K. Le Guin

Carrasco, Jesús. Intemperie Barcelona: Seix Barral, 2013 Intemperie és el debut literari de Jesús Carrasco, un publicista extremeny establert a Sevilla que entra per la porta gran al món de les lletres. L’obra va néixer amb un pa sota el braç. Abans que s’edités, tretze països europeus ja n’havien comprat els drets per traduir-la i publicar-la. És cert que l’editorial va apostar per ella i en va fer una bona campanya de màrqueting. Però la fama que l’ha precedida, i que l’està acompanyant, és justa. Una història senzilla: la fugida d’un nen d’algun horror en el seu poble natal que...

Llull, Ramon. Llibre de contemplació Barcelona: Barcino, 2009 Ramon Llull és l’escriptor en llengua catalana més conegut i estudiat arreu del món. Podem trobar la seva figura a totes les enciclopèdies i repertoris sobre l’Edat Mitjana. Es tracta d’un pensador, escriptor i apòstol de la fe catòlica d’unes dimensions gairebé inabastables. La seva obra està en revisió i estudi permanent en moltes universitats d’Europa i d’Amèrica. La figura de Llull és complexa i, per entendre l’abast de la seva obra, cal comprendre el context en què es va produir. El 1229 Jaume I va conquerir Mallorca als sarraïns. Pocs anys...

Keyes, Daniel. Flors per a l’Algernon. Barcelona: Cruïlla, 1997 Keyes, Daniel. Flores para Algernon. Boadilla del Monte: SM, cop. 2006 Aquesta extraordinària novel·la de ciència-ficció explica la història de Charlie Gordon, un home de 32 anys amb discapacitat intel·lectual que accedeix a sotmetre’s a una operació de cervell per tal d’augmentar el seu coeficient mental. La versió curta de Flors per a l’Algernon es va publicar el 1959 en un número de The Magazine of Fantasy and Science Fiction pel qual Daniel Keyes va rebre el premi Hugo aquell mateix any. La novel·la és del 1966 i amb ella Keyes...

Riera, Carme Dins el darrer blau Barcelona: Destino, 1997   Dins el darrer blau és un viatge a la Mallorca del segle XVII. La narració minuciosa, molt ben documentada, de com vivien, a l’època, els criptojueus de l’illa. Quines passions els nodrien, com era el seu dia a dia, els seus somnis i temors. I de com la Santa Inquisició els utilitzava, expropiava, torturava i assassinava. Com els afanys econòmics i polítics dels capitostos eclesiàstics i reials, així com les ànsies de poder de diversos subjectes amb pretensions de promoció social, s’aliaven per tal d’aprofitar-se d’uns dels habitants més antics...

Cuerda, José Luis. Amanece, que no es poco. Madrid: Círculo Digital, cop. 2002 José Luis Cuerda va escriure i rodar aquesta pel·lícula hilarant i surrealista a finals dels 80 i la va estrenar el 1988. Ara, no hauria estat possible. Els tentacles d’allò políticament correcte han atrapat la cultura cinematogràfica de tal manera que la irreverència de molts films dels 80 seria inimaginable en l’actualitat. Vivim temps de sucre. Al 2013 ja no es fan eleccions anuals a l’església per escollir la puta, el capellà, l’alcalde i el mestre del poble, com es feia abans. Ai! Teodoro (Antonio Resines jovenet...

Morrison, Toni. Ojos azules. Barcelona: Ediciones B, 1994 Morrison, Toni. The Bluest eye. London: Vintage, 1999 Toni Morrison, (Lorain, EUA, 1931), va ser la primera dona negra (i l’última, per ara) que va guanyar el Nobel. Només havia escrit sis novel·les. Amb les dotze que fins ara ha publicat, aquesta ex-editora de Random House, llicenciada en Filologia Anglesa i integrant de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres i del Consell Nacional de les Arts dels EUA ha estat guardonada, a més, amb bona part dels premis més importants de literatura que concedeix el seu país. S’hi va posar...

Sánchez Piñol, Albert. Victus Barcelona: La Campana, 2012 Sánchez Piñol, Albert. Victus (cat) Barcelona: La Campana, 2013   Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) és antropòleg, africanista i escriptor. La pell freda (2002) i Pandora al Congo (2005) van donar-li la fama. Victus és una extensa novel·la de 608 pàgines que examina les entranyes de la guerra de Successió (1707-1713) i del setge de Barcelona del 1714. Qui narra els esdeveniments és Martí Zurivía. Des de la talaia dels seus 98 anys, dicta les memòries a la seva criada austríaca, la qual insulta tant com pot de manera gratuïta. Martí, que representa...

MacCullers, Carson. El cor és un caçador solitari. Barcelona: Edicions 62, 1990 MacCullers, Carson. El corazón es un cazador solitario. Barcelona: Seix Barral, 2008 “Pere, el teu amic no és NORMAL” (cita privada, perdoneu que no en desvetlli l’autora) Carson McCullers (1917-1967) és una de les veus narratives més lúcides i líriques de l’Amèrica contemporània. S’acostuma a vincular la seva literatura amb la de l’altre gran retratista del sud dels EUA: William Faulkner (de la generació anterior a la de McCullers). La vida de Carson va estar marcada, d’entre una colla de dades biogràfiques més que ens han arribat i d’infinitat...

      Rodoreda, Mercè. El carrer de les Camèlies. Barcelona: Club editor, 2007  

Badham, John. Fiebre del sábado noche. Paramount, cop. 2007 Tony Manero treballa de dilluns a divendres en una botiga de pintures. Quan arriba dissabte es maqueja com només sap fer-ho un travolta i es dirigeix cap al club Odissey 2001. Aleshores és quan brilla de veritat. La resta, mer trànsit. La discoteca és el seu paradís. El lloc on els seus orígens italians no representen cap impediment per convertir-se en el rei de la pista. Tony Manero anhela ballar, per sobre de tot, en contra del que sigui. A ell, ni el sexe ni les drogues no el motiven. Ni...

Contijoch, Josefa. Congesta. Barcelona : Edicions 62, 2007 Congesta: clapa de neu que es pot mantenir durant més d’una estació i, eventualment, esdevenir el glaç d’una glacera. (DIEC) Amb aquesta paraula-metàfora, Josefa Contijoch (Manlleu, any de l’aiguat) fa referència a la memòria i també a l’oblit en tant que la seva altra cara. Recordem el nostre passat però durant una estona. N’esborrem pedaços (se’ns dissolen…). El transformem. L’anem modelant a mesura que anem acumulant vivències. Tot plegat com un joc de fer i desfer que no té aturador. Bé, sí, algun dia.

Fernández, Laura. Wendolin Kramer: una historia de superhéroes, supervillanos y un chucho deprimido. Barcelona : Seix Barral, 2011 “Barcelona había sido una ciudad bonita, había tenido un puerto decadente, putas, bohemia, travestis, cafés, una revolución, bombas, otra revolución, más travestis, un montón de cines de una sola sala, y unas Olimpiadas. Y después de las Olimpiadas, ¿qué? Después de las Olimpiadas, nada. Se había metido a escaparate.” Wendolin Kramer. Laura Fernández Quan llegeixes Wendolin Kramer et planteges si algú va dissenyar la Barcelona Starbucks, on  habitem des del 92, per tal que Laura Fernández escrivís aquesta novel·la delirant.