Hipatia

Dzielska, Maria. Hipatia de Alejandría. Madrid: Siruela, 2009. Ens trobem davant d’un estudi extens sobre la vida i mort d’Hipatia (355–415 d.C), erudita i filòsofa d’Alexandria, vida i personalitat espiritual que han despertat tant d’interès durant molts segles. L’estudiosa polonesa Maria Dzielska tracta de moderar la seva mitificació acudint, primer de tot a les fonts originals, fonamentalment historiadors eclesiàstics primigenis, contemporànies d’ella. Hipatia apareix per primera vegada a la literatura europea en el segle XVIII, en l’època de la Il•lustració. Segons Voltaire és assassinada perquè creu en els déus hel·lens, les lleis de la naturalesa racional i la capacitat de la ment...

Caballé, Anna El Bolso de Ana Karenina. Barcelona : Península, 2008. La introducció del llibre explica la imatge i el títol que encapçalen aquestes breus biografies femenines. Quan l’autora rellegia el Curs de Literatura de Vladimir Nabokov, es va fixar en una de les obres que l’escriptor rus havia escollit per a les seves classes de literatura russa a la Universitat de Stanford i que era Ana Karenina de Tolstói, un dels seus escriptors favorits. En la preparació dels exàmens va escollir que els seus alumnes elaboressin un llistat amb el contingut de la bossa vermella que Ana Karenina llença...

Alborch Bataller, Carmen. Malas: rivalidad y complicidad entre mujeres. Madrid : Aguilar, 2002. Ens volem, no envegem, ens compadim, ens prestem a la confidència, no donem suport, competim, ens divertim i aprenem juntes “, escriu Carmen Alborch en la introducció a aquesta obra. Tal com diu l’autora, l’exministra de cultura (1993-1996) Carmen Alborch, ens trobem davant d’una anàlisi sobre les emocions i sentiments femenins recolzat amb un mosaic de lectures, converses, vivències i referències literàries i cinematogràfiques. Un assaig personal que aquesta escriptora ha desenvolupat durant dos anys i que vol ser un instrument de comunicació i d’intercanvi d’idees perquè les...

Nair, Mira. Salaam Bombay! Barcelona : Filmax, 2006. Quan Salaam no significa pau. La pel•lícula se centra en un nen, Krishna, encara que vol representar la història de qualsevol dels milions de nens sense llar que viuen a Mumbai. On els nens, amb la innocència d’infants, no tarden a perdre la seva ànima. Una immensa ciutat de mil cares on les diferents capes socials (des de la pobresa més humiliant a la riquesa més esplendorosa) conviuen cara a cara. Malauradament, Krishna pertany a la ciutat de les barriades on les condicions tercermundistes són deplorables.  La varietat de personatges del carrer, que representen...

Roca, Maria Mercè. El món era a fora. Barcelona: Planeta, 2001 Aquella època va enpobrir les seves vides, les va acostumar a no ser-hi, a callar. I el silenci és l’oblit, el deixar de ser. El Franquisme va privar la dona de tots els seus drets, va enfonsar els pocs fonaments de polítiques d’igualtat existents i a través de l’educació i de la família va controlar ideològicament  la població. La >Sección Femenina de la Falange, dirigida per Pilar Primo de Rivera, va construir un model de dona basat en la passivitat, el sacrifici, la docilitat, la submissió, l’obediència a l’home i la...

A les Biblioteques trobaràs: Savall, Jordi. The Celtic viol. Andrew Lawrence-King, irish harp & psalterium.. Bellatera: Alia Vox, 2009. Al GREC. Festival de Barcelona Jordi Savall Tembembe Ensamble Continuo / La Capella Reial de Catalunya / Hespèrion XXI. Follies criolles: les rutes del Nou Món 25 de juliol. 22 h. Teatre Grec Si la cara és el mirall de l’ànima, la música d’un poble és el reflex de l’esperit de la seva identitat, individual al principi però que va adquirint forma amb el temps com a imatge del conjunt d’un espai cultural propi i únic. Jordi Savall. El violagambista igualadí,...

Bollmann, Stefan Las Mujeres, que leen, son peligrosas Madrid : Maeva, cop. 2006 La història de les dones s’ha caracteritzat pel seu paper submís i secundari vers els canvis de la societat. Un motiu d’aquest paper, obligatòriament passiu, ha estat la prohibició a l’accés a l’educació que han sofert les dones; fet que ha portat, conseqüentment, al retard en l’entrada al món de la lectura i l’escriptura.

Xinran. Ser dona a la Xina: les veus silenciades: testimonis reals. Barcelona: Edicions 62, 2003. La Xinran rep la carta d’un noi d’un poble on confesa que un home vell mutilat va comprar una jove esposa, i que la té lligada amb una cadena de ferro perquè té por que fugi. Tot el poble ho sap però ningú diu res.

Kipen, Ana i Caterberg, Mónica Maltractament, un permís mil·lenari : la violència contra la dona Barcelona: Intermón Oxfam, 2006   Més d’un cop hem sentit i/o pensat: “si sóc lletja no m’estimarà ningú”, “això és feina d’homes”, “sigues un home”, ” els homes no ploren”, “ella em provoca”, “els sentiments són coses de dones”, o, “ho sento, no tornarà a passar”. Mites culturals respecte la masculinitat i la inferioritat de la dona. Arquetips falsos sobre els homes maltractadors i tòpics referents a les dones maltractades. Informació inconscient que governa la forma en què percebem la realitat. La identitat de gènere no...

Sjöwall, Maj; Wahlöö, Per.  Roseanna Barcelona: Columna, 2009. El cadàver d’una jove i bonica turista nordamericana que apareix a les fredes aigües d’un llac suec, un vaixell on tots els passatgers són sospitosos de l’assassinat, un inspector de carn i ossos,  i de fons, la Suècia de l’estat del benestar de finals dels 60. Estem parlant de la primera de les deu novel•les que van escriure la parella, tant a la vida real com a la literatura, formada per Maj Sjöwall i Per Wahlöö. Aquests escriptors, amb una motivació política molt progressista, volen denunciar la visió idílica de la societat...