Temes proposats:

• Quin paper juga la tradició? Subjuga però també ofereix un marc de referència, com a la nostra cultura. No en tenim a Occident una tradició que vertebra la nostra cultura? Podem construir una cultura sense tradició, sense cosmogonia, sense ritus i mites?
• El pes de la tradició: necessitat, ancoratge, cosmologia, prejudici, càrrega.
• Quines característiques destacaríeu dels personatges? Heu empatitzat amb els seus sentiments, les seves inquietuds? Són propers, en quin sentit? Hi ha similituds i diferències? Que siguin falibles els fan més humans? Què suposa en termes narratius?
• Relacions de poder: ètniques, patriarcals, colonials. La seva font, els mecanismes per la seva perpetuació. La lluita de l’Onye contra aquestes relacions.
• El camí que pren l’Onye, l’arquetip del viatge de l’heroïna en un marc de futurisme africà.
• El mestissatge entre gèneres, fantasia i ciència-ficció, malgrat que no és nou, en aquest llibre és una mostra d’una percepció i sensibilitat diferents de les habituals. Parlem de les seves característiques particulars i de la nostra lectura.
• Diu Nnedi Okorafor que el futurisme africà no és una barrera sinó un pont.
• Onyesonwu, igual que els okeke quan Ari els va crear, té impuls propi i se la castiga per això. El preu del valor, de ser la primera, de lluitar contra el que està estipulat.
• Diu l’Onyesonwu a Mwita: “No contar la veritat és mentir”.
• La duresa d’Onyesonwu, la duresa d’Okorafor. La ràbia: un analista diguè que Qui tem la mort és “la novel·la de gènere fantàstic més rabiosa que difon la literatura fantàstica arreu”, però el llibre barreja la ciència-ficció i el folklore de l’ètnia igbo en una narració atractiva amb sotracs emocionals i polítics. Què en penseu?
• La cruesa a l’hora de descriure el genocidi.
• I qualsevol altre tema que se’ns acudeixi…