La cerca correcta d’informació al context de la web 2.0 és prioritari per a obtenir la documentació més actualitzada i precisa sobre un tema. Prèviament ens hem d’assegurar que coneixem els antecedents del tema que cerquem, tenir una certa idea de per on van les coses i dins de la temàtica més professional i científica, caldria tenir clar les metodologies de treball emprades. L a informació té tres nivells que en grans trets serien: 1) el primer fa referència als diccionaris, manuals i tesaurus; 2)el segon fa referència a revistes i 3) el tercer fa referència a tesis, recerca, índex de citacions, bases de dades i catàlegs bibliotecaris. Si ens centrem en comunicacions científiques tenim per una banda la publicació científica (memòries, tesis, comunicació de congressos, blogs) i l’edició científica (monografies científiques, tesis publicades, revistes i bases de dades). Anem per parts. Cóm fem la cerca documental?
La cerca documental comença amb uns aclariments previs. Hem de definir objectius (cerquem informació curiositat?, per una tesi?…), hem de concretar la qüestió (punt d’inici de la cerca), hem de definir els aspectes dels quals estem interessats i acotar termes relacionats. També hem de prioritzar el període de temps, llengües desitjades de comunicació i tipus de document.
L’estratègia dels cercadors comprèn frases curtes, no utilitzar paraules massa comuns, delimitar si és un cas concret, cercar per definicions. Per consultar un tema: cercar al directori web google. Ja que parlo de Google, aquest cercador té dues funcions d’interès: la “roda de cerca” que ens permet obtenir una representació gràfica dels resultats d’una cerca de partir d’uns termes significatius i l’”ordenació cronològica” que ens permet fer un seguiment del desenvolupament d’un tema de recerca a través de la seva aparició als documents i pàgines web que figuren als resultats de cerca. Val a dir que és d’interès l´ús de Google Scholar d’informació acadèmica sobre tesis i informes tècnics.
Pel que fa a bases de dades quasi totes les bases de dades tenen un tesaurus on es recullen els descriptors que són termes a partir dels quals podem desenvolupar cerques en les bases de dades. Si cerquem blogs, tenim la possibilitat de trobar pàgines blog a Google.
Pel que als catàlegs ressaltaria el de les biblioteques nacionals europees i REBIUN (de biblioteques universitàries). Afegim en aquest article la pròpia de les biblioteques publiques de Barcelona. Ha ha biblioteques virtuals de llibres electrònics com l’Europeana, d’obres clàssiques de ciències socials o la biblioteca digital de Catalunya.
Per últim afegiria que tenim nous models de comunicació d’articles de revista com és SPARC, PLOS, DOAJ que són d’accés lliure on es facilita l’accés electrònic de literatura científica.
Val a dir que un bon gestor de referència (programa que permet crear, mantenir, organitzar i donar forma a referències bibliogràfiques d’articles de revista o llibres obtinguts a partir de fonts diferents – bases de dades, pàgines webs-) ens ajuda a la sistematització d’una biblioteca personal digital. Aquest és el cas de Procite, Endnote o Zotero.
Ja que parlem d’informació científica us adjuntem l’enllaç de dues pàgines web referides a aquest camp: fundació catalana de recerca i l’ICREA.
