El passat 3 de març ens va deixar una figura clau de la divulgació científica al nostre àmbit: el físic i museòleg Jorge Wagensberg.
Tot i que la notícia ha estat recollida a nombrosos mitjans de comunicació, és de justícia dedicar a Wagensberg uns paràgrafs aquí al Bibarnabloc.
Un dels termes que més s’associa a Wagensberg és “curiositat”. I és que Wagensberg es va sentir sempre còmode en els territoris fronterers, allà on les disciplines difuminen els seus límits i on les converses es poden enriquir a base d’aportacions en aparença dispars.
És aquesta curiositat, la recerca de la meravella que amaga la realitat, allò que explica dos dels àmbits on Wagensberg va destacar com pocs: la seva visió de la museologia científica, que es va plasmar en la concepció d’un museu innovador com el CosmoCaixa, que l’any 2006 va rebre el premi al millor museu europeu; i els seus aforismes, veritables perles plenes d’enginy i de coneixement.
Els escrits que han aparegut als mitjans arran de la seva mort també destaquen una altra característica de Wagensberg: la defensa de la conversa com a eina imprescindible no per a convèncer a l’altra sinó per a l’aprenentatge, quelcom que Wagensberg combinava amb una tendència a la brevetat i les poques paraules, a la concisió, potser com un mitjà per a conservar un sa escepticisme i les ganes de seguir aprenent.
Wagensberg ens ha deixat un bon grapat d’obres que destil·len saviesa i passió pel coneixement. Si hagués de triar només una, triaria El pensador intruso, un llibre que per a mi resumeix molt bé l’essència del seu tarannà.
El pensador intruso és una investigació a la vegada que una lloa a allò que anomenem pensament interdisciplinari, una activitat que segons Wagensberg és admirada per molta gent i al mateix temps és rarament compresa i encara menys practicada.
El llibre comença amb una investigació teòrica sobre qüestions com quina és l’essència del pensament interdisciplinari, com es practica, quines són les seves condicions de possibilitat i per què s’hauria de practicar. A la resta del llibre Wagensberg mostra exemples concrets de pensament interdisciplinari, casos on gràcies al seu talent com a escriptor la ciència es dóna la mà amb la filosofia, la literatura i la poesia.
Wagensberg va plasmar l’essència de El pensador intruso a diverses publicacions, inclosa aquesta de la revista Mètode, on es recullen idees delicioses del llibre com per exemple:
Digamos para empezar que la interdisciplinariedad es necesaria porque la realidad no tiene la culpa de los sucesivos planes de estudio que se pactan en escuelas y universidades.
O aquesta altra, sobre l’essència del coneixement tot i la necessitat però també la mania de confinar el coneixement a disciplines concretes:
[…] tales clasificaciones no parecen servir en el caso que nos ocupa porque el conocimiento es necesariamente impuro y mestizo, es decir: el conocimiento es interdisciplinario por naturaleza, por esencia, por definición. No puede no serlo, sencillamente.
A banda de la seva obra, Wagensberg també ens ha llegat la seva tasca com a director d’una col·lecció de divulgació científica de referència: Metatemas de l’editorial Tusquets, de la qual podreu trobar una ampla mostra a Biblioteques de Barcelona.
Jorge Wagensberg és un dels meus pensadors favorits per la seva barreja de lúdica curiositat, d’amor al coneixement i de defensa de la seva natura interdisciplinària. Tanquem l’entrada amb un altre dels seus aguts pensaments:
Si usas la mente, si piensas, si quieres comprender, si tienes como proyecto comprender la realidad, la vida es muy divertida
DEP Jorge Wagensberg.
