la qual va conviure aquest esperit romàntic amb les grans revolucions. El conservadorisme i el més avançat en el pensament. Un període ple de contrastos i contradiccions.
La lectura d’un Hivern a Mallorca és molt agradable per evocar la convalescència i la força de la reflexió. Si, a més a més, ho feu acompanyats del piano de Chopin, el gaudi està més que assegurat.
