Els nostres llocs de feina. Aquests temps foscos de batalla vírica els tenen entre cella i cella, com víctimes propiciatòries o danys col·laterals. Si algú llegeix això i veu la seva feina perillar en aquesta cruïlla incerta en que ens trobem, veient aquesta commovedora obra, se sentirà comprès i acompanyat en la travessa per estretíssim congost. L’hi portaran uns cineastes germans, nascuts a la Valònia belga, que han fet de la lluita i la protesta social el motor del seu cinema. Uns artistes irreductibles i compromesos de cor.

Sandra i Manu són parella, jove i amb petits. Viuen a Lieja, tot i que ara mateix la Sandra és a punt d’esclatar. La seva estabilitat emocional balla sobre la corda fluixa, i el toc de gràcia li arriba com crochet de pes pesant a la mandíbula. El seu cap a la feina li explica que l’ha de despatxar, per a poder complir amb un bonus de 1000 Euros que cobraran cadascú dels seus companys de feina. És divendres, i dilluns al matí la decisió serà votada pels setze treballadors. A Sandra li queden poques hores, de dissabte i diumenge. DOS DIES, UNA NIT per a capgirar el seu destí…

Un repte gegantí per a qualsevol actriu: apropar-nos la complexitat de Sandra, amb la seva terrible fúria acumulada, i aconseguir que això no ens n’allunyi, sinó que empatitzem amb aquesta ànima trencada que té causa justa. S’hi va atrevir una de les bèsties interpretatives més brillants dels nostres dies: la parisenca Marion Cotillard. Jo me’n vaig enamorar a primera vista el ja llunyà 2003 amb QUIÉREME SI TE ATREVES, comèdia negroromàntica on ella, de qui es va enamorar fou del seu co-protagonista Guillaume Canet, amb qui avui en dia encara comparteix projecte vital, i de tant en tant professional (va ser el seu director a PETITES MENTIDES SENSE IMPORTÀNCIA i seqüela). La següent notícia que en vaig tenir, el 2006, va ser d’impacte: ja havia de ser molt valenta llavors per a posar-se a una pell mítica i francesa, cantant real i immortal, de torturadíssima vida: Edith Piaf a LA VIE EN ROSE. Marion era encara una semi desconeguda, però va deixar de ser-ho a l’instant, guanyant l’Òscar de Hollywood.  A partir d’ allà, ens va regalant la seva màgia en llegendes shakespirianes (Lady Macbeth), o en sagues blockbuster com la de Batman a DARK KNIGHT RISES. Tampoc rebutja clàssics immediats de la ciència ficció com ORIGEN amb DiCaprio o dinamites melodramàtiques com EL SOMNI DE GABRIELLE  o la dolorosa i imprescindible DE ROVELL I ÓS (2012).No us faci por enamorar-vos d’ella: quasi mai us decebrà.