Fa pocs dies que ha arribat a les Biblioteques de Barcelona el llibre Llum entre ombres. Sota el subtítol 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània aquesta obra, publicada en el marc del centenari de la mort de Joan Oliva Milà, primer bibliotecari de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, és una excel·lent forma de conèixer la història de Catalunya a través de la vida de mitja dotzena de biblioteques públiques d’iniciativa privada.
Les biblioteques escollides han estat la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus, la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, la Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya, la Biblioteca Museu Balaguer, la Biblioteca Arús i la Biblioteca de Catalunya.
La justificació d’aquesta tria és que totes aquestes institucions disposen de fons importants sobre historiografia i a la vegada les seves respectives trajectòries resulten molt interessants a l’hora d’analitzar el context cultural català des del segle XIX fins a l’actualitat.
D’aquesta manera, al llarg de les pàgines del llibre desfilen diferents moments de la història d’algunes de les biblioteques més cèlebres ubicades a la ciutat de Barcelona: la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (fundada el 1860 i remodelada i ampliada per últim cop a la tardor del 2008), la Biblioteca Arús (la primera biblioteca pública que la ciutat va tenir i que s’ha convertit en un centre de recerca especialitzat en moviments socials contemporanis), la Biblioteca de Catalunya (fundada l’any 1907 per l’Institut d’Estudis Catalans i ubicada inicialment en un angle de l’històric Palau de la Generalitat) i la Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya (especialitzada en temàtiques excursionistes i d’esports de muntanya i una de les millors d’Europa en aquesta matèria, el vídeo explicatiu de la història de la qual us mostren aquí):
I també de la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus (nascuda el 1859 com a conseqüència de les reunions de menestrals i republicans al Cafè de la Música) i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, que compta amb el seu propi bloc i perfil a Facebook i 49 mapes digitalitzats del fons cartogràfic de la qual ja poden ser consultats des de fa pocs mesos al portal Europeana. Aquí teniu un d’aquests mapes:
En definitiva, es tracta d’un apassionant viatge per 2 segles de biblioteques catalanes. I és que com diu Montserrat Comas a la introducció “No és possible la història sense documents però tampoc sense documents amb història”.
1 Comment
Aquest llibre ès molt interessant de llegir, perqué aixì podrem descubrir com van ser els inicis de les biblioteques mès famosses de Barcelona.