Este libro no es prosa. No es normal ni pretende serlo. No es ficción ni llegará jamás a ser poesía. Porque no quiero llevar el peso de ser poeta a mis espaldas, si no puedo a veces siquiera llevar el de ser un referente para algunos, ya que en ocasiones disto bastante de ser perfecto.

Calvo, David
El patito que nunca llegó a ser cisne
Barcelona : Martínez Roca, 2016

 
La recomanació d’avui, com diu l’autor en el llibre, no és poesia ni prosa. Tampoc es pot dir que sigui ficció i que no ho sigui. Què és llavors? Doncs, precisament això, ho haureu de valorar vosaltres…

A vegades pot semblar que la poesia és una cosa antiga i obsoleta sobretot per vosaltres que sou joves!, però no, afortunadament per la humanitat encara continua. Això sí, si no la busquem dins un llibre de poesia, a vegades ens pot aparèixer amagada en l’estrofa una cançó o en les paraules d’algun autor. Sigui com sigui, és agradable trobar poesia i publicada per gent jove.
 

Si por un momento pudiera volver atrás,
lo haría.
Volvería, para poder verte con unos ojos que no fueran estos.

 
David Calvo Agea, conegut amb el sobrenom de Celopan (o Celopnad o simplement, Celo), és un jove que va néixer a Catalunya l’any 1995. El famós canal de YouTube ha portat a la fama a molts joves i en el seu cas, també ha sigut així. Amb més de 2 milions de seguidors, va començar amb els gameplays (com una mena de recomanacions de videojocs) però actualment, es dedica a fer Daylies (vindria a ser com una mena de vídeo diari). Als seus subscriptors els anomena com “patos” o “patitos” i està present a totes les xarxes socials.

CONTESTA

¿Quiénes seríamos si dejáramos de hacer lo que los demás quieren que hagamos e hiciéramos lo que nos apetece?

Ja l’any 2015 va publicar la seva primera novel·la juvenil Los dioses también aman i ara, ha publicat el seu primer llibre de poesia (encara que el seu estil no sigui molt convencional poèticament parlant). Però que la gent jove expressi el que sent, les seves emocions, i ho faci a través de les paraules, és un bon senyal. I, si a més a més, això serveix perquè hi hagi més gent jove interessada en la poesia… perquè no? Deixem que les paraules a poc a poc acabin per entrar en els cors de la gent.
 

Decir la verdad es difícil a veces,
Pero, cuando lo haces,
contigo y con el mundo,
no hay nada mejor que eso.
Que afrontar que la verdad,
te hace grande,
te hace libre.”

 
Per cert, si us agrada, també li podeu donar un cop d’ull al seu segon llibre de poesia… o prosa… o el que sigui:
 

Calvo, David
Eres el príncipe de todos mis Palacios
Barcelona : Martínez Roca, 2017

El patito que nunca llegó a ser cisne és un llibre que com el títol, es va transformant pàgina darrera pàgina d’un aneguet a un cigne. No deixa de ser paraules del mateix autor que amaguen els sentiments i les emocions que portava a dins quan ho va escriure. Per tant, d’alguna manera, vindria a ser com una mena de diari personal aquest cop però, escrit en forma de poemes, petits relats o pensaments escrits.

Me gustaría que al acabar este libro sintieras que has vuelto a nacer (conmigo), y te veas como el patito más bello de esta jodida charca. Como lo que eres.

 
Aquí teniu el booktrailer del llibre: