Sjöwall, Maj; Wahlöö, Per.  Roseanna
Barcelona: Columna, 2009.

El cadàver d’una jove i bonica turista nordamericana que apareix a les fredes aigües d’un llac suec, un vaixell on tots els passatgers són sospitosos de l’assassinat, un inspector de carn i ossos,  i de fons, la Suècia de l’estat del benestar de finals dels 60.

Estem parlant de la primera de les deu novel•les que van escriure la parella, tant a la vida real com a la literatura, formada per Maj Sjöwall i Per Wahlöö. Aquests escriptors, amb una motivació política molt progressista, volen denunciar la visió idílica de la societat sueca que tenim, amb un fort component de crítica social (influència d’Ed McBain). Inspiradors de Mankell, són els pares de la novel•la políciaca social i els revolucionaris de la novel•la negra nòrdica.

Literàriament, ens trobem en una obra plena de dinamisme i amb un tempo molt marcat. Destaca la  riquesa de descripcions  de paisatges i personatges, però sobretot  de la investigació, on es detallen els mètodes policials dels anys  60 (fotografies, empremtes dactilars, filmacions cinematogràfiques, telegrames, etc.).

El protagonista, en Martin Beck, té un caràcter inquisitiu, pacient, depressiu i, sobretot, intuitiu.   Fumador compulsiu, sempre refredat, que menja poc, nerviós i amb una vida familiar monòtona que queda en segon terme davant de la seva implicació per la feina. El grup de polícies que dirigeix és un equip en constant equilibri entre les fortaleses i les debilitats de tots, una petita societat on tothom és important per a l’objectiu comú.

Ambientada en un context mariner, en una Suècia enboirada i grisa i on segons paraules del mateix Beck “els assassins són gent completament normal, només que més infeliços i inadaptats”, viuràs una investigació lenta i desesperant però plena de personatges que reflexen mentalitats extremes.

Aquesta és una d’aquelles novel•les que no pots abandonar, i que t’acompanya al metro, a la cafeteria, i a tot arreu on sigui possible avançar una mica més cap al seu desenllaç. En fi, quedaràs enganxat a cada frase, a cada paraula, a cada coma, sense poder marxar, desitjant arribar al final.

Recomenat per aquells que han descobert la novel•la negra nòrdica i volen anar una mica més enllà i conèixer uns dels seus principals pioners.

En darrer lloc,  us deixo dues entrevistes (entrevista1, entrevista2) a l’autora, un anunci de la sèrie a la televisió sueca que es va fer del llibre,

TV4%20Film:%20Beck%20-%20Roseanna

i la guia de lectura que s’ha realitzat des de Biblioteques de Barcelona per a la trobada de BCNegra 2011:

11 Comments

  1. M’encanta la novel·la negra sueca i aquests dos autors encara no els he llegit. Busco de seguida el llibre a la meva biblioteca!

    • El boom Larsson, Mankell facilita la trobada amb els pioners de la novel·la negra escandinava: Sjöwall i Walhöö. També és veritat que aquest mateix boom ens apropa autors de tercera i quarta filera, que en circumstàncies normals no ens haurien d’haver arribar mai !!!

  2. Tot i que no sóc un gran lector de novel·la negra -trobo que de bon principi ja saps el que et trobaràs- s’ha de reconèixer en aquesta parella l’origen i la influència posterior de la bona novel·la policíaca nòrdica. I aprofitant que avui comença la BCNegra 2011 us vull recomanar una altra novel·la policíaca que em va agradar molt i que ens pot ser més propera, ja que el seu autor és el barceloní Jaume Benavente. La novel·la és El quadern de Nicolaas Kleen, i vaig trobar aspectes que la diferencies de la típica novel·la negra, com és el fet que l’autor hagi introduït aspectes relacionats amb la vida personal de la insperctora, Marja Batelaar, com la família, les amistats i les parelles, que donen cos a l’obra i l’enriqueixen amb reflexions i diàlegs sense destorbar per res ni la intensitat ni el tema principal que en tot moment és la investigació.

    • Hola Isidore,
      Gràcies pel comentari sobre El quadern de Nicolaas Kleen. És la meva manera d’escriure novel·la policíaca i/o negra. No tot ha de ser sang i fetge, grans conxorxes o assassins en sèrie. Els policies (i els criminals) també tenen vida interior, matisos, dubtes, pors. A partir del personatge de la Marja Batelaar i el seu món, i amb Amsterdam com a escenari principal, encara que en el futur hi haurà també altres escenaris europeus, intentaré compartir amb el lector una mirada i una atmosfera. Esperem que l’any vinent et pugui oferir la segona novel·la de la Marja Batelaar.

  3. Sóc una gran lectora de novel.la negra. Sempre he estat fidel al gran Mankell i el seu Wallander, i ja no diguem l’amor incondicional que sento pel desaparegut Larsson (i el trauma que tinc cada cop que m’adono que ja no hi haurà més Milleniums), però no creieu que ja s’estan passant, amb tant boom? jo me n’he llegit uns quants, i ja en tinc prou. M’he intoxicat. Al final, aquestes modes només aconsegueixen que la gent les acabi avorrint…

    • tens raó amb això de les tendències passatgeres però la novel·la negra nòrdica fa temps que “està entre nosaltres” i crec que ja forma part del col·lectiu que som fans d’aquest gènere. Això sí, sense que això no ens faci oblidar que és només una part d’aquest ampli món de misteri i crim…

  4. He tingut la sort d’agafar el llibre i llegir-ho. Esta molt be. Tinc que dir que no coneixia cap autor suec de novel.la negre pero, siguem realistes, desde la serie Milenium als autors del nord d’europa els donen més espai, tant a les llibreries com als reportatges que poden fer diferents revistes i diaris.

    I alguns val la pena fer-lis una ullada.

    • Sí Pere és una tendència literària com una altra però val la pena aprofitar-la. Ja que et comences a endinsar en la novel·la sueca et recomano alguns autors més: Mari Jungstedt, Camilla Lackberg, Anders Roslund i l’inestimable Henning Mankell. Només per citar-te’n alguns
      Bones lectures!

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.