Mayor Dux ¡o el día en el que fue prohibida la música!

Baltscheit, Martin. Mayor Dux o ¡el día en el que fue prohibida la música!. Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2008.

– Son las nueve. Escuchan noticias. Como se nos termina de informar, el Ministro de Ruidos y Acústica ha prohibido la música. Lamentablemente, ahora no sabemos qué debemos emitir, por lo que suspendemos nuestro programa. También en la radio, se hizo en silencio.”

Cada dia tot de sorolls ens acompanyen des del moment que surt el sol fins que anem al llit. La majoria ni els sentim perquè els tenim tant interioritzats que no ens adonem del seu brogit, però què passaria si un matí descobríssiu que el Govern ha prohibit la música?

Tot sovint ens sentim atrapats per la fressa quotidiana, pel sorolls dels cotxes, les frenades, els clàxons, que ens amaguen altres sorolls també molt musicals com els ocells, un xiulet o la cantarella d’un bebè. Caminem i viatgem amb els auriculars ben posats, cadascú amb la música que més li agrada, ens la descarreguem de la xarxa i hem tornat a comprar vinils. És clar que la música és una força que batega amb nosaltres, que no la podem silenciar.

Així ho viu Bartolomeus Bob, el narrador d’aquesta història, que es veu obligat a fugir i amagar-se quan un innocent xiulet fa que sigui perseguit per la policia contra el soroll i la música. Sota la ciutat descobreix altres ciutadans que, com ell, no poden viure sense melodies i que es serveixen dels túnels del metro per tocar jazz a tot drap i començar una vertadera revolució musical.

Mayor Dux ¡o el día en el que fue prohibida la música! és una proposta original que tracta les prohibicions absurdes dels governs totalitaris, que transporta al lector al món del jazz mitjançant un ambientació típica del gènere policíac, amb il·lustracions dinàmiques properes a l’estil del còmic i que viu la música fins i tot en la seva edició canviant capítols per compassos.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=CHQvyEkb5lA[/youtube]

3 Comments

  1. Sembla un llibre molt original i interessant. Se m’ha despertat la curiositat per llegir-lo. Espero gaudir tant o més com ho faig amb la música.

  2. És molt interessant comprovar com a través d’històries que en principi semblen absurdes es pot arribar a fer una crítica solapada de situacions reals.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.