Bourdain, Anthony. Confesiones de un chef. Barcelona: RBA, 2001
Va ser una colega bibarnablocaire qui em va parlar d’aquest autor, concretament Iris Duarte, i li vaig fer cas, tot un encert!
No sóc molt de llibres de cuina jo, a mi el que m’agrada és menjar, però tot i així em vaig posar amb el llibre.
No us deixeu enganyar per la foto, Bourdain s’assemblava més a una estrella del heavy metal que a un cuiner només preocupat per cuinar els macarrons al dente. Drogues, alcohol, sexe a la cuina, manipulació d’aliments antihigiénica… Sí a tot!
En aquest llibre Bourdain ens explica com va començar a interessar-se pel menjar, i com a partir d’aquí va començar a treballar en diferents restaurants, i com va estudiar i com va acabar en una feina que no podria ser definida com a normal ni fen un ús extremadament laxe del terme. Tal com ell veu la feina dels fogons no importa a què estàs enganxat, quina és la teva filia preferida, o quins són els teus antecedents penals, mentre estiguis com un clau a la teva hora a la cuina i treballis suficientment ràpid com per no destorbar. Tota la resta és secundari.
Si us agrada el menjar gaudireu amb el llibre, perquè Bourdain té elements de gourmet, però un gourmet terriblement proper i senzill. Si sou persones molt escrupoloses que no podeu llegir coses com: Sang? Bé, en una cuina ens fem talls amb molta freqüència, no diré res més. Potser aquest no és el vostre llibre. I si a més sou vegetarians definitivament no és el vostre llibre (parla dels vegetarians, poc, no bé).
En aquesta època de Pesadilla en la Cocina m’agrada imaginar com hauria estat una trobada entre Chicote i Bourdain en la seva etapa més canalla. Si sou aficionats a la versió ianqui del tema pesadillesc al llibre també parla de Gordon Ramsay. Almenys Bourdain també es va dedicar a la televisió, aquí el podeu veure a El Bulli:
Youtube és ple de més vídeos seus. Si després del llibre us quedeu amb ganes de més teniu En crudo, on deixa una mica el to autobiogràfic per donar via lliure a les seves manies i teories sobre el menjar. De nou, potser no és apte per gent sensible, ni per vegetarians a qui torna a atacar sense pietat.
10 Comments
Vaja, no m’hagués pensat mai que em vindrien ganes de llegir un llibre de cuina … ara m’he quedat intrigada, bon post!
L’any passat per Sant Jordi estava en la llista “En crudo”, d’Anthony Bourdain estava en la llista. Les coses que no es veuen però que hi són i ell s’atreveix a explicar-ho. Gaudir d’un restaurant, però també les enveges d’aquest sector igual que d’altres.
http://cuinacinc.blogspot.com.es/2012/04/dracs-princeses-roses-llibres-sant.html
Bona Pasqua!
Tyler, ara m’has deixat amb moltes ganes de llegir-lo!
Aficionada a la cuina com sóc, i amb projectes culinaris al cap, me’l compro per Sant Jordi, i el faig lectura obligada dels meus companys de fogons!
Txell
No sé si aquest llibre serà el que espero, però segur que serà emocionant!
Els còmics de Capitan Trueno van ser molt importants per la gent jove de la meva generaciò
Penso que els valors universals que apareixen en el Capitàn Trueno no “passen de moda”; el que ens va agradar a la nostra generació segur que també agrada ara als joves.
Ens veiem al Saló del còmic!!! Molt per triar i remenar!
Si cerqueu un llibre de cuina, em penso que ‘Confesiones de un chef’ no és allò que esteu buscant. Ara si voleu llegir una biografia desacomplexada, exhibicionista i a estones divertida, una visió provocadora del món de la cuina, no ho dubteu ni un moment.
Arriba un dels dies més esperats de l’any i enguany no sé si podré assistir al saló del cómic per motius de feina i poca disponibilitat horaria… 🙁
Així que hauré de fer una sessió privada a casa amb un tria de comics per que no m’agafi el “mono”! jejejeje
Disfruteu els que si que podeu anar! (enveja)
Tinc que fer-me amb una copia.