Olímpia

Antonio de la Torre (1968) és un actor malagueny que ha guanyat dos Premis Goya, un per l’actor protagonista i un altre com a secundari. És l’intèrpret espanyol que té més nominacions a aquests premis, en total ho ha estat onze vegades. Al llarg de la seva carrera ha participat en més de 80 films. Prolífic i popular, també camaleònic i creïble en els seus registres que van des de l’humor més boig a la seriositat del personatge compromès o molt cínic.     El premi Goya al millor actor secundari el va aconseguir per la pel·licula AzulOscuroCasiNegro en 2007...

...

Graizer, Ofir Raul El Repostero de Berlin Madrid : Karma, DL 2018   Un relat tendre i sensible sobre l’amor, les vides entrecreuades, el menjar –la rebosteria en concret- i el que significa pastar la vida i amassar els esdeveniments tal com es van produint. El centre dels sentiments no està al cor, com es creu molt habitualment, sinó a l’aparell digestiu, a l’estómac, on es processa i es digereix tot el que ens passa. A aquest film es veu molt bé el tractament dels sentiments mitjançant la metàfora del menjar. Dues cafeteries que existeixen a la vida real són...

La il·lustració txeca és força peculiar, destacada i de gran sensibilitat i qualitat. Aquí ja vam ressenyar la personalitat artística de Kveta Pacoska. Degut a les circumstàncies històriques dels seus països alguns dels seus artistes van haver de marxar dels seus llocs de residència cap a d’altres indrets. Aquests és el cas de  Peter Sis  que va néixer a Brno (República Txeca) l’any 1949. Les vicissituds de la seva biografia expliquen la seva manera de dibuixar i els seus temes: arquitectònica, diríem, i de recorreguts. Amb un puntet nostàlgic,  dibuixos plens de detalls i informació, petita i minuciosa, amb sorpreses....

Ja hem ressenyat aquí Aura de Carlos Fuentes i les il·lustracions de Beatriz Martín Vidal ens produeixen la mateixa sensació de desassossec. Una mena de buit a l’estómac. Els seus llibres-imatge tenen una molt bona qualitat, un lirisme per adults i resultem molt evocadors. Hem de dir també que és una excel·lent dibuixant que amb les seves imatges ens transmet un món de sensacions i irrealitats molt properes al surrealisme i a l’oníric. Els colors són  els autèntics protagonistes a cada llibre: vermell intens, blau aiguamarina, groc daurat, blanc i negre… Les tècniques també van variant: grafit, aquarel·les, acrílic, oli,…...

Cardon, Laurent La Unió fa la força : una història de gallines Sant Feliu de Guíxols : Tramuntana, 2017 En la unión está la fuerza : una historia de gallinas Sant Feliu de Guíxols : Tramuntana, 2017   Ara que estem en temps d’eleccions és potser un bon moment per aquest conte que parla d’acords, respecte, representativitat. En un altra ocasió ja vam ressenyar aquest altre llibre per parlar de nocions com la democràcia i la participació dels més menuts.     M’ha calgut esperar a escriure aquest llibre per comprendre per què les gallines ens semblen tan irritants.  ...

Gathen, Katharina von der La Vida amorosa dels animals Barcelona : Takatuka, 2018   A les criatures els crida moolt l’atenció tot el que té a veure amb animals, reproducció i sexe. A les biblioteques sempre ens trobem remenades les prestatgeries  dels llibres que tenen a veure amb aquestes qüestions. Us anuncio que han trobat el llibre ideal.     Amb dibuixos graciosos i clars expliquen algunes curiositats animals, com aquestes: Així ho fan els animals (amb explicacions sobre la freqüència i la durada), Sovint i quasi sempre (més del mateix). I també: Mamelles i mugrons (les de les vaques, que...

  Maria Antonieta va ser reina de França en uns moments convulsos de canvi de món. La revolució Francesa va ser l’inici de la Era Contemporània, donant per acabat l’Antic Règim.  A la reina se la va culpar de tots els mals i excesos de la França versallesca i se la va enviar a la guillotina, uns mesos després que el rei Luis XVI. Volem fer tres aproximacions des de diferents àmbits: el còmic, el cinema i el gènere biogràfic. De la mà de Benjamín Lacombe, Sofia Coppola i Stefan Zweig.   Lacombe, Benjamin María Antonieta : diario secreto de...

Poques vegades, encara que ja comencen a sovintejar -afortunadament- una dona artista que està a l’òrbita d’un home important es reivindica i troba un lloc i un espai propis a la Història de l’Art. Aquest és el cas de Gal·la a l’exposició Gal·la Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol realitzada al MNAC entre el 6 de juliol i el 14 d’octubre de 2018.  El títol recull i recorda el text de Virginia Woolf i la necessitat de créixer i tenir un espai personal on desenvolupar-nos com  a individus independents. Gal·la vol solitud i calma quan als 74 anys comença...

Desbordes, Michèle El Vestido azul Cáceres : Periférica, 2018   Cel blau, riu blau, roba blava, ulls blaus…   Arran de l’estrena de la pel·lícula biopic d’Auguste Rodin l’estiu passat, hem llegit la novel·la que parla de la  relació de Camille Claudel i el seu germà, Paul Claudel, durant els anys de reclusió de la dona al sanatori mental de Montdevergues. Quan comences a llegir el llibre ja t’adones que portes almenys 28 planes continuades de descripció de l’espera de la visita del seu germà. El relat pot resultar monòton amb paràgrafs molt llargs, segurament com a símil de l’avorrida vida...

...

Fins al 24 de setembre d’enguany s’ha fet l’exposició dedicada a la il·lustradora hortenca al Palau Robert, Carme Solé Vendrell, anomenada Why? Una dilatada carrera i molts, molts llibres il·lustrats, més de 800. Des que inicia la seva carrera el 1968 fins a Why?, fet arran de l’exposició. La Carme ha il·lustrat llibres de Salvador Espriu, Gabriel García Márquez, Mercè Rodoreda, el poeta Miquel Martí i Pol o Pere Calders. Sempre compromesa i reflexiva entorn del món de la infantesa. L’exposició s’articula al voltant de les portades de molts dels seus llibres i també les il·lustracions originals dels contes. Una delícia. Al final de...