Requeijo González, Jaime [et al,]. Indicadores de estructura económica. Las Rozas, Ed. Delta, 2007
Us faig una pregunta senzilla: sabeu exactament què vol dir dèficit públic, prima de risc, operació swap, renda nacional disponible, etc.? Els mitjans de comunicació ens atabalen amb informacions de termes tècnics que, val a dir-ho, definim a la nostra manera. Si us agrada la idea, doneu una ullada a aquest petit llibre. És un llibre dens, però defineix molt bé els termes d’estructura econòmica que fonamenten els informes tècnics sobre la salut econòmica d’un país. Anomenem producte interior brut el conjunt de valors afegits dels tres grans sectors econòmics: l’agricultura, ramaderia i pesca, la indústria i els serveis. Però el càlcul del PIB es pot aconseguir a través de dues vies més.
Hi ha macromagnituds econòmiques que estan relacionades. Des del càlcul del PIB podeu extreure el valor de la renda nacional disponible. Hi ha matisos a tenir en compte. No és el mateix parlar d’una magnitud a preus corrents (en què s’inclou la inflació) o a preus constants. Tampoc no és el mateix parlar de preus de mercat (que inclou els impostos i les subvencions) o de cost de factors. Els factors productius són –com clàssicament s’ha definit– el treball i el capital. Les rendes finals són en termes generals la suma de remuneracions d’assalariats i d’excedent brut de capital. Quan els treballadors volen demostrar que els seus salaris en termes nominals perden pes es refereixen sovint al percentatge de les remuneracions d’assalariats en el pes de la renda nacional disponible, tot comparant-lo amb l’excedent brut d’explotació. Aquest conté el concepte de benefici empresarial, però amb matisos, ja que la inversió o formació bruta de capital esdevé una conseqüència d’aquest excedent brut d’explotació.
I ara que estem fins al coll amb la prima de risc, què vol dir exactament? La prima de risc d’un país o diferencial de risc entre països es calcula per la diferència de tipus d’interès a llarg termini entre actius financers equivalents. Com ja sabeu, en les notícies es compara sovint el tipus d’interès de bons a deu anys espanyol amb l’alemany, de manera que si es compren bons espanyols, cal pagar el tipus d’interès més el risc que l’inversor té quan efectua la compra. En tot plegat no deixa d’haver-hi una certa manipulació sobre les dades de risc de països, com tots sabeu.
El dèficit públic es calcula bàsicament a partir de la capacitat o necessitat de finançament de les administracions públiques a partir dels comptes de la comptabilitat nacional. Al marge de polítiques concretes, hi havia una acceptació general que aquesta xifra no havia de créixer més enllà del 3% del PIB. Per últim, de què es parla quan diuen que la nostra productivitat és baixa?
La productivitat és la divisió entre el PIB real (quantitat de béns i serveis produïts) i nombre d’hores treballades. Aquesta xifra es compara amb el cost laboral unitari (els costos laborals per unitat de producte generat).
En quatre paraules, som davant d’un llibre un xic tècnic i teòric, però que pot ser útil per a acabar d’aclarir els conceptes que tan sovint sentim pels mitjans de comunicació.
