Amaya, Matilde; Celaya, Eva. La cocina gitana de Matilde Amaya. Barcelona: Belacqva, 2002.

Cocina gitana. Barcelona: Icaria, 1996.

Valencia, Manuel. La cocina gitana de Jerez: tradición y vanguardia. Jerez: EH Editores, 2006.

Amb ganes de picar a terra amb els peus i fer unes quantes “palmas”, així em quedo després d’haver cuinat un bon àpat, però un àpat d’aquells amb el sabor que han agafat els plats que s’han heretat generació a generació. I des que vaig descobrir el receptari gitano ja faig el “zapateao” mentre cuino, no m’espero a menjar-me el plat… La base de la seva gastronomia són els ingredients de la terra (normalment força variats per la tradició nòmada del poble gitano), com les hortalisses, els llegums, les carns i peixos i en general l’aprofitament de tot allò que ens regala l’entorn. Són plats contundents, dels que alimenten i que van tan bé per passar el fred, però no defugen les amanides i les preparacions més lleugeres per combatre les calors estiuenques. El meu receptari gitano preferit és La cocina gitana de Matilde Amaya perquè és una proposta senzilla, però molt autèntica on les preparacions, les mides, els ingredients i els plats es diuen pel seu nom, i si la Matilde ens diu que hi posa dos dits d’oli “me refiero a eso exactamente, la medida de dos dedos de altura de aceite”.Tant és aixi, que el receptari va guanyar el premi Gourmand al millor llibre de cuina senzilla al 2002.

Pel que fa als plats, el receptari de la Matilde Amaya és molt variat: hi trobareu sopes, “pucheros”, arrossos, receptes amb verdures, amanides, truites, carns, peix i postres, però també un afegitó amb “otras cosas ricas” i especials per a celebracions. Jo ja he cuinat unes quantes de les seves propostes i els meus preferits són la “sopa de gallina de parturienta” que alimenta que fa goig, la coliflor arrebossada amb comí, qualsevol de les receptes amb patates, l’amanida gitana o el “tojunto”. Si encara no esteu salivant, podeu consultar un avanç de les receptes o fer una ullada a la pinta que tenien les “papas a lo pobre” que vaig fer jo mateixa.

Per anar acabant us vull recomanar també que feu una ullada també als receptaris Cocina gitana i La cocina gitana de Jerez: tradición y vanguardia on trobareu altres propostes que parteixen de la mateixa base, i que seran igual de bones. Que aprofiti!