Pessoa, Fernando. El llibre del desassosec. Barcelona: Quaderns Crema, 2003
Pessoa, Fernando. El libro del desasosiego. Barcelona: El Acantilado, 2002
Pessoa, Fernando. Livro do desassossego. Lisboa: Assírio & Alvim, 2007
El llibre del desassossec. Pessoa
1 min lectura
Please go to your post editor > Post Settings > Post Formats tab below your editor to enter video URL.
14 Comments
Deixa un comentari
This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.
Últimas de Blog
Mar García Puig i Albert Sánchez Piñol conversaran al voltant de dues obres que proposen un
Jonathan Coe conversarà al voltant de 'Bournville', un retrat brillant, commovedor i brutalment divertit de la
Alberto Manguel, Ingrid Guardiola i Daniel Innerarity parlaran al voltant de la democràcia a partir de
Olivia Laing i Juan Gómez Bárcena parlaran de tres obres que tracen una cartografia de la
Ferran Torrent i Núria Cadenes conversaran dels seus darrers llibres. Dues obres que, l’una al costat
Felicitats per la videorecomanació, Joan. Trobo que és un llibre que et fa pensar i a descobrir el teu ‘jo’.
Enhorabona, Joan. Quina videorecomanació més completa: biografia, obra, pensaments, etc. Pessoa amb els seus heterònims i la seva manera de viure va ser fidel a aquella famosa frase de Rimbaud que diu “je est un autre”.
Amb la literatura portuguesa estem d’enhorabona. Als ja reconeguts Eça de Queiroz, Saramago i Antunes, cal afegir avui dia als joves novel·listes i també poetes José Luís Peixoto i Valter Hugo Mae. Llegir-los és un plaer.
Moltes gràcies a tots dos. Prenem nota, Mr. Ducasse, de José Luís Peixoto i Valter Hugo Mae, la literatura dels quals encara no he tingut el gust de gaudir. Afegiria a José Cardoso Pires al llistat de grans escriptors portuguesos.
Hay metáforas que son más reales que la gente que anda por la calle. Hay imágenes en los escondrijos de los libros que viven más nítidamente que muchos hombres y mujeres. Hay frases literarias que tienen una individualidad absolutamente humana.
Fernando Pessoa. Libro del desasosiego
Mooolt xula la videorecomanació, cada cop us aneu superant! Ara a llegir el llibre!
Felicitats Joan Rosebud!! Aquest llibre mai l’he llegit sencer… me’l van regalar fa molts anys i la premisa era obrir pàgines diferents i llegir el que em trobava. Crec que després d’escoltar-te el tornaré a recuperar.
Moltes gràcies!
Gràcies per aquesta passejada per Lisboa i per la ment complexa i temptadora de Pessoa.
Si això és el dessassossec, que no vingui mai sa calma!!!
Ah, i m’encanten els gargots amb què heu representat els diferents heterònims de Pessoa. Xulo!
Un llibre d’una profunditat enorme. Gràcies per la recomanació! 🙂
Fernando Pessoa aconsegueix que m’agrades la poesia, que la pogués comprendre, sentir… per mi ell és poesia encara que escrigui en prosa. Quines veritats més grans en el seu llibre…recomenat als superegos infundats…
És un gran llibre, i també recomano el poemari Mensagem, un llibre fantàstic.
És la primera vegada que entro al blog. Ha estat tot un descobriment!. Enhorabona.
M’han vingut les ganes de tornar a apropar-me a aquest tot. Obric una pàgina a l’atzar i trobe un subratllat meu (a llapis; sempre se’n troben als llibres de la meua biblioteca). Cite:
“La única actitud digna de un hombre superior es persistir tenazmente en una actividad que se reconoce inútil, el hábito de una disciplina que se sabe estéril, o el uso fijo de normas de pensamiento filosófico y metafísico cuya importancia se siente como nula”
Fernando Pessoa
Sense adonar-me’n ha sigut una de les decisions que he seguit sempre, per pura intuició. No seré jo també un heterònim? No ho serem tots, al cap i a la fi?
Un dels poemaris que més rellegeixo. Savi i sempre vigent el mestre Pessoa.
Un llibre ple de paisatjes emocionals plens de matissos increïbles…
Me l’estic acabant tot just ara…
Gràcies per aquest blog, enhorabona.