Coll i Martí, Josep. Què farem, què direm?. Barcelona: Cruïlla, 2004

Els primers llibres que va publicar l’escriptor Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949), Quan Judes era fadrí i sa mare festejava i Muntanyes maleïdes són reculls de llegendes i rondalles de la zona del Pallars i l’Alta Ribagorça, que l’autor va recuperar de la veu popular de la gent gran dels pobles de muntanya.

Aquests llibres narren algunes llegendes d’éssers mitològics com els minairons, un follets que acostumen a viure a canuts o a qualsevol caixa petita, i que han d’obeir a l’amo en tot perquè si no se’ls hi dona alguna ordre maten a la persona que ha obert el canut, ja que el primer que diuen és què farem, què direm?. Segons la tradició oral del Pallars, els hereus de les millors cases de la contrada posseïen un canut ple de minairons i d’aquesta manera podien prosperar.

Justament aquests éssers mitològics són l’element fantàstic d’aquesta novel·la. Tot comença quan la Bet, una noia de tretze anys del municipi d’Esterri d’Àneu, entra al museu etnològic del poble i veu en un vitrall una etiqueta que diu “un canut ple de minairons”. La Bet s’encurioseix molt i decideix robar el canut. Un cop aconseguit el canut, la Bet té moltes converses amb els minairons i aquests li expliquen part de les seves històries i anècdotes.

La novel·la té un estil molt amè i resulta d’una agradable lectura. Com l’obra està ambientada al Pallars Sobirà conté paraules i expressions típiques pallareses. També sorprèn alguns tocs d’humor, per exemple que el pitjor treball que han fet els minairons és demanar subvencions tant a la Generalitat com al ministeri, i que han acabat farts de fer fotocòpies i d’omplir instàncies. També té algun to d’aventura com el moment del robatori del canut. Una novel·la molt recomanable.

Gràcies a aquesta novel·la, Pep Coll va guanyar el 1991 el Premi Gran Angular i el 1993 va obtenir el Premi Crítica Serra d’Or.