Perejaume
Pagèsiques.
Barcelona : Edicions 62, 2011

Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) a més d’un reconegut escultor i pintor, Premi Nacional d’Arts Visuals l’any 2005 i Premi Nacional d’Arts Plàstiques l’any 2006, és autor d’una obra poètica acabada d’arrodonir amb Pagèsiques, una obra amb grans aspiracions que enlloc de ser descrita com a poema riu li escau millor la imatge de poema bosc.

Amb la música de fons de les Geòrgiques de Virgili, Pagèsiques també esdevé un homenatge al món del camp i la pagesia, íntimament lligat a l’autor.

A cadascú dels cinc llibres que el componen, Pagèsiques, Els arbres, Els suros, El taller i Bloc de notes, Perejaume es mimetitza amb el seu medi, servint-se en ocasions d’aquest per obtenir símbols amb els que donar forma i color al poema -els boscos, el camp, les muntanyes, els arbres, el vent, etc.- i d’altres ocasions per aconseguir que aquest medi natural tan seu, barreja de terra fèrtil i paraula, esdevingui en cos i ànima el propi poema. Aquest grau tan elevat de complicitat i simbiosi entre l’art i la natura és una de les constants a tota l’obra artística de Perejaume.

Els cinc llibres contenen poemes asimètrics en vers lliure, proses, pensaments i reflexions posades en negre sobre blanc que fan referència, entre d’altres, a la pintura i a pintors que l’han influenciat:

El pintor mira la terra a contraclaror, la nit de Sant Joan:
vingui al paper una claror joànica de brosses i mirós.

També n’hi ha micropoemes d’un sol vers on queda patent l’estreta relació entre paisatge i escriptura:

Vaig encomanar-me als arbres que em donessin camí.

O aquest altre més explícit:

Li faig un tall a l’arbre i surt un broll de lletra.

Perejaume, que va ser guardonat el 13 de febrer amb el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana per Pagèsiques, té oberta a La Pedrera, i prorrogada fins el 26 de febrer, l’exposició “Ai, Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!”, un motiu més per conèixer l’art d’aquest artista multidisciplinar.