Yancey, Rick. La quinta ola.
Barcelona: RBA, 2013

Primer va ser Els jocs de la fam, després no em vaig poder estar de parlar-vos sobre Divergent i ara una última recomanació de distòpia: La quinta ola.

La Cassie ha sobreviscut miraculosament a les quatre onades que han assolat la Terra. La primera va deixar la Terra sense electricitat, la segona la va inundar, la tercera va ser una massacre i la quarta una cacera. Al principi de la cinquena onada la Cassie es troba fugint per una autovia. Fuig d’aquells que es dediquen a exterminar als humans que han sobreviscut a les anteriors onades. Sap que l’única forma de mantenir-se sana i estàlvia és no confiar en ningú però l’aparició per sorpresa de l’Evan Walker la farà dubtar. ¿Qui és en realitat l’Evan? ¿És veritat que la vol ajudar en la recerca del seu germà? La Cassie haurà de decidir si confia o no en ell per poder aconseguir el seu objectiu i trobar finalment al seu germà petit.

La quinta ola és la primera part d’una trilogia que barreja la ficció distòpica amb la ciència-ficció i la història romàntica, tot i que aquest últim gènere queda una mica diluït i no és el centre de l’acció encara que en forma part. Només amb aquestes dades es podria pensar que ens trobem davant un altre exemple bastant semblant a Els jocs de la fam i Divergent i si bé és cert que aquesta barreja de gèneres és un punt comú a totes aquestes trilogies trobo que els autors han sigut capaços de dotar a cadascuna d’elles d’uns trets diferenciadors que els donen personalitat pròpia.

Narrada a dues veus, la de la Cassie i la d’en Zombi, més present a partir de la meitat del llibre, la història se situa al principi de la cinquena onada però a la part inicial es fa servir d’un seguit de flashbacks per explicar el que ha succeït fins a l’arribada d’aquest moment. Un cop el lector se situa la narració és lineal però alternant diferents espais segons qui sigui el narrador del capítol. Aquesta forma narrativa té el seu interès ja que, per moments sembla que s’estiguin llegint històries diferents, però per altra banda a mi em proporcionava agilitat ja que, quan més interessant es trobava la història, el capítol acabava i canviàvem de personatge i d’escenari. Capítol a capítol les històries es van apropant fins a trobar-se.

Altre aspecte que m’ha semblat força encertat és la capacitat que ha demostrat l’autor a l’hora de crear una atmosfera de suspens on els personatges no semblen el que són i on el lector té dubtes permanents vers alguns d’ells. Dubtes que en algun cas no acaben de dissipar-se del tot.

I per últim m’omple profundament d’orgull que una altra vegada el pes de la història sigui portat per una noia, forta i valenta, que dóna especial importància als seus sentiments a l’hora de prendre les decisions que marcaran la seva vida, que no es deixa manipular i que és capaç de mirar cara a cara i als ulls als protagonistes masculins i als esdeveniments sense arronsar-se.

Tot plegat és un relat sobre una invasió a la terra força entretingut, amb molta acció i final frenètic, que també tindrà la seva versió per a la gran pantalla encara sense data d’estrena.

Està previst que s’editi el segon volum de la trilogia al setembre i portarà per títol The Infinite Sea.