Lee, Harper
Matar un rossinyol
Barcelona: Edicions 62, 2006

Lee, Harper
Matar un ruiseñor
Barcelona: Zeta Bolsillo, 2012

Des de la seva publicació original l’any 1961, Matar un russinyol va esdevenir un dels clàssics populars més poderosos de la història de la literatura. Lectura obligatòria a les escoles durant dècades, el llibre no ha estat, però, exempt de controvèrsies. I és que aquesta novel·la tracta, tot i que des de la mirada innocent d’uns infants, la que potser és la qüestió més polèmica de la història dels Estats Units: la qüestió racial.

La relació entre races, especialment entre blancs i negres, no ha estat precisament fàcil, i molt menys en els estats del sud, on se situa l’acció de la novel·la. Des de l’abolició de l’esclavitud fins a l’elecció del primer president negre (Barack Obama, 2008), passant per la lluita pels drets civils els anys 60, el camí ha estat plagat d’obstacles constants. I la qüestió no està ni molt menys resolta, com ho demostren els disturbis provocats per les morts de diferents joves negres a mans de la policia a diferents ciutats en els darrers anys i que van donar peu al moviment #BlackLivesMatter.

Ambientada en un petit poble del Sud profund (Maycomb, Alabama) durant els anys de la Gran Depressió, Matar un rossinyol segueix les vicissituds de dos germans, en Jem i la Scout. El començament de la història se centra en els inofensius jocs infantils derivats de la fascinació que exerceix sobre ells un misteriós veí, Boo Radley, reclús a casa seva des de fa anys.

Però les seves vides aviat es veuran trasbalsades quan s’assabentin que el seu pare, l’advocat Atticus, home culte i assenyat, ha acceptat la defensa d’un home negre, Tom, acusat d’intentar violar una dona blanca. Aquest fet l’enfronta amb els prejudicis ancestrals d’aquella societat i bona part dels veïns se li posaran en contra.

Tot i els arguments d’Atticus (ja per sempre a l’imaginari col·lectiu amb el rostre de Gregory Peck a la versió cinematogràfica) que desemmascaren les acusacions contra Tom, aquest acabarà sent condemnat i pagant un alt preu per un delicte que no ha comès. Els nens comencen a adonar-se del funcionament moltes vegades injust del món que els envolta…

Com és possible que un llibre tan popular i aparentment inofensiu hagi estat motiu de prohibició? És evident que el retrat de la intolerància, la pobresa o la violència de part de la població blanca del Sud podria causar malestar. Però els grans atacs contra el llibre han provingut d’aquells a qui mirava de defensar: els col·lectius afroamericans. Molts lectors negres es senten ofesos perquè es considera que se’ls presenta des d’una òptica condescendent i paternalista. Segons l’Associació de Biblioteques Nord-americana (ALA), es troba  entre els deu clàssics que més vegades s’ha demanat que es retiri dels prestatges, acusat de racisme, llenguatge ofensiu i per impropi per a certes edats.

El més controvertit és sobretot l’ús de la paraula nigger, totalment habitual durant molt de temps i freqüent a molts textos literaris, però que avui dia està considerada altament insultant i, per tant, tabú. Això ha portat a algunes associacions a pressionar perquè el text sigui prohibit en els currículums educatius. Això ha passat a escoles de Califòrnia, Oklahoma i fins tot del Canadà.

Tan inoblidable com la novel·la és la pel·lícula en què es basa. Aquí teniu un fragment. Perquè, per sobre de polèmiques i sensibilitats ferides (per comprensible que sigui) queda el missatge poderós de la defensa de la igualtat i la dignitat humanes.